EL GRECO A SITGES

Ara que es commemora el quart centenari de la mort de El Greco, farem un breu apunt sobre la raó del seu redescobriment per part de molts artistes de finals del segle XIX, entre ells Santiago Rusiñol, que, en aquella època va contribuir a valoritzar l'obra de El Greco i donar a conèixer la seva pintura, desprès de 300 anys.

Quan va adquirir a París dos del seus quadres, Les llàgrimes de sant Pere i Magdalena penitent amb la creu, El Greco es va convertir en un dels màxims exponents de la modernitat i un dels principals actius del Modernisme, a la vegada que Rusiñol s'erigía com el més important promotor. Tant ell com Ignacio de Zuloaga, amb qui compartí l'estança parisina en el Quai de Bourbon, sentia per les obres de El Greco, quelcom especial.

Coincidint amb la tercera festa modernista, es va consumar la seva entronització, al ser portats en processó per els artistes
pels carrers de Sitges. El 14 de novembre de 1894, fou el dia de la festa. L'anomenada "Processó dels Grecos", que després se sabé pels diaris que havia estat cívica, s'aturà davant la porta del Cau Ferrat i allí, els dos quadres entraren per instal·lar-s'hi per sempre. Els dos quadres els portaren dalt dels tabernacles des de l'estació.

A finals de 1895, Rusiñol marxà uns mesos a Andalusia a pintar, i no tornaria a Sitges fins el 13 de febrer de 1896, després de passar uns dies a Madrid. Serà precisament a la Cervesería Inglesa d'aquesta ciutat on sorgí la idea d'organitzar una subscripció popular per tal d'erigir una estàtua a la figura de El Greco. Segons Miquel Utrillo, "Santiago Rusiñol, en una peña literaria de Madrid, reunida, naturalmente, en una cervecería, para demostrar la vitalidad espiritual de nuestro pueblo, dijo que él, en Sitges podía hacer lo que quería y que una iniciativa artística suya sería inmediatamente llevada a cabo. Los demás compañeros no lo creyeron y Rusiñol, con esa franca decisión suya dijo: Ved que el asunto puede apasionar a poca gente, y que no es propio para lanzar a todo un pueblo a la calle. Pues bien, para demostraros la inquietud artística y espiritual de nuestro pueblo, yo voy a lanzar la iniciativa de que Sitges debe levantar una estatua al Greco, y ésta
estatua será colocada en el principal paseo del pueblecito. Efectivamente lanzó Rusiñol la idea, y poco tiempo después los habitantes de Sitges habían cubierto una lista de suscripción, y Domenico Theotocopuli tenia una estatua en nuestro pueblo".

Sitges va respondre immediatament a aquesta petició, i als pocs dies aparegué a l'Eco de Sitges un escrit amb data del 22 de febrer de 1896 on es dóna a conèixer el projecte d'una comissió encarregada de recaptar els diners necessaris per erigir una estàtua a "lo Geni del Greco".

L'estàtua d'El Greco en dues imatges

Per la Festa Major d'aquell 1896 apareix un nou escrit, signat per la Comissió, però que hom atribueix a Rusiñol, mirant d'impulsar la subscripció popular que finalment tinguè èxit, i, a través de 192 subscriptors, es recolliren un total de 8.043 pessetes.

Per la Festa Major de 1897 es col·locà la primera pedra i l'any següent per les mateixes dates tingué lloc l'acte inaugural de l'escultura de Josep Reynés. La comitiva oficial va sortir de l'Ajuntament. Hi havia, a més de l'Alcalde i els Regidors, la Comissió organitzadora, i, presidits per Santiago Rusiñol, els artistes Zuloaga, Reynés, Mas i Fontdevila, Ramon Casas, Massó i Torrents, Enric Morera, Jordà, Pere Romeu, Costa i López, entre altres. Cloïa la marxa la banda de música del mestre Carbonell. En arribar al lloc on hi ha emplaçat el monument, els voltants del qual eren plens d'un públic densíssim, Santiago Rusiñol va pronunciar un emotiu discurs que va ser molt aplaudit per tots els presents. A continuació, es va descobrir l'estàtua, que estava tapada amb la bandera del Cau Ferrat, enmig d'ensordidors aplaudiments.

TURISMO EN SITGES

De com ha canviat tot els darrers anys...

Donant un tomb per la nostra vila, m'ha vingut de gust esbrinar com es va iniciar el moviment turístic a casa nostra i què fou el que interessava a la gent que ens visitava.

