POSTALS DE CARNAVAL

 

SANT ANTONI, PATRÓ DELS ANIMALS

 

Festa de sant Antoni al carrer de Port de n'Alegre. Finals de segle XIX

En tot el mes de gener i en la tradició popular catalana hi ha tot un conjunt de sants posseïdors de llargues i espesses barbes que celebren la seva festivitat al llarg de la mateixa setmana, cosa que fa que el nom popular sigui la setmana dels barbuts, coincidint amb la més freda de l'any.

Les principals diades que inclou la Setmana dels Barbuts són les dedicades a tres sants que es representen tradicionalment amb barba: Sant Pau ermità (15 de gener), Sant Antoni Abat (17 de gener) i Sant Maür Abat (18 de gener). També hi ha qui inclou dins aquests sants a Sant Vicenç màrtir (22 de gener) i altres sants barbuts menors, com Sant Benet i Sant Efigi (15 de gener), Sant Faci (18 de gener) i Sant Canut (19 de gener).

A Sitges, antigament,, el 17 de gener era una diada senyalada, el dia de Sant Antoni Abat, conegut popularment com «Sant Antoni dels burros o dels animals». Aquest dia era una gran festa. Es feia la benedicció, dels animals, des del baluard Vidal i Quadras, tots guarnits i molt ben abillats, destacant els de les cases de transports de can Matas i de can Gori Mirabent. [Manel, L'Eco de Sitges, 29 de gener de 1977]. Hom veia com més d'un genet corria al trot per la platja fent una demostració d'habilitat. Un cop beneïts els animals, es feia una passejada per la Vila, i no hi faltava la banda de música que tocava passos-dobles.  

Aquesta festa es celebrava, almenys des de mitjans dels segle XIX,  i el lloc habitual era a la platja de Sant Sebastià o carrer Port d'En Alegre, que ve a ésser el mateix hi havien dues festes que es celebraven en el carrer, la de Sant Antoni Abad (sant Antoni dels burros) i la de Sant Sebastià. Les dues en el mes de gener. La primera, molt tradicional amb la cavalcada i benedició de cavalleries, i la segona amb les parades de bargallons. Al carrer aleshores hi havia quatre cellers amb els seus cups corresponents. [Manel, L'Eco de Sitges, 9 de gener de 1982]

Algunes de les cròniques de L'Eco de Sitges ens diuen: "Siguiendo la tradicional costumbre, el domingo próximo, fiesta de San Antón Abad, tendrá lugar en la playa de San Sebastian la religiosa ceremonia de bendecir a los animales. Se nos ha dicho, sin que salgamos garantes de la noticia, que, aprovechando la oportunidad de ser día festivo, este año los caleseros tratan de acudir a dicho acto con las caballerías enjaezadas precedidos de una música". L'Eco de Sitges, 10 de gener de 1897.

ELS LLIBRES DEL VINYET

Enguany estem vivint un estiu i un any diferent. Molt diferent, sense festes i celebracions de cap mena, ni grans ni petites. Ni Festa Major, pel que fa a la seva tradicional celebració habitual, ni Santa Tecla i ara per ara, a principis d'agost, amb una festivitat del Vinyet ben particular, adaptada a la situació de pandèmia actual.

Justament fa un any, es va publicar de la mà del Grup d'Estudis Sitgetans, un nou quadern sobre el Vinyet, per Ignasi Mª. Muntaner, on explica detalladament els canvis que s'han fet històricament a l'edifici de l'església del Vinyet, des de la primitiva capella medieval fins a l'església actual, la que es va construir en el segle XVIII, que només ha experimentat petites modificacions, en especial la de la construcció del campanar. Els esplèndids dibuixos de Lluís Albors i Soler ens permente veure l'església del Vinyet tal com la veieren els nostres avantpassats dels segles XIII al XIX.

LA DEVOCIÓ DE LA MARE DE DÉU DEL VINYET

Durant segles, el Vinyet ha estat lloc de romiatge per als sitgetans, que hi van a demanar favors a la Mare de Déu. Com diu el pare Narcís Camós: "Ofrécenle muchas dádivas sus devotos y en particular los marineros que, como está dicho, la tienen por patrona suya".

Mossèn Fèlix Clarà afegia: "Los marineros en las tormentas, los enfermos en las enfermedades, los atribulados en sus tribulaciones, acuden a la santísima Virgen en su título del Viñet, y sin duda, que la Madre de Dios, invocada en su imagen, ha sido la salvación de sus devotos, los cuales han colgado sus exvotos en su santuario, como se veían antes de pintarse y como lo indican aún algunas embarcaciones en pequeño que cuelgan de sus arcos y otras dádivas en joyas, vestidos y funciones de acción de gracias".

Bibliografia sobre el Vinyet

Arias, Joan. Segon centenari de l'actual església de Santa Maria del Vinyet : 1727-1927. [Sitges] : El Eco de Sitges, [1927?]

Carbonell i Gener, Josep. Siete ensayos de historia suburense. Sitges : L'Eco de Sitges, 1961

El Vinyet histórico, pàgs. 139-168

 

Ferrando Roig, J. La Virgen del Vinyet : Sitges. Barcelona : [Montaner y Simon], 1941

Ferrer Soler, Albert.  Hallazgo de una necrópolis romana en el Santuario del Vinyet (Sitges). Barcelona : [s.n.], 1951 

Fontanals, Blai. El Vinyet : guia ràpida. Sitges : Ajuntament, DL 2012

 

Llopis i Bofill, Joan. Descripció del Santuari i consideracions crítiques sobre la imatge de la Verge del Vinyet. Barcelona : Tip. La Hormiga de Oro, 1892

Muntaner, Ignasi Mª ; Albors, Lluís. Les Esglésies del Vinyet. Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans, 2019

Relación de las Fiestas que la villa de Sitges en los dias 14, 15, y 16 de Mayo del Año 1814 dedicó á la Santisima Virgen Maria, con motivo de la traslación de la prodigiosa Imagen del Viñet de la Iglesia Parroquial de dicha Villaà su propia Capilla. Siendo administradores los Señores: Miguel Febrer, y Manuel Seriol. Custodio de dicha Capilla el Reberendo Josef Casacubierta Presbitero. Barcelona : Imprenta de Rubió, en la calle de la Librería año 1814. (AHS)

Relación de las fiestas que la villa de Sitges en los dias 14, 15 y 16 de mayo del año 1814 dedicó a la Santisima Virgen Maria... siendo administradores los señores: Miguel Febrer y Manuel Seriol Custodio... rdo.Josep Casacubierta... Sitges : Imp. "El Eco" de Tasis, 1929

Els Romans al Garraf i Penedès. Coordinació: Joan Garcia Targa ; textos: Francesc Xavier García-Marquès ... [et. al.]. Sitges : Ajuntament de Sitges, Regidoria de Cultura, [2009]

El Vinyet : el lloc i el santuari. [Textos: Francesc Xavier García Marquès... et. al.] ; [ Il·lustracions: Lluis Albors] ; [Dibuixos: Joan García Targa... et. al.]. [Sitges : L'Ajuntament : Consorci del Patrimoni de Sitges, 2006]

ARTICLES

Casanova Giner, Santiago. Els goigs de Nª Sª del Vinyet de Sitges a XXIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos. Sitges, 27-28 octubre 1984 Vol. II. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, p. 353-364

Garcia i Targa, Joan. Les Excavacions arqueològiques al Vinyet:  una vila romana al descobert a La Xermada. Sitges : Ajuntament de Sitges,  Núm. 35 (Abr. 2004), p. 6-13

Garcia i Targa, Joan. Treballs arqueològics al Vinyet (Sitges, el Garraf), 1996 a Miscel·lània penedesenca [Vilafranca] : Institut d'Estudis Penedesencs, 1978- Núm. 26 (oct. 2001), p. 19-41

Garcia i Targa, Joan. Vil·la romana del Vinyet : noves aportacions a Miscel·lània penedesenca [Vilafranca] : Institut d'Estudis Penedesencs, 1978- Núm. 23 (juny 1998), p. 35-52

Mirabent i Castiel, Jordi. El Santuari de La Verge del Vinyet  a La Xermada Sitges : Ajuntament de Sitges,  Núm. 8 (estiu 1998), p. 8-11 i  Núm. 11 (tardor 1999), p. 33-37

Miret i Mestre, Xavier. La Llegenda del Vinyet  la versió de Teodor Creus i Coromines a La Xermada. Sitges : Ajuntament de Sitges,   Núm. 41, (estiu 2010), p. 14-17 

Miret i Mestre, Xavier. Un Nom femení originari de Sitges. Vinyet a La                Xermada. Sitges : Ajuntament de Sitges,   Núm. 4, (est. 1997), p.14-15 

Panyella, Vinyet. Denominació d'origen i marca registrada a La Xermada. Sitges : Ajuntament de Sitges,   Núm. 4 (estiu 1997), p.16

Panyella, Vinyet. Els Goigs de la Mare de Déu del Vinyet : culte litúrgic i literatura popular a La Xermada Sitges : Ajuntament de Sitges,  Núm. 1 (tardor 1996), p. 28-32

Parra Mestres, Francesc. Les Festes commemoratives a Sitges del final de la Guerra del Francès : 200 anys de la processó religiosa i dels balls populars al Vinyet : 1814 a La Xermada. Sitges : Ajuntament de Sitges,  . Núm.46 (estiu 2014), p. 8-10

Vilà Soler, Jofre. Nostra Senyora del Vinyet a La Xermada Sitges : Ajuntament de Sitges,  Núm. 22 (estiu 2001), p. 25-30 i Núm. 23 (tardor 2001), p. 12-16

LA PRIMERA EXPOSICIÓ DE CLAVELLS DE 1918

El Pavelló de Mar vist des del Passeig

El Pavelló de Mar en una jornada recreativa

Enguany es commemora el centenari de la primera exposició de clavells que va tenir lloc a la nostra vila, i que coincideix, com ja sabem amb la festivitat del Corpus, si bé en anys posteriors l'exposició no mantenia vincles amb la festivitat.

Llegim a la premsa local: "Estamos orgullosos de que Sitges haya realizado un certamen tan superiormente hermoso como el inaugurado en el Pabellón de Mar el día de la solemnidad de Corpus. Una inteligencia privilegiada se ofreció a la decoración de los salones, a la instalación de las macetas y a la agrupación de los claveles, siendo forzoso reconocer que su alma de artista se ha excedido a sí misma presentando una exposición de la referida preciada flor que causa la admiración de cuantos la visitan; nadie podía sospechar que los amantes de la floricultura en esta villa se dedicaran a la especialidad de cultivar con supremo cariño el clavel en sus más interesantes variedades; de procurarse sin reparar en sacrificios ejemplares soberbios por el matizado de sus flores, por la delicadeza de sus matices, por el gigantesco desarrollo de sus capullos y por la ufanía de la planta". (L’Eco de Sitges, 2 de juny de 1918).

El proyecto fué amorosamente acariciado por un selecto grupo de suburenses. José Serra Vivó, Rosendo Bartés Bora, Antonio Clará Busquets, Mariano Carbonell Mirabent, Manuel Sabater Carbonell, José Soler Tasis y otros. (L’Eco de Sitges, 22 de juliol de 1945). Fou el director de la part artística Miquel Utrillo Morlius.

  

Pel  que fa a el dia de la inauguració, sortiren de l’Ajuntament la comitiva oficial a les 12 del migdia del dijous, dia de Corpus les més significades personalitats de la población, precedint a tots els Gegants de Sitges i la banda de ‘El Retiro’ que dirigia Francesc Montserrat, dirigint-se la comitiva al Pabelló de Mar pels carrers Major, Parellades i Bonaire entre les felicitacions del veïnat.

Seguidament, l’Alcalde, Bonaventura Julià Masó, pronuncià un breu parlament enaltint el que l’Exposició-Concurs representava per la vila i manifestant que es trobava bocabadat per el gran èxit assolit.

Durant tots els dies l’exposició de clavells es va veure molt visitada, amenitzant les músiques locals en determinades hores la visita, contribuïnt a augmentar l’animació del passeig durant les primeres hores de la nit.

Dins del propi Pavelló, actuà durant la tarda el Sextet Mozart. (Baluard de Sitges, 8 de juny de 1918)

  

Pel que fa a la festa de clausura, “La sola idea de la exposición constituye un timbre de gloria para sus iniciadores, contribuyendo indudablemente a la importancia alcanzada el calor con que el Ilustrísimo Ayuntamiento la acogió, imprimiéndole su entusiasmo y concediéndole su Patronato. Tal acuerdo permitió a su Presidente don Buenaventura Juliá Masó cuidar de la parte representativa preocupándose, con suprema autoridad municipal, de que se rindieran los debidos honores a las significadas personalidades que, aceptando la invitación, hicieron acto de presencia en la fiesta de clausura”. (Eco de Sitges, 9 de juny de 1918). Així doncs, aquest any es el primer i l'últim a celebrar-se al Pavelló de Mar, si bé l'any següent es faria als jardins del Prado, el 1920 als jardins d'El Retiro i el 1921 al Prado, éssent aquesta la darrera vegada dins d'aquest període. 

No serà fins el 1929 que es recupera l'exposició al Vall i a partir d'ara amb major participació, vincultan-se definitivament amb la festivitat del Corpus Christi.

CORPUS:... LA FESTA... EL LLIBRE

Doble celebració aquest any, o triple!

Un. Els gegants celebren 120 anys, que es diu aviat, i per a tal commemoració, enguany sortiran per Corpus els gegants vells, els autèntics. 

Dos. La recuperació del penó de la Minerva. La Minerva era el nom amb el que es coneixia la Confraria del Santíssim Sagrament, entitat amb una antiguitat anterior al 1635 i que s'encarregava de l'organització de la festivitat del Corpus Christi, juntament amb el Consell de la Vila i que va esdevenir la més important a Sitges durant molts anys.
Per als membres de dita Confraria era un honor ser el pendonista. El penó, que data del 1854 és el més antic de les festes sitgetanes i va participar per darrer cop en la festa del Corpus del 1973. En aquests anys, el penó ha estat custodiat a la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla i Mossèn Pauses en va encarregar la restauració l'any 2009. Enguany la figura del pendonista ha recaigut en Rosa Andreu i Almirall.

Tres. L'enhorabona a Eduard Tomàs per aquest nou llibre del Grup d'Estudis Sitgetans : Corpus : La Festa. Història i evolució del Corpus de Sitges (1360 - 2017), on l'autor ha treballat a partir de més de 10.000 fotografies i on ha estudiat més de 18.000 documents històrics de Sitges, havent fet a més, un buidatge de més de 200 volums entre llibres, articles i tesis doctorals sobre les festes de Sitges i especialment sobre el Corpus.

Detall del nou llibre sobre el Corpus a Sitges d'Eduard Tomàs i Sanahuja

Aquesta nova obra, esdevé doncs un volum de consulta i de referència amb més de 700 notes sobre la festa i tot el que l'envolta, i on s'en destaquen les il·lustracions, i tot un gruix de referències que fins ara es desconeixia. Amb la intenció de ser el màxim d'exhaustiu, aquest estudi situa el primer testimoni documental del Corpus al segle XIV i una de les valoracions i conclusions amb les que el seu autor ens afirma, entre altres, és que la celebració del Corpus a Sitges ha mantingut inalterable el seguici processional característic del segle XIX, i que ha perdurat fins els nostres dies. 

Per saber-ne més....

Llibres

Marzal Ortiz, Miquel. L'Altar i la catifa de flors del Cap de la Vila : 1952-1957 : les bases d'una manera d'entendre el seu disseny. Sitges : Grup d'Estudis Sitgetans, 2012

Mirabent Muntané, Antoni. Exposicions de clavells. Catifes de flors per Corpus. Sitges : Ajuntament de Sitges, 1997

Montornès Dalmau, Frederic. Les Catifes de flors a Sitges, un costum tradicional?, Sitges : Grup d'Estudis Sitgetans, 1988

Infantils

Sierra Farreras, Roland. Ginesta i clavells. El Corpus de Sitges. Sitges : Ajuntament de Sitges, 2009

Articles

Marzal Ortiz, Miquel. Mar al peu, clavells al niu a La Xermada. Sitges: Ajuntament de Sitges, Núm. 15 (estiu 200), p. 7-11.

Marzal Ortiz, Miquel. Les catifes del Corpus Christi de Sitges. Passat, present i futur a Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges : Grup d'Estudis Sitgetans, Núm. 132 (febrer 2010).

Miret i Mestre, Xavier. L'ou com balla : del Corpus de Sitges a La Xermada. Sitges : Ajuntament de Sitges, Núm. 15 (estiu 2000, p. 12-14.

Ruiz de Castañeda, Jordi. Els Clavells i Sitges, una relació apassionada : Núria i Rosa Andreu, l'afició de dues germanes a La Xermada. Sitges : Ajuntament de Sitges, Núm. 21 (estiu 2001), p. 12-14.

Yll, Joan. Detalls del Corpus : en els altars de les cases particulars a La Xermada. Sitges : Ajuntament de Sitges, Núm. 21 (estiu 2001), p. 8-11.

En línia

Corpus de Sitges

Sitges se pinta de color

1814. LES FESTES COMMEMORATIVES A SITGES DEL FINAL DE LA GUERRA DEL FRANCÈS

Antiga postal del Santuari del Vinyet, del bloc "El Sitges d'abans" d'Ignasi Rubí

A Sitges, com en moltes de les viles i ciutats catalanes, la vida en els primers anys del segle XIX, fou força precària. Si el 1796 s’iniciava una nova guerra declarada contra Anglaterra per part d’Espanya i França, l’endeutament progressiu de l’Estat Espanyol, havia frenat la fase expansiva de l’economia catalana de la segona meitat del segle XVIII. L’exportació d’aiguardents i teixits cap a Amèrica s’aturaren en aquests primers anys del segle XIX i al damunt va caure la popularment anomenada guerra del francès el 1808 que ho paralitzà gairebé tot.

Espanya entrà en un estat de “misèria general”,  A Sitges doncs es degué aturar la creixent exportació de vins, licors, malvasies i la població, marinera i pagesa no va poder gaudir de la tranquil·litat massa temps si no hagués estat per aquells sis anys d’invasió napoleònica que acabaren el 1814, fa tot just dos-cents anys.

I si be no hi hagueren combats a la pròpia vila, si que hi hagueren diverses estades de soldats francesos, que reclamaven o exigien els estalvis dels vilatans.

Així doncs, la nostra vila va estar immersa, com la resta del país, assetjada pels francesos, que entraren a Catalunya el 9 de febrer de 1808 i que fou la conseqüència del Tractat de Fontainebleau de 1807, segons els quals, Espanya i França es repartien Portugal. Sitges era un bon lloc pels desembarcaments. Eren anys d'ocupació i por, on van ser habituals els saquejos d'hisendes, l'escassetat d'aliments i contribucions elevades. El 6 d’agost de 1811 entraven els francesos a la població i exigiren 30.000 duros. En no ser pagats, s'emportaren set hisendats en garantia pels diners que mancaven, ja que només van poder reunir-ne la quantitat de 2.300.

Amb tot, entre juliol i setembre de 1813, la situació semblava indicar que la retirada de les tropes franceses era una realitat i es començaren a fer les cerimònies religioses i misses per les victòries que les armes aliades havien realitzat contra els francesos.

Una de les accions que va determinar el poble de Sitges fou el trasllat de la imatge de la Verge del Vinyet, des del seu santuari a l’església Parroquial. Sabem que “En el mes de mayo de 1808 viendo la villa de Sitges invadido el Reyno de España por las tropas de Napoleon, y cautivo su Rey Don Fernando VII con toda la Familia Real, elevó sus votos al Trono del Altísimo, y su Magnifico Ayuntamiento acordó hacer públicas rogativas para alcanzar la bendicion del Señor sobre la Villa y toda España, valiendose de la intercesion de la Santísima Virgen, á cuyo fin determinó trasladar la Imagen de la Virgen del Viñet de su Capilla á la Iglesia Parroquial.”

