En aquest breu apunt, hi trobarem alguns dels antics i primitius comerços que va gaudir la vila de Sitges, a partir d'unn article al setmanari La Punta i de com eren els costums i la vida quotidiana a mitjans de segle XIX.
-o-
Tornant al gran progrés de Sitges, hem de fer present a tots la transformació de costums en la vida i alimentació, que posa de relleu la seva puixança. Com ja he dit, sols es sacrificaven set o vuit crestons, que’s venien en un lloc de davant la Rectoria, quins fonaments encara es conserven; hi havia al Cap de la Vila una mena de kiosco, on s’hi despatxava part d’aquell sacrifici. A més, la gent de Can Diego eren els que amb una tauleta al cantó del dit lloc venien llet, i que s’en venia, tirant llarg, uns quinze o vint litres, doncs sols per remei la demanaven, i era creença general que sols els malalts la prenien. Figureu-vos doncs avui, amb el consum enorme que se’n fa a Sitges i quina expedició se n’ha fet un verdader comerç.
Els que agüeren vist lo que allavors en dèiem Drogueries, com la del senyor Mariano Bové, a Can Creus, a Cal Benvingut i a Cal Anime, se’n farien creus, del esplendor dels establiments d’avui amb la migradesa d’aquells temps, així com la misèria de les nits d’hivern, amb aquells llums d’oli que ni dessota d’ells s’hi veia, ni després els de petroli.
En canvi es tenia molta cura en l’arranjament de les sales de ball i en els vestits de les damisel·les i del jovent.
B. [Article de Bartomeu Carbonell] a Sitges: Costums velles I, La Punta, 25 d’abril de 1926
3 comentaris:
Això dels comerços sí que és una cosa que em trenca el cor, no puc fer-hi més. Abans, les coses anaven canviant, els comerços desapareixien, potser, i, sí, hi havia espai per a la nostàlgia. Ara, del comerç tradicional no en queda rastre i les botigues noves desapareixen a la mateixa velocitat que es van posar, sense tenir temps a arrelar. Ara no hi ha temps ni a ser nostàlgic, de tant d'esverament.
Moltes gràcies per aquest articlet, amb aromes que estan només a la memòria o que cal imaginar.
Ei Francesc, Bartomeu Carbonell i ... saps quin era el segon cognom? ;D
Florenci, amb tot aixó dels blocs et vaig seguint i estic d'acord amb moltes de les coses que comentes. Pel que fa als comerços actuals d'aquest poble, més val no fer-ne massa comentari, encara trobo a faltar dos exemples de botigues, ca'l Mariano i ca la Rosita, cansaladeria i colmado respectivament d'un carrer de Sant Francesc de no fa pas massa... evidentment, n'hi ha moltíssims més, no puc evitar ser nostàlgic.
Publica un comentari a l'entrada