A Sitges, com en moltes de les viles i ciutats catalanes,
la vida en els primers anys del segle XIX, fou força precària. Si el 1796
s’iniciava una nova guerra declarada contra Anglaterra per part d’Espanya i
França, l’endeutament progressiu de l’Estat Espanyol, havia frenat la fase
expansiva de l’economia catalana de la segona meitat del segle XVIII.
L’exportació d’aiguardents i teixits cap a Amèrica s’aturaren en aquests
primers anys del segle XIX i al damunt va caure la popularment anomenada guerra
del francès el 1808 que ho paralitzà gairebé tot.
Espanya entrà en un estat de “misèria general”, A Sitges doncs es degué aturar la creixent
exportació de vins, licors, malvasies i la població, marinera i pagesa no va
poder gaudir de la tranquil·litat massa temps si no hagués estat per aquells
sis anys d’invasió napoleònica que acabaren el 1814, fa tot just dos-cents
anys.
I si be no hi hagueren combats a la pròpia vila, si que
hi hagueren diverses estades de soldats francesos, que reclamaven o exigien els
estalvis dels vilatans.
Així doncs, la nostra vila va estar immersa, com la resta
del país, assetjada pels francesos, que entraren a Catalunya el 9 de febrer de
1808 i que fou la conseqüència del Tractat de Fontainebleau de 1807, segons els
quals, Espanya i França es repartien Portugal. Sitges era un bon lloc pels
desembarcaments. Eren anys d'ocupació i por, on van ser habituals els saquejos
d'hisendes, l'escassetat d'aliments i contribucions elevades. El 6 d’agost de
1811 entraven els francesos a la població i exigiren 30.000 duros. En no ser pagats,
s'emportaren set hisendats en garantia pels diners que mancaven, ja que només
van poder reunir-ne la quantitat de 2.300.
Amb tot, entre juliol i setembre de 1813, la situació
semblava indicar que la retirada de les tropes franceses era una realitat i es
començaren a fer les cerimònies religioses i misses per les victòries que les
armes aliades havien realitzat contra els francesos.
Una de les accions que va determinar el poble de Sitges
fou el trasllat de la imatge de la Verge del Vinyet, des del seu santuari a
l’església Parroquial. Sabem que “En el
mes de mayo de 1808 viendo la villa de Sitges invadido el Reyno de España por
las tropas de Napoleon, y cautivo su Rey Don Fernando VII con toda la Familia
Real, elevó sus votos al Trono del Altísimo, y su Magnifico Ayuntamiento acordó
hacer públicas rogativas para alcanzar la bendicion del Señor sobre la Villa y
toda España, valiendose de la intercesion de la Santísima Virgen, á cuyo fin
determinó trasladar la Imagen de la Virgen del Viñet de su Capilla á la Iglesia
Parroquial.”
A Sitges, el 25 de març de 1814, tres dies després de
passar el rei la frontera de França, a l'Església Parroquial es cantaren les lletanies
majors per lo bon camí del rei Ferran.
LA
PROCESSÓ DEL VINYET DE 1814
Enguany, pel mes de maig, te lloc el 200 aniversari d'una
de les processons més antigues i ben documentades de què podem disposar. Es
publicà un llibret, molt ben redactat i amb tota mena de detall de les
celebracions que hi hagueren a Sitges els dies 14, 15 i 16 de maig de 1814. La
processó, que deduïm es dugué a terme per l'antic camí fondo, i celebrada el
dia 15 d'aquest mes, consistia en el trasllat de la imatge de la Verge del
Vinyet, de l’església Parroquial, on des de 1808 estigué resguardada fins al
santuari del Vinyet, i en ubicar-la d'aquesta manera al seu emplaçament
original.
La publicació que tenim a mans, és un facsímil editat el
1929, imprès amb molta cura a la impremta de L'Eco de Sitges a partir d'un
exemplar original de Cristòfol Rovirosa. Afortunadament, comptem amb una edició
original dipositat a l’Arxiu Històric de Sitges.