A Sitges, el 25 de març de 1814, tres dies després de passar el rei la frontera de França, a l'Església Parroquial es cantaren les lletanies majors per lo bon camí del rei Ferran.

LA PROCESSÓ DEL VINYET DE 1814

Enguany, pel mes de maig, te lloc el 200 aniversari d'una de les processons més antigues i ben documentades de què podem disposar. Es publicà un llibret, molt ben redactat i amb tota mena de detall de les celebracions que hi hagueren a Sitges els dies 14, 15 i 16 de maig de 1814. La processó, que deduïm es dugué a terme per l'antic camí fondo, i celebrada el dia 15 d'aquest mes, consistia en el trasllat de la imatge de la Verge del Vinyet, de l’església Parroquial, on des de 1808 estigué resguardada fins al santuari del Vinyet, i en ubicar-la d'aquesta manera al seu emplaçament original.

La publicació que tenim a mans, és un facsímil editat el 1929, imprès amb molta cura a la impremta de L'Eco de Sitges a partir d'un exemplar original de Cristòfol Rovirosa. Afortunadament, comptem amb una edició original dipositat a l’Arxiu Històric de Sitges.

El títol: Relacion de las Fiestas que la villa de Sitges en los dias 14, 15, y 16 de Mayo del Año 1814 dedicó á la Santisima Virgen Maria, con motivo de la traslacion de la prodigiosa Imagen del Viñet de la Iglesia Parroquial de dicha Villa à su propia Capilla. Siendo administradores los Señores: Miguel Febrer, y Manuel Seriol. Custodio de dicha Capilla el Reberendo Josef Casacubierta Presbitero. Barcelona : Imprenta de Rubió, en la calle de la Libreria año 1814.

Per diversos motius, i segons es desprèn del text original, el temps en què la imatge de la Verge del Vinyet va estar a la Parròquia, es realitzaren diverses processons pels carrers de la vila, com la que hi va haver el 1809 per tal d'evitar malalties contagioses que havien causat mortaldat a Tarragona, o la que hi va haver el 1810 quan havia afligit una sequera important.

Ja el dia primer, 14 de maig, començà la festa, la qual va consistir en la celebració d'un solemne Ofici amb música de la capella de Vilafranca i sermó en acció de gràcies, que predicà el R. D. Josef Féu, “Presbitero” i vicari de la Vila. Per la tarda, cantades les “Visperas” amb la major solemnitat i ajuda de la mateixa música, es va fer una solemne processó, que no es va poder acabar ja que una pluja la va interrompre, i precipitadament, es retornà a la Parròquia.

Durant la nit, es realitzaren il·luminacions per tots els barris de la vila. Els carrers foren adornats de “primorosas enramadas” que formaven airosos arcs i altres figures, semblant talment un jardí.

Santiago Rusiñol. Pintor davant del Vinyet

Arribats al dia 15, tingué lloc la processó que en aquesta ocasió fou ben lluïda i on s'esmenta que al seu pas l'obrien “los gigantes, la tarasca y los bayles”, que, com ja sabem, ara per ara és la primera referència a Sitges d'uns gegants i que, probablement eren sitgetans, tot i que desconeixem si aquests foren construïts expressament per a tal esdeveniment. Altra cosa son la tarasca, que podria ser un drac o altra tipus de bèstia i los bayles, en plural, cosa que ens fa pensa que n'hi havia més d'un, sense fer altra descripció. Com veiem en el text, els balls i entremesos acostumaven a no tenir gaire importància dins del seguici, no així la part religiosa, explicada amb tota mena de detalls : Venian despues las banderas de las Cofradias: una porcion de antorchas: las Reliquias de los Santos Patronos San Bartolomé y Santa Tecla en un rico Relicario de plata, sobre un Tabernaculo: seguia otra partida de antorchas, quatro niños vestidos con alba, con una corona de flores que cantaban el himno Ave maris stella: un pendoncito de tafetan blanco orleado de oro, y el nombre de Maria en medio, tambien de oro que llevaban unos niños de siete años: seguian en medio de una multitud de antorchas otros niños vestidos rica y primorosamente de Angeles que llevaban la Letania de la Virgen en geroglificos. Despues quince niñas de seis á siete años vestidas de blanco, con manto de tafetan azul ricamente adornadas, y con cirios en las manos, y cerraba este paso otro pendoncito asimismo de tafetan blanco y oro, con quatro cordones y borlas de oro, que llevaban cinco niñas que figuraban el dulce nombre de Maria, y cada una de ellas trahia una letra de este santísimo nombre, de plata en un escudito de razo azul.

Venia otra multitud de antorchas, interpolados los Coros de música, despues el Clero en gran número del seglar y regular asi de la Villa, como de forasteros que habian venido para acompañar la Santa Imagen, y cantaban el Ave maris stella alternando con la música. Una porcion de antorchas de las Cofradias la precedian é iluminaban. Aparecia la Santa Imagen baxo palio que se hizo nuevo, y llevaban sus varas seis de los Señores del Ayuntamiento. Estaba colocada en un magestuoso Tabernaculo compuesto de un ataud de raso carmesi con una cenefa de canalé blanco guarnecido de un flueco de oro brillante; se levantaba una hermosa peaña que finalizaba en un grupo de Angeles entre nubes, y servia de trono á la Santa Imagen. Quatro Sacerdotes vestidos de sobrepelliz sostenian el ataud asidos de otros tantos cordones con borlas de oro; y dos niños vestidos de Angeles tenian la falda del ataud detrás del qual iban antorchas de las Cofradias, y despues el gremial, y por fin cerraba la procession el señor Alcalde con el resto de los Señores Regidores.

Com veiem, la descripció està feta minuciosament amb tot detall i que la processó fa el mateix curs que en el dia de les Festes del Corpus Christi. Els carrers plens d'innumerables gents de la Vila i de forasters que havien acudit a la solemnitat de la processó.

Al final, la Santa Imatge arribà per fi al seu santuari. Amb l’Església decorada i il·luminada, clamorós repic de campanes, i la suau melodia de sonores veus que entonaven el Regina Caeli. Aquesta fou col·locada al seu cambril,  i s'entonà el Te-Deum i els goigs del Vinyet. En tornar a la vila, es formà altre cop la processó, probablement amb els gegants al capdavant, portant sota pali les relíquies dels Sants Patrons que havien acompanyat la Imatge de la Verge del Vinyet.

Per la nit, es disparà una formosa Torre de foc i la il·luminació dels carrers i cases, aquella nit fou igual a la de la nit anterior.

L'endemà dia 16 es solemnitzà una festa en el Temple de la Verge del Vinyet, amb Ofici amb música i Sermó que va predicar el R.P. Lector Fr. Bruno Casals, Trinitari Calçat i “Ministro del Convento de Tarragona”. La vila quedà gairebé deserta, ja que tot el poble es congregà de nou al Santuari del Vinyet. Per la nit es repetiren focs artificials en la ribera del mar i la il·luminació com en les nits anteriors. Així acabaren les festes d'aquests tres dies d'alegria i de felicitat, desprès de tants anys de sofriment. El text però acaba de la manera següent: Aunque se ha hecho sensible la privacion de la Santa Imagen, después de seis años en que, colocada en la Iglesia Parroquial, se havian acostrumbrado á verla y obserquiarla continuamente estos vecinos, se consuelan al ver tan felizmente terminada la lucha, y conseguido el objeto por el qual se habian acogido bajo su protección, y no se les hace pesado el camino de su Templo, en el que todos los dias se presentan á visitarla, y rogarla la continuacion de sus favores, viendo premiada su constante devoción con el logro de las gracias que la pide. (...). Si a aquests fets li sumem que en aquest mateix any 1814, es formalitza l’alliberament del vincle que la Pia Almoina, que actuà com a propietària de la vila de Sitges, i que mantingué durant sis llargs segles, incorporant-se així a la corona, la vila de Sitges es troba doncs, a l’inici d’una nova etapa que pertany a un altre episodi de la història sitgetana.

NOTES

Carbonell i Gener, Josep. Esquema històric dels sis anys napoleònics a Sitges. Sitges : Grup d'Estudis Sitgetans, 1980 (Estudis Sitgetans ; 6)

Forns i Fusté, Miquel. Uns balls forasters l'any 1734. Primera referència documental dels balls populars a Sitges a La Xermada, núm. 16 (Festa Major 2000), pàg. 3-7

Història de Sitges. IV. Època contemporània (I) 1800-1939. Sitges : Ajuntament de Sitges, 2013, pàg. 37-45

Marzal i Ortiz, Miquel. Els Gegants. Sitges, L'Encant de la tradició. Sitges : Ajuntament de Sitges, 2001, pàg. 89-101

Llopis i Bofill, Joan. Assaig històric sobre la vila de Sitges. Sitges : Grup d'Estudis Sitgetans, 1980 (Estudis Sitgetans ; 1), pàg. 84

Relacion de las Fiestas que la villa de Sitges en los dias 14, 15, y 16 de Mayo del Año 1814 dedicó á la Santisima Virgen Maria, con motivo de la traslacion de la prodigiosa Imagen del Viñet de la Iglesia Parroquial de dicha Villa à su propia Capilla. Barcelona : Imprenta de Rubió, en la calle de la Libreria año 1814. [Arxiu Històric de Sitges].

GEGANTS DE SITGES VS GEGANTS DE LA CIUTAT DE BARCELONA




Els gegants i els geganters de Sitges a les Festes de la Mercè de Barcelona de l'any 1952

Ara que ens apropem al Corpus, tornaré a les mateixes i n'explicaré una de gegants. Ja se que no és la primera vegada. El cas és que gaudim d'uns gegants centenaris, la vàlua de la qual, ja estan considerats patrimoni festiu a preservar i conservar.

