Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santa Tecla. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santa Tecla. Mostrar tots els missatges

divendres, 4 de setembre del 2020

FESTA MAJOR DE SITGES... UNA DE GEGANTS





Festa Major. Sortida d'Ofici de l'any 1900. Copia d'època positiva
en paper a l'albúmina. Col. F. Parra



Sortida d'Ofici de l'any 1900. Fons CL-BPSR


Aquest any de pandèmia, ens toca, com aquell qui diu, actuar amb prudència i coneixement, alterant-se així el nostre dia a dia i modificant els nostres hàbits.  Aquest estiu ha estat com ha estat i s'ha fet estrany el fet de veure poca gent pels carrers, acostumats com estem de veure la corrua de turistes i estrangers que arriben cada any, sobretot per aquestes caluroses dates. 

Un temps estrany també evident pel que fa al calendari festiu. Aquest 2020 la Festa Major ha tingut un registre diferent, a l'igual que Santa Tecla i anteriorment totes les altres festivitats i els qui la vivim de mes a prop, no queda cap altra cosa que passar-la de la millor manera. En tot cas, el primer és la salut i també com es diu, l'any que ve més i millor, i destacar l'exemple de la nostra vila durant el 23 i 24 d'agost, pel que fa al respecte i responsabilitat de tot un poble, que viu la Festa Major intensament i que aquest any tan "especial", s'ha vist com s'han fet les coses molt be. Felicitem-nos!

I ara una petita troballa. La imatge que encapçala aquest post, ha estat trobada ni mes ni menys que a una llibreria de vell madrilenya. No sabem a qui podia pertànyer, ni sabem com va anar a parar, la única cosa que podem llegir al verso de la fotografia original és: "3. Fiestas de Catalanes". Aquesta numeració ja indica que formava part d'una col·lecció?. El que no sabem és si el col·leccionista o  propietari era el mateix fotògraf, i tampoc ens queda clar qui devia ser tal fotògraf. Que hi feia la fotografia a Madrid? Està el fotògraf, esperant a que el públic es col·loqui en posició per disparar la instantània? 

Les imatges pertanyen de ben segur a la sortida d'ofici de l'any 1900, segons podem comprovar de les dades que trobem al blog de la Colla Vella de Xiquets de Valls i que reprodueixo en aquest post:




"Doncs efectivament, tenim el gust de reproduir la fotografia més antiga coneguda de castells a Sitges: concretament correspon a un pilar de cinc de salutació a les autoritats aixecat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la Festa Major de Sant Bartomeu de Sitges de l’any 1900. Considerem que es tracta d’un document gràfic totalment inèdit fins a la data, al mateix temps que presenta una bellesa formidable, tot i que el pas dels anys ha anat deteriorant la qualitat de la imatge. El pilar apareix perfecte, esvelt, amb l’enxaneta a l’antiga amb les mans; per sota passen les autoritats amb barrets de copa alta al mateix temps que la moixiganga fa una de les seves figures. Tot plegat una Festa Major en estat pur". Text de Xavier Cabré Puig (www.collavella.cat)


Una altra curiositat d'aquestes imatges és la casa que es veu al fons, Can Puig de Galup, on ara hi ha el monument al Dr. Robert. L'ajuntament comprà la casa pocs anys desprès, per 8.040 pessetes i segons sembla, es trobava molt envellida i en mal estat i fou enderrocada, de tal manera que a finals d'agost de 1906, la demolició ja estava totalment enllestida. Amb l'estàtua del Dr. Robert, l'entorn es va veure molt beneficiat, donant sensació d'amplitud en tots aquest context monumental. 



Fem un salt en el temps i ens situem a l'any 1920. Durant el mes de juny d'enguany i cap al final del confinament, Beli artigas publicava en una xarxa social un film que pertany a Jordi Baron i Rubí, que com diu Beli, és un tresor inèdit, on apareixen un conjunt d'imatges provinent d'una pel·lícula en blanc i negre i que comença en la matinal de la Festa Major d'aquell any, ara just en fa cent. De les moltes escenes que s'hi veuen, hi ha un personatge que destaca per sobre els altres, pero per ara no se sap qui és.

Dues imatges inèdites  dels gegants durant la Festa Major de 1920
Fotogrames del film,  col·lecció de Jordi Barón Rubí.



dissabte, 8 de setembre del 2012

EL BRAÇ DE SANTA TECLA


Exposició de la imatge de Santa Tecla a la casa de la Pendonista. Fotografia: Albert Solé

Conta la història que durant l'any 48, a la ciutat d'Iconi, Sant Pau predicava el cristianisme a casa d'un amic. Davant hi vivia Tecla, filla de Teoclia, una jove de família rica, promesa en matrimoni a Tamiris. Tecla va quedar prendada amb la predica de Sant Pau i va decidir seguir-lo en el seu peregrinatge. El promès, va denunciar a Sant Pau per bruixot i aquest va ser empresonat. Davant d'aquesta situació, Tecla va repartir les seves joies entre els pobres i les va utilitzar per subornar als carcellers i aconseguir l'alliberament de Sant Pau.
I fou aqui quan Santa Tecla i Sant pau viatgen pel món, amb l'objectiu de cristianitzar el món. Posteriorment, la santa va seguir sola en la seva missió evangelitzadora i en conseqüència, va ser perseguida per enemics del cristianisme, sotmesa a terribles turments dels que en va sortir airosa. El turment que reconeix la seva iconografia és la d'uns soldats que van ser enviats per ultratjar-la. Santa Tecla, pregant per lliurar-se del nou turment i romandre pura, la cova es va esfondrar deixant només el seu braç al descobert. 
Els seguidors de la santa recolliren el braç i el traslladaren a Armènia per donar-li sepultura i rendir-li culte. D'allí va ser traslladat a Tarragona per custodiar la catedral consagrada a la seva memòria.
La devoció a Sitges de Santa Tecla, data almenys des de 1135 i ja quan trobem l'altar de Nicolau de Credença, el 1499, pinta ambdós patrons, Santa Tecla i Sant Bartomeu, retaule principal que encara es conserva a l'altar de l'església Parroquial.
Així doncs ens trobem que ambdos sants comparteixen patronatge, però amb els anys, i per diferents motius, es celebra la Festa Major per l'agost, és a dir, el 24 diada de Sant Bartomeu, obtenint del setembre, més dies de collita, que és quan mes feina hi havia. 
En conclusió :  No va ser l'aiguat de Santa Tecla de 1874 el causant de canvi de celebració entre Sant Bartomeu i Santa Tecla. "La maltempsada també va afectar Sitges, on els veïns es van veure obligats a obrir forats a les muralles per treure l'aigua fora de la vila. Una cosa ben semblant va passar a Vilafranca del Penedès, segons el Diario de Villanueva y la Geltrú".

La tradició d'acompanyar Santa Tecla a la processó de Sitges ens ve donat des dels anys quaranta del segle XX, quan reapareix la celebració de manera casual. Son les senyores i senyoretes de la vila les que acompanyen a la santa, (i els senyors a Sant Bartomeu) i on cada any s'escull qui serà la Pendonista i cordonistes, és a dir, qui acompanyarà el penó de santa Tecla. 
Potser algun any, la tradició d'acompanyar el sant i la santa es veuran lleugerament modificades, a tal fi que tan senyors com senyores, indistintament, puguem acompanyar amb gran alegria els nostres sants patrons. Heus aquí una proposta.