El títol: Relacion de las Fiestas que la villa de
Sitges en los dias 14, 15, y 16 de Mayo del Año 1814 dedicó á la Santisima
Virgen Maria, con motivo de la traslacion de la prodigiosa Imagen del Viñet de
la Iglesia Parroquial de dicha Villa à su propia Capilla. Siendo
administradores los Señores: Miguel Febrer, y Manuel Seriol. Custodio de dicha
Capilla el Reberendo Josef Casacubierta Presbitero. Barcelona : Imprenta de
Rubió, en la calle de la Libreria año 1814.
Per diversos motius, i segons es desprèn del text
original, el temps en què la imatge de la Verge del Vinyet va estar a la
Parròquia, es realitzaren diverses processons pels carrers de la vila, com la
que hi va haver el 1809 per tal d'evitar malalties contagioses que havien
causat mortaldat a Tarragona, o la que hi va haver el 1810 quan havia afligit
una sequera important.
Ja el dia primer, 14 de maig, començà la festa, la qual
va consistir en la celebració d'un solemne Ofici amb música de la capella de
Vilafranca i sermó en acció de gràcies, que predicà el R. D. Josef Féu, “Presbitero”
i vicari de la Vila. Per la tarda, cantades les “Visperas” amb la major
solemnitat i ajuda de la mateixa música, es va fer una solemne processó, que no
es va poder acabar ja que una pluja la va interrompre, i precipitadament, es
retornà a la Parròquia.
Durant la nit, es realitzaren il·luminacions per tots els
barris de la vila. Els carrers foren adornats de “primorosas enramadas”
que formaven airosos arcs i altres figures, semblant talment un jardí.
 |
| Santiago Rusiñol. Pintor davant del Vinyet |
Arribats al dia 15, tingué lloc
la processó que en aquesta ocasió fou ben lluïda i on s'esmenta que al seu pas
l'obrien “los gigantes, la tarasca y los bayles”, que, com ja sabem, ara
per ara és la primera referència a Sitges d'uns gegants i que, probablement
eren sitgetans, tot i que desconeixem si aquests foren construïts expressament per
a tal esdeveniment. Altra cosa son la tarasca, que podria ser un drac o altra
tipus de bèstia i los bayles, en plural, cosa que ens fa pensa que n'hi
havia més d'un, sense fer altra descripció. Com veiem en el text, els balls i
entremesos acostumaven a no tenir gaire importància dins del seguici, no així
la part religiosa, explicada amb tota mena de detalls : Venian despues las
banderas de las Cofradias: una porcion de antorchas: las Reliquias de los
Santos Patronos San Bartolomé y Santa Tecla en un rico Relicario de plata,
sobre un Tabernaculo: seguia otra partida de antorchas, quatro niños vestidos
con alba, con una corona de flores que cantaban el himno Ave maris stella: un pendoncito de
tafetan blanco orleado de oro, y el nombre de Maria en medio, tambien de oro
que llevaban unos niños de siete años: seguian en medio de una multitud de
antorchas otros niños vestidos rica y primorosamente de Angeles que llevaban la
Letania de la Virgen en geroglificos. Despues quince niñas de seis á siete años
vestidas de blanco, con manto de tafetan azul ricamente adornadas, y con cirios
en las manos, y cerraba este paso otro pendoncito asimismo de tafetan blanco y
oro, con quatro cordones y borlas de oro, que llevaban cinco niñas que
figuraban el dulce nombre de Maria, y cada una de ellas trahia una letra de
este santísimo nombre, de plata en un escudito de razo azul.
Venia otra multitud de antorchas, interpolados los Coros
de música, despues el Clero en gran número del seglar y regular asi de la
Villa, como de forasteros que habian venido para acompañar la Santa Imagen, y
cantaban el Ave
maris stella alternando con la música. Una porcion de antorchas de las
Cofradias la precedian é iluminaban. Aparecia la Santa Imagen baxo palio que se
hizo nuevo, y llevaban sus varas seis de los Señores del Ayuntamiento. Estaba
colocada en un magestuoso Tabernaculo compuesto de un ataud de raso carmesi con
una cenefa de canalé blanco guarnecido de un flueco de oro brillante; se
levantaba una hermosa peaña que finalizaba en un grupo de Angeles entre nubes,
y servia de trono á la Santa Imagen. Quatro Sacerdotes vestidos de sobrepelliz
sostenian el ataud asidos de otros tantos cordones con borlas de oro; y dos
niños vestidos de Angeles tenian la falda del ataud detrás del qual iban antorchas
de las Cofradias, y despues el gremial, y por fin cerraba la procession el
señor Alcalde con el resto de los Señores Regidores.