I doncs, ja que per la vigília de Corpus tornen a sortir, copio i enganxo un breu article que va apareixer en una publicació infantil de l'any 1922 on es descriu una anecdótica situació que succeí a Barcelona, on la mainada hi tenia -i encara te- un gran protagonisme, per no dir tot el protagonisme.

... i metrestant, a Barcelona, explicaven la història...

que sense poder precisar quin alcalde, ni quin any devia passar, en que els gegants no van sortir i fou motiu de protesta i desengany sobretot per part dels barcelonins més menuts. El poeta Joan Maragall va posar-se al capdavant de la protesta i va demanar a l’Ajuntament que declarés els gegants propietat de la mainada barcelonina. L’acord fou unànime malgrat que el compromís només fos verbal.

Cartell de Pilar Mena. Festa Major 2010

Aureli Capmany, ens explica en el Calendari La Mainada de l’any 1922 el mateix fet: ”que tant és així veritat, que us recordaré el cas succeït a les darreries del segle XIX. A causa d’un dels primers estats revolucionaris per què ha passat la ciutat i amb motiu d’un moviment de vaga obrerista, no es pogué celebrar la processó del Corpus i la quitxalleta barcelonina, si bé s’avingué a prescindir de la processó, no volgué conformar-se amb no veure ballar els gegants, i, no entenent-se de revolucions ni qüestions de cap mena, decidí fer mal averany de la dita: Dels pecats dels pares els fills en van geperuts. Si els pares no estaven d’acord i la ciutat es veia en un estat anormal, els fills, que per res hi havien intervingut, ni culpa hi tenien, no volgueren passar-se de veure ballar els gegants, i la plaça de Sant Jaume, a l’hora de costum, s’omplí de menuts ciutadans reclamant la presència dels seus gegantins amics. L’Alcalde, fent-se càrrec de que tenien tota la raó, disposà que els gegants sortissin a fer una ballada a la plaça, essent coronada per l’aplaudiment de tothom i, finit aquest acte de cortesia, es retiraren en espera de l’any vinent, confiats en que les coses estarien mes centrades. Uns quants anys mes tard, aquest acte de l’autoritat ciutadana es resolgué en sentit invers. Amb l’excusa que l’Ajuntament havia acabat els diners i no podia despendre ni una malla per endreçar els gegants perquè sortissin, com era de consuetud, resultà que aquell any no n’hi hagué. Aquest fet revoltà petits i grans. i llavors fou quan el nostre gran poeta En Joan Maragall aixecà bandera iniciant el projecte que els gegants fossin propietat de l’infantesa ciutadana, pagats i mantinguts per ella mateixa, per mai més l’Ajuntament de Barcelona no pogués repetir el mancament que aquell any havia fet amb els petits barcelonins. L’Ajuntament de Barcelona donà paraula que no es repetiria. [Amb tot, no s'ha pogut datar ni comprovar la veracitat del fet.]

AURELI CAPMANY

L'Octava de Corpus. [Els gegants de la Ciutat de Barcelona] Dibuix de Ramon Puiggarí. Reproducció d'una litografia de l'Ind. Quincallera. Voltans del 1860

GEGANTS I GEGANTES

Festa Major. Principis s. XX

En les darreres décades, es parla sobre bestiari festiu com a element patrimonial a preservar i conservar. En moltes poblacions catalanes tenim prova d'això, doncs son consideras patrimoni alguns dels gegants amb mes antiguitat, com és el cas de Berga, Olot, Valls, Tarragona, Vilafranca del Penedès, per citar-ne alguns.

És una realita que l'inventari de les figures de gegants centenaris de Catalunya va endavant i que ben aviat els gegants de Sitges constaran en el Catàleg que elabora el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya.

Per altra cantó, a Sitges, tot i haver canviat de nom i aspecte diverses vegades -recordem que el gegant representava el rei Jaume I el Conqueridor i la geganta una dama de l'època- i que probablement no van posar nom a la geganta perquè l'esmentat rei es casà en tres ocasions i tingué diverses amants. Actualment els coneixem amb els noms de Bartomeu i Montserrat (vells) i Jordi i Maria Rosa (rèplica construïda el 1975 per la casa El Ingenio, del carrer Raurich de Barcelona).

Però abans d'aquests gegants, inaugurats el 1897, com molt de vostès saben, n'hi van haver uns altres. Els antics moros construïts pels germans Querol l'any 1845. I que, cap a la dècada de 1890 es van malmetre tant, que el consistori prengué la decisió d'estrenar-ne uns de nous, més alts, més pesats, més majestuosos i impossibles d'aixecar. Els geganters, acostumats com estaven als gegants moros, no es van veure en cor de ni tan sols fer caminar aquesta nova parella i es va haver de recorrer a en Mestret, pagès i home molt fort, fent ell el tour de fouce d'aixecar gegant i geganta pel carrer Major aquell 23 d'agost de 1897.