Es diu que tot va començar quan els gustos de la societat que acudien als balnearis, s'anaren decantant a fer banys de mar, ja habituals a Santander, San Sebastián i Sitges. (!) Ja el Doctor Gaietà Benaprès aconsellava aquesta pràctica, que evidentment es va anant popularitzant. (Les dames es banyaven en una zona i els homes en una altra, com havia de ser).

Amb l’arribada del ferrocarril el 1881, l’accés a la vila millora, i a aquest canvi li hem de sumar inequívocament l’arribada de Rusiñol. Rusiñol és un clar exemple per entendre la popularització dels destins litorals catalans i especialment de Sitges. Amb la fugida de l’ambient que es respirava a Barcelona, a la nostra vila hi troba el lloc idoni per a desenvolupar els seus interessos artístics i serà un dels principals responsables en popularitzar aquest destí, primer entre les seves amistats i posteriorment entre els seus coetanis i finalment entre una primera corrent d’estiuejants.

Entorn a Rusiñol i el seu cercle, anirà arribant a Sitges aquesta creixent colònia d’estiuejants burgesos de la propera Barcelona, a la que s’unirà posteriorment una incipient colònia d’estrangers, atrets també per la vila, les seves platges i l’ambient bohemi que es respira.

En aquells anys i en els posteriors, tindrà lloc la conseqüent construcció de grans residències burgeses, configurant un nou front costaner al municipi.

Això va portar algunes conseqüències, ja que en un primer moment aquesta ‘invasió’ de nous residents d’estiueig que contrastaven amb les formes de vida més purament locals, va permetre en certa mesura, la creació de nous llocs de treball, vinculades directament a les cases senyorials, i evidentment, amb tot el referent al projecte de ciutat-jardí de Terramar, que no se trata de la simple construcción de un hotel o de un casino rodeado de un parque más o menos extenso y más o menos alejado de un centro de población, sino de una plana total de ciudad de reposo, al estilo de las urbanizaciones modelo de las costas pacífica y atlántica americanas.[1] Aquesta ciutat-jardí o ciutat del repòs, va ser construïda amb molta cura i de forma minuciosa, tenint en compte el traçat dels carrers, els xalets, els hotels, etc. En paraules del mateix Francesc Armengol, autor i propietari de la idea, volia que Terramar fos Atenas y Niza fundidas, però per problemes econòmics, l’obra no es va veure del tot acabada.

La cosa amb el temps ha canviat... l'apropament amb l'àrea metropolitana i tots els fàcils accessos d'avui en dia han fet que aquell encant de vila marinera (amb la seva important indústria sabatera) hagi desaparegut. Sovint puc pecar de nostàlgic, fins i tot nostàlgic d'un temps que no he pas viscut, però el contrast de l'abans i l'actual és considerable. Fins i tot amb prou feines recordem el nostre passat mariner i pagès i molt menys encara el passat industrial de fàbriques de calçat.

Turismo en Sitges!

A la imatge: Visita de Rubén Darío a Sitges. Grup d'intel·lectuals davant l'estàtua de El Greco., amb Santiago Rusiñol al capdavant. 1913

[1] Signat per O. A. P. Barcelona Atraccion, febrer 1921

SITGES LA BLANCA (II)

Esta es la población escogida por Santiago Rusiñol para establecer su Cau ferrat. ¡El Cau ferrat! Hay que hablar, hay que hablar de esta humorada, que ha tomado todos los aires y todos los vuelos de una institución. El Cau ferrat es un capricho que ha venido á erigirse hoy en templo suntuoso del modernismo.
Santiago Rusiñol, el pintor impresionista, reputado por su talento excepcional, por sus cuadros de mérito superior, y algo también por sus rasgos de originalidad y de caràcter, el artista noble, generoso y simpático, que ha sabido hacerse querer y admirar de todos, poseía una riquísima colección de hierros. Los fué recogiendo en sus viajes, y llegó á formar con ellos un Museo, pero un Museo de precio y de estima. Convertido Rusiñol en coleccionista de hierros, tiene hoy en este género un verdadero tesoro. En una de sus excursiones por Cataluña, se prendó de Sitges, y decidió hacerla depositaria de su artística ferramienta, recogida y alcanzada con la selección del inteligente, el celo del arqueólogo, la avaricia del anticuario y el ojo del artista.
Sitges es un pueblo alegre, que ríe y que canta; es una villa helena, anacreóntica, en que todo brilla y esplende: la luz en su cielo azul, el fósforo en su mar hirviente, las flores en sus jardines, la palma en sus arenas, el calor en sus espacios, la sensualidad en sus fiestas, e amor en sus mujeres y el arte en todo. Es la villa que Anacreonte hubo de ver en sueños al escribir sus odas inmortales. La malvasía y el moscatel de Sitges son vinos perfumados y dulcísimos que se parecen á estatuas griegas en lo de no conocer rivales. Así fué sin duda la ambrosía que Hebe escanciaba á los dioses del Olimpo. Y así debieran llamarse estos vinos, Anacreonte ó Píndaro, en vez de moscatel y malvasia.
¡Qué extraño, pues, que Rusiñol, con sus fantasías de artista, se enamorase de Sitges! (...) Rusiñol, como ya dije, es gran admirador del Greco…
En su Cau ferrat se presta culto á los dos Grecos citados, y pocos meses han transcurrido desde el día en que estos dos cuadros fueron paseados por todo Sitges en triunfo y procesión solemne. Varios artistas catalanes, entusiastas y compañeros de Rusiñol, algunos periodistas y poetas de Barcelona, escritores y letrados, altos y bajos, el Ayuntamiento de Sitges en corporación, el pueblo todo en discreto tumulto y manifestación respetuosa, como en talle de celebrar una gran fiesta cívica, fueron á la estación del ferrocarril para recibir los cuadros del Greco, y, solemne, ceremoniosamente, alzados los pendones, ardiendo en regocijo, sonando los clarines, prolongándose los vivas y los aplausos, los llevaron á depositar en el Cau ferrat. Así se honró en Sitges, por inspiración y cuidados de Rusiñol, la memoria de aquel artista que por nombre de familia se llamó Domenico Theotocópuli, y por nombre de arte y de batalla el Greco, á quien unos creyeron extravagante, otros visionario y muchos loco, pero á quien todos admiraron siempre por el vigor de su talento, reconociéndolo como verdadero iniciador de la pintura española y no pocos como el pontífice de la escuela de Velásquez. Podrá ser el Greco, aun hoy día, un enigma, pero fue un genio.
En ninguna parte del mundo obtuvo jamás el Greco, vivo ni muerto, los honores del triunfo como en el triunfo ostentoso que supieron procurarle en Sitges Rusiñol y sus amigos, por lo cual el Greco quedó honrado, la razón reconocida, la anticrítico humillada, el atre esclarecido, la justicia rehabilitada, y Sitges entera agradecida y triunfadora, figurando desde aquel día entre las ciudades más amantes del ingenio y del arte.

SEGUIRÀ …

EL PASSEIG I L'ESTÀTUA DEL GRECO

Postal de principis de segle XX amb l'estàtua del Greco a primer terme

Fa gràcia llegir com en la noche del domingo salieron para Santa Pola y Elche los señores Alcalde [Miquel Ribas] y Secretario [Bonaventura Julià] de esta villa al efecto de adquirir por cuenta del municipio 50 palmeras destinados al ornato del paseo de la Ribera. I ja llavors, i parlem del mes de maig de 1896, aquestes accions foren criticades, ja que llegim como si al Ayuntamiento de Sitges le sobrase el dinero... i ho criticaven, no pel fet d'adquirir les palmers d'Elx, sinó pel fet que les autoritats fessin el viatge ells mateixos ¡Estaríamos frescos si para adquirir por ejemplo un frasco de Guayaba auténtica y de buena calidad, tuviésemos que hacer un viaje á la Isla de Cuba![La Voz de Sitges, 24.5.1896].

Fou en aquells anys quan s'iniciaren també, una serie de gestions per dotar a Sitges d’una xarxa completa de clavegueres. S’amplià l’enllumenat públic i s’intal·laren fanals de gas als sectors de la població on encara existien els de petroli.

Reprodueixo un fragment d'un article de David Jou Andreu publicat a L'Eco de Sitges de l'1 de gener de 1996, quan tot just feia cent anys de la col·locació de les palmeres de la Ribera, que rememora aquests fets: Arribaren per mar en el pailebot "Iris", el dia 8 de juny de 1896. A conseqüència del mal temps, l'"Iris" es veié obligat a refugiar-se al port de Barcelona, i fins el dia 11 no pogué tornar a iniciar les operacions de descàrrega. L'Ajuntament havia previst tots els detalls per a l'operació. S'havien fet tots els clots per a plantar-les al llarg del passeig, i per a portar a terme la descàrrega s'utilitzaren unes barcasses de Vilanova, que tripulades per mariners de Sitges, portarien les palmeres des del vaixell a la platja, on, per mitjà d'uns ternals es carregarien en el carro per a traslladar-les als seus llocs definitius.

Vegeu també: El Greco de la Ribera