FORNS i FUSTÉ, Miquel. Santa Tecla: vaivens de la Festa Major Petita de Sitges. Sitges : Grup d'Estudis Sitgetans, 2004

IGLÉSIES, Josep. L'Aiguat de Santa Tecla. Barcelona : R. Dalmau, 1971, Episodis de la història, núm. 156

MISSER, Salvador. El Libro de Santa Tecla : con una monografia sobre su nueva parroquia en Barcelona y con una documentación gráfica de 164 grabados. Barcelona : Biblograf, 1977

MUNTANER i ALSINA, Carme. Festes, àpats i treball. Les diades de santa Tecla i sant Bartomeu a l'edat Mitjana. Sitges : Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, núm. 137, maig del 2011

dimarts, 13 de setembre del 2011

LA FESTIVITAT DE SANTA TECLA

Santa Tecla, titular junt amb Sant Bartomeu i compartint patronatge a la nostra vila, ens agermana de manera ancestral amb la ciutat de Tarragona, antiga seu de la nostra administració eclesiàstica. Desprès de molts interrogants, fa relativament poc hem conegut més dades del com i el quan s'afegeix com a copatró l'apòstol Sant Bartomeu com a principal.
Ja sabem prous dades del patronatge únic de Santa Tecla i de com la figura de Sant Bartomeu va agafant relleu? I novament la pregunta... Perquè es canvià la diada màxima de festa dels sitgetans al dia de Sant Bartomeu?
Sant Bartomeu i Santa Tecla, patrons de Sitges
Havia sentit dir que el 1874 hi va haver l'anomenat aiguat. Segons llegim al Diario de Villanueva i la Geltrú, la tempesta afectà a tota la contrada i a Sitges, uns veïns es van veure obligats a obrir forats a les muralles per treure l'aigua fora de la vila, i aquest fet no nomès passà en la nostra població. A la Revista Suburense (1877), no s'esmenta cap acte organitzat en motiu de Santa Tecla, cosa que ens fa suposar que ja feia anys que per tal data no hi havia celebració.


Fins fa poc, la informació que teniem era que des del segle X teniem com a única patrona a Santa Tecla i que al segle XV es construeix el retaule per Nicolau de Credença amb les figures dels Sants Bartomeu i Santa Tecla i que la part central encara es conserva a l'altar major de l'esglèsia parroquial, i que constitueix una de les joies pictòriques més apreciades.

És lògic pensar doncs, com diu Carme Muntaner que a causa del treball que comportava la verema durant el mes de setembre,  els pagesos sitgetans estaven massa atrafegats amb la collita del raïm i amb el tràfec del vi i no es podien distreure en festes i celebracions.
Suposem doncs que per això Sant Bartomeu poc a poc va anar agafant protagonisme... avançant la data de la màxima celebració a un més. Ni més ni menys. Fent que el 24 d'agost,  quan el raïm encara no era prou madur ni la feina tan abudant, es pogués fer la festa amb totes les màximes.

No va ser fins l'any 1940 de manera puntual i ja continuadament a partir de 1948 que es celebra amb actes civils i religiosos la festivitat de Santa Tecla, més o menys com la coneixem avui en dia, és a dir, amb la sortida de Gegants i demés balls populars. Amb els anys, la festa anava a més i l'any 1980 tindria lloc la primera matinal infantil, podriem dir, de les aportacions més ben encertades en una celebració festiva com és la Festa Major de Sant Tecla.
-o-

"La Fiesta Mayor pequeña constituirá sin duda el merecido incesario de plata vieja que ante Santa Tecla debemos esparcir en la transición del verano al otoño; si a los cultos religiosos unimos el fervor popular plasmado en nuestras típicas danzas y el empaque señorial de los Gigantes, motivo de admiración de propios y extraños, particularmente de los turistas extranjeros que esta temporada han imprimido un tono altamente cosmopolita a la Perla del Mediterráneo. El Eco de Sitges, 17.IX.1950"


La festividad de Santa Tecla. L'Eco de Sitges, 17.IX.1950
Miquel Forns. Santa Tecla: vaivens de la Festa Major Petita de Sitges. Sitges : Grup d'Estudis Sitgetans, 2004
Ventura Sella. Santa Tecla a la tardor. L'Eco de Sitges, 22.IX.1984