LES CREUS DE TERME

Antigament hi havia distribuïts per les poblacions diferents monuments en forma de creu que servien per indicar on començava i on acabava el terme municipal. Aquests monuments rebien el nom de creus de terme i acostumaven a estar emplaçats als afores de la vila. El basament i el fust eren generalment de pedra, mentre que la creu que es rematava podia ser també de pedra o bé de ferro. A part de la funcionalitat geogràfica, les creus de terme tenien també un valor simbòlic de protecció vinculat al món agrari, l’origen del qual es remunta a l’antiguitat ; Terminus, que en llatí significa límit, era el deu romà que protegia les línies divisòries dels camps i se’ls representava mitjançant una pedra o una estaca, símbol de l’estabilitat de les fites usades en la democràcia. Més endavant, amb la implantació del cristianisme, les creus esdevingueren indrets des d'on es beneïa el terme, i particularment els camps i les futures collites.

LA CREUETA

Antiga creu de terme de la vila, avui desapareguda. Estava situada entre el que avui seria la gasolinera i el restaurant Montgavina, on hi ha un revolt anomenat ‘Barranc de la Creueta’. Allà hi havia una creu on s’acabava el terme i marcava l’antic límit.

CREU DE PINS VENS

Coneguda també com la creu de Maig, es tenen molt poques referències d’aquesta creu, però se sap que estava a l’alçada del barri de Sant Quintí, durant l’edat mitjana, en un dels llocs elevats. Allà es pujava en processó el dia de festa i es beneïen els terrenys.

CREU DE SANT JOSEP

Emplaçada prop de l’Estanyol, propera al mar i quasi enfront del Sellarot, al terme de la banda de Miralpeix, molt a prop del castell. El 1450, era propietat de la vila de Sitges, gràcies a la Pia Almoina. El 1917, la propietat era de la Parròquia de Ribes. Avui està totalment desapareguda i estava situada prop del que és avui el carrer de Salvador Casacuberta, i des de la qual es beneïa el terme cada 19 de març.

A mitjans segle XIX, per la diada de Sant Josep, també s’anava a l’Estanyol a visitar la creu en processó.

CREU DELS GRILLS

Assentada al cap de Grills, cantó de Vilanova i la Geltrú, a la aresta de la riera de Ribes, prop de la desembocadura al mar. Pràcticament no se’n sap res, només que els vilatans, el dia de Sant Josep anaven a fer benediccions, juntament amb la creu de Sant Josep, molt a prop d’aquesta.

CREU DE RIBES

És una de les més antigues, data del segle XII o XIII i és d’estil gòtic amb la Creu, el capitell i el fust de pedra de Girona. S’aixeca a ma dreta de la carretera o millor, al costat de mar, de la carretera d’Igualada a Sitges i al cim d’un petit coll que separa aquesta vila de la plana de Sant Pere de Ribes. La cara de la Creu que mira a la carretera mostra a la Verge amb l’infant Jesús, a l’altra cara es veu el Sant Crist. Aquesta creu fou destruïda l’any 1936. Acabada la Guerra Civil, fou novament erigida gràcies al fet que es van recuperar els trossos de la creu i hi introduïren un ferro en l’interior per a la seva estabilitat. Sembla que en els seus principis, fou una creu de terme d’una finca particular i que posteriorment, quan van delimitar-se els termes municipals de Sitges i Sant Pere de Ribes, es va modificar el seu emplaçament erigint-la al lloc cimer que actualment ocupa.

L’any 2005 la Creu de Ribes va ser objecte d’una neteja i restauració, s’hagué de desmuntar i treure el ferro interior de sustentació, ja que estava força malmès i danyava la pedra.

CREU DE RIBES

CREU DE SANT ISIDRE

L’actual creu és molt recent. Va ser col·locada per un grup de joves l’any 1954 posant la primera pedra i ja l’any següent el 1955 quedava inaugurada organitzant un gran aplec. Aquesta creu està situada al Puig d’en Boronet, molt a prop del Puig de Sant Isidre, on estava emplaçada l’antiga creu, que va desaparèixer a finals del segle XIX i és la muntanya més baixa que es troba arran de mar. Antigament i per la diada del sant, es feia un tradicional aplec on els vilatans beneïen els conreus.

DETALL DE LA CREU DE SANT ISIDRE

CREU DE SANT GREGORI O CREU DELS ESCARABATS

Situada a la carretera de les costes i prop de les Cases Noves, és una de les poques creus que encara perduren. El nom doble és degut a que està erigida en honor a Sant Gregori però també es diu que entre els segles XVII i XVIII hi va haver a Sitges una plaga d’una mena d’escarabató que amenaçava les vinyes i per aquest motiu es va aixecar aquesta creu, però el 1868 i durant la revolució carlina, la creu va ser destruïda, i la varen transportar al corral d’en Falç, on avui hi ha la zona de Llevantina. El 1910 fou portada a les Forques, la varen reconstruir i la situaren als terrenys de Jaume Espasa fins que al cap d’uns anys es trencà. L’any 1929 la tornaren a col·locar a l’emplaçament actual, tot i que l’any 1936 quedà destruïda, fins que als anys quaranta la tornaren a arranjar, deixant-la tal i com la podem veure avui en dia.

Fins ben entrat el segle XX, cada 15 de maig, festivitat de Sant Isidre, patró dels pagesos, es beneïa el terme municipal des de la creu dels Escarabats. De bon matí es feia una processó que anava des de la parròquia fins on era la creu del terme. Obrien el siguici la imatge del Sant Crist, el rector i les autoritats municipals, darrere les quals es col·locaven els pagesos i hortolans de la vila.

CREU DEL CAP DE LA VILA O CARRER MAJOR

Situada a l’extrem nord del carrer Major, a prop del Cap de la Vila, d’aquesta creu no se’n sap gran cosa, i a finals del segle XVIII va ser traslladada.


BIBLIOGRAFIA
Muntaner, Ignasi Maria. La Creu de les Tàpies. L'Eco de Sitges, 25.V.1996
Notari. Creu de Sant Isidre 1980. El Eco de Sitges, 25.X.1980
Soler i Catró, Josep. La Creu dels escarabats. El Eco de Sitges, 19.V.1929

Soler i Cartró, Josep. Les Creus de terme. El Eco de Sitges, 20.V.1934
Tutusaus, Joan. Una creu d'esforços. La Xermada, núm. 12, p. 35-36