Com veiem, la descripció està feta minuciosament amb tot
detall i que la processó fa el mateix curs que en el dia de les Festes del
Corpus Christi. Els carrers plens d'innumerables gents de la Vila i de
forasters que havien acudit a la solemnitat de la processó.
Al final, la Santa Imatge arribà per fi al seu santuari.
Amb l’Església decorada i il·luminada, clamorós repic de campanes, i la suau
melodia de sonores veus que entonaven el Regina Caeli. Aquesta fou
col·locada al seu cambril, i s'entonà el
Te-Deum i els goigs del Vinyet. En tornar a la vila, es formà altre cop
la processó, probablement amb els gegants al capdavant, portant sota pali les
relíquies dels Sants Patrons que havien acompanyat la Imatge de la Verge del
Vinyet.
Per la nit, es disparà una formosa Torre de foc i la
il·luminació dels carrers i cases, aquella nit fou igual a la de la nit
anterior.
L'endemà dia 16 es solemnitzà una festa en el Temple de
la Verge del Vinyet, amb Ofici amb música i Sermó que va predicar el R.P.
Lector Fr. Bruno Casals, Trinitari Calçat i “Ministro del Convento de
Tarragona”. La vila quedà gairebé deserta, ja que tot el poble es congregà
de nou al Santuari del Vinyet. Per la nit es repetiren focs artificials en la
ribera del mar i la il·luminació com en les nits anteriors. Així acabaren les
festes d'aquests tres dies d'alegria i de felicitat, desprès de tants anys de
sofriment. El text però acaba de la manera següent: Aunque se ha hecho
sensible la privacion de la Santa Imagen, después de seis años en que, colocada
en la Iglesia Parroquial, se havian acostrumbrado á verla y obserquiarla
continuamente estos vecinos, se consuelan al ver tan felizmente terminada la
lucha, y conseguido el objeto por el qual se habian acogido bajo su protección,
y no se les hace pesado el camino de su Templo, en el que todos los dias se
presentan á visitarla, y rogarla la continuacion de sus favores, viendo premiada
su constante devoción con el logro de las gracias que la pide. (...). Si a aquests fets li sumem
que en aquest mateix any 1814, es formalitza l’alliberament del vincle que la
Pia Almoina, que actuà com a propietària de la vila de Sitges, i que mantingué
durant sis llargs segles, incorporant-se així a la corona, la vila de Sitges es
troba doncs, a l’inici d’una nova etapa que pertany a un altre episodi de la
història sitgetana.
NOTES
Carbonell i Gener, Josep. Esquema històric dels sis
anys napoleònics a Sitges. Sitges : Grup d'Estudis Sitgetans, 1980 (Estudis
Sitgetans ; 6)
Forns i Fusté, Miquel. Uns balls forasters l'any 1734.
Primera referència documental dels balls populars a Sitges a La Xermada,
núm. 16 (Festa Major 2000), pàg. 3-7
Història de Sitges. IV. Època contemporània (I)
1800-1939. Sitges : Ajuntament de Sitges, 2013, pàg. 37-45
Marzal i Ortiz, Miquel. Els Gegants. Sitges, L'Encant
de la tradició. Sitges : Ajuntament de Sitges, 2001, pàg. 89-101
Llopis i Bofill, Joan. Assaig històric sobre la vila de
Sitges. Sitges : Grup d'Estudis Sitgetans, 1980 (Estudis Sitgetans ; 1), pàg.
84
Relacion de las Fiestas que la villa de Sitges en los
dias 14, 15, y 16 de Mayo del Año 1814 dedicó á la Santisima Virgen Maria, con
motivo de la traslacion de la prodigiosa Imagen del Viñet de la Iglesia
Parroquial de dicha Villa à su propia Capilla. Barcelona : Imprenta de Rubió,
en la calle de la Libreria año 1814. [Arxiu
Històric de Sitges].