I els moros quedaren en un segon pla, encara que tal era l'estimació i l'apreci que la canalla i no tan canalla tenien vers aquests gegants, que fins i tot, l'any següent, el 1898 un grup de sitgetans va tenir la intenció de portar-los fins a l'Aplec de la Trinitat, tal i com llegim a les pàgines de l'Eco de Sitges del 27.2.1898 :

“Háblase estos dias de la adquisición de los jigantes antiguos entre varios patricios, con objeto de trasladarlos a la ermita de la Santísima Trinidad à fin de dar más atractivo y amenidad a la fiesta patronal...". Tammateix, tal esdeveniment no es va materialitzar.

Aqui va un petit article escrit el 1924, sobre l'assumpte dels gegants que no deixa de ser curiós:

GEGANTS I NANS SITGETANS

A la primeria teníem uns gegants molt guapos. Ell era moro i ella -naturalment,- mora. Després encara els volguérem millors, i encarregàrem la fabricació d'uns personatges majestàtics amb cabelleres llargues i uns ulls d'ametlla que fascinaven a tothom, obtenint premi d'honor en el cèlebre Concurs de Gegants de Barcelona; pesaven massa, però; i els vàrem vendre a un "Hotel de Vendes" a pes de cartró-pedra.

Enyoràvem els moros i els vàrem restaurar; sinó que com que tot passa en aquest món de mones, el poble demanà gegants insuperables; i els tenim, amb nans i tot, bastant bufons.

El gegant d'ara va tot arrisat i, a la mà, enlloc d'un ceptre com l'altre, porta una paleta amb una col·lecció sencera de pinzells. La túnica se la decora ell mateix mentre balla. La geganta és una exquisidesa.

Respecte als nans, el més simpàtic és indubtablement el "Bibelot de Cel·luloide", a l'extrem que, per tal de guanyar estètica, el minyó que el porta ha de posar-se talons a fora i a dins. Cal també assenyalar l'"Estuche de monerías", una meravella deliciosament coquina (caixista, no posis cocaïna eh!) i amb cella fina.

Si els veiéssiu dansar!

Caimitu Hill

Sitges i juny

El Borinot, any II núm. 30, 19.6.1924

EL CORPUS A SITGES

La Processó del Corpus. Arcadi Mas i Fondevila. Museus de Sitges

De totes les festes i celebracions, no hi ha cap mena de dubte que la mes florida i primaveral és la del Corpus. Amb uns origens antiquíssims, ens hem de remuntar al segle XII quan es produeixen diferents canvis i contrastos en el si de l'esglèsia. La festa, fou introduïda per contrarestar les heretgies, primer en la diòcesis de Lieja, i extesa per tot el territori catòlic.

A Sitges, la celebració del Corpus Christi, te lloc des de temps immemorial, i és difícil trobar dades anteriors al segle XIX. A Catalunya, ja el 1391 apareix una figura gegant "lo rey David ab lo giguant" Més endavant ja prenen forma de gegant i geganta, però primitivament els gegants aludien a representacions de l'Antic Testament.

Que ho fa que a Sitges hi hagi la tradició de catifes de flors? Com habitualment fem, ens referim a les primeres cròniques, de les primeres publicacions, com la Revista Suburense i l'Eco de Sitges de l'any 1886 on ja s'esmenta que per commemorar el pas de la processó, es van encatifar el sòl dels carrers escampant flors aromàtiques i van engalanar, amb garlandes i motius florals, els balcons i finestres de les façanes de les cases.

Amb els anys, i segons llegim a l'estudi de Frederic Montornès "Les catifes de flors a Sitges, un costum tradicional?" aquest costum s'anà consolidant i si hi afegim que des de 1918 es celebra l'exposició de clavells, esdeveniment que dona una connotació protagonista a aquesta flor que hem fet nostre, també li dona major participació a l'hora d'organitzar aquest esdeveniment, que en un primer moment, fou organitzada per l'Associació d'Atracció de Forasters de Sitges.

Marzal Ortiz, Miquel. "Mar al peu, clavells al niu". La Xermada Sitges : Ajuntament de Sitges, Núm. 15 (estiu 2000), p. 7-11


Marzal Ortiz, Miquel. L'Altar i la catifa de flors del Cap de la Vila: 1952-1957  les bases d'una m'anera d'entendre el seu disseny, Sitges : Grup d'Estudis Sitgetans, 2012

Mirabent Muntané, Antoni. Exposicions de clavells. Catifes de flors per Corpus [pròleg de Lluís Jou]. Sitges : Ajuntament de Sitges, 1997

Miret i Mestre, Xavier. L'Ou com balla : del Corpus de Sitges. La Xermada Sitges : Ajuntament de Sitges, Núm. 15 (estiu 2000), p. 12-14

Montornès Dalmau, Frederic. Les Catifes de flors a Sitges, un costum tradicional? ; [pròleg Jofre Vila i Soler]. Sitges : Grup d'Estudis Sitgetans, 1988

Yll, Joan. Detalls del Corpus : en els altars de les cases particulars. La Xermada Sitges : Ajuntament de Sitges, Núm. 21 (estiu 2001), p. 8-11