El Carnaval de Sitges de 1936 representa l’últim carnaval
abans de la Guerra Civil espanyola. Aquell any la festa, sense voler-ho, va
tenir una intensitat i una llibertat molt marcades, amb un clima festiu transgressor.
Amb l’esclat de la Guerra Civil, el Carnaval va quedar prohibit durant el
franquisme, tot i que les entitats Prado i Retiro, tímidament al principi
comencen a celebrar les anomenades “Fiestas de Invierno” que d’alguna manera esquiven les
prohibicions del règim. No és fins el Carnaval de 1976, quaranta anys després, que el Retiro treu al
carrer la primera rua o desfilada pels carrers de Sitges.
Llegim al Baluard de Sitges, una breu crònica del que va ser el Carnaval de l'any 1936: "Enguany l'animació per les festes de Carnaval ha estat en un grau més alt que el d'aquests anys anteriors, tot i que hi ha crisi en les indústries vilatanes. Es clar que ja han passat a la història aquelles cavalcades de dimarts a la tarda, que constituïen un alegre apoteosi del Carnaval i que eren admirades pel valor de les seves carrosses, no sols pels sitgetans sinó pels forasters dels pobles i de Barcelona. Aquestes manifestacions artístiques posaven en un alt lloc el gust dels que hi intervenien, avui tots traspassats.
El diumenge a la nit el jovent del Prado organitzà l’Arribada
de Carnestoltes, que fou presenciada per una gran gernació, congregada davant l’estació
del tren i al Cap de la Vila i carrers cèntrics. Hi figuraven diversos vehicles
ornats fantasiosament, plens de disfresses que feien una forta tabola. Hi anava
un zeppelin muntat damunt de dues bicicletes que era l'admiració de tothom per
la seva originalitat. La comitiva entrà al Prado després de recórrer alguns carrers
i es donà començ al Ball, que fon molt bulliciós, i sobretot la gent casada va
disfrutar força amb els ballables d'orquestra clàssica que foren executats per
la Mozart, El Retiro organitzà una comparsa que recorregué un parell de carrers
amb ben poques parelles, i es donà després en el local un ball “multicori” força
animat, amenitzat per l'orquestra de la casa, la “Boys Pallarés”.
Foren la delicia dels menuts i dels grans, el dilluns a la tarda, els balls infantils celebrats en ambdós locals. Al Prado van ésser obsequiats amb dolços tots els nens i nenes que anaven disfressats. A la nit se celebrà també en els dos locals l'acostumat Ball d'assalt i hi concorregueren tant al Prado com al Retiro, un gran nombre de parelles amb sengles disfresses. Al Prado cridaren l'atenció pel seu bon gust i escaiença unes parelles romàntiques, que diuen els vells que semblaven autèntiques, i uns TBOs gegantins dels quals tenien cura unes mainaderes, que resultaven, però ésser les esposes llurs. (...) L'animació en els balls que a la tornada als locals es varen començar fou la característica de cada any. Al Prado no hi cabia ningú més tot estava ple d'una multitud àvida d'acomiadar el Carnestoltes, el qual fou convenientment enterrat el dimecres amb cómica cerimònia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada