1909. FESTA MAJOR SENSE ACTES OFICIALS

Ara fa tot just cent anys dels esdeveniments tràgics ocorreguts a la ciutat de Barcelona, coneguts com la Setmana Tràgica, originada per la campanya militar del Marroc i que, iniciada el dilluns 26 del mes de juliol d’aquell 1909 la capital es va veure implicada en una guerra isolada, amb desfilades de reservistes pels carrers i amb saqueigs d’esglésies i convents. No puc resumir aquests fets amb tres línies, perquè de per si son prou complexes. Amb tot, entre altres poblacions incloent Sitges també hi hagué vaga general, unànime la protesta contra la guerra fins que s’establí la normalitat, la setmana següent. [1]
Ja per al mes d’agost, l’Ajuntament, presidit per l’alcalde Pere Carbonell prengué la decisió de suspendre tots els actes al carrer i demés actes oficials de la Festa Major com a protesta contra els sucessos de Barcelona tot i que es van fer concerts amb les bandes militars, que per manca d’altres actes van ser força concorreguts. En sessió del 17 d’agost de 1909: “… la misma presidencia propuso que este año no celebre Sitges su tradicional fiesta mayor, pero por ello perder la costumbre al reparto de bonos de carne, pan y arroz, acordándose en esta conformidad…”[2] Llegim al Baluard de Sitges, “Al igual que molts altres Ajuntaments de Catalunya, el nostre ha resolt no fer Festa Major aquest any, com protesta contra’ls sucessos de Barcelona y en senyal de sentiment per la guerra de Melilla. Aixó no obstant, va acordar repartir el dia 23 bonos de pa, carn i arrós als pobres necessitats, seguint la tradicional costum de cada any; a quin efecte la Comissió previament nomenada ja ha comensat a passar per la vila a recollir els fondos indispensables.
Per altre part, les societats recreatives de la població es proposen que dita Festa no passi desapercebuda, celebrant, com cada any, durant els dies 23, 24, 25 y 26 de aquest mes variades diversions, consistents en vetllades, concerts, sessions cinematogràfiques, balls públichs y particulars, funcions teatrals de ópera y sarsuela, etc.
Al tancar aquesta edició solsament hem rebut el programa dels festetjos que durant aquells díes se celebraran en el “Prado Suburense”, el qual publiquem en altre lloch del present número. Ab tot, sembla que "El Retiro” no es quedará pas enrera y prepara també un programa suculent.
El “Pabelló de Mar” prepara per la nit del 24, festa de Sant Bartomeu, un extraordinari ball amb orquestra.
A més, es parla de castell de fochs artificials, coples de sardanes, curses de bicicletas, etc.; mes respecte a tot aixó res en concret podem dir.
En resum: pot assegurar-se que a pesar de “no ferse” Festa Major, ens farem un bon tip de divertir-nos, y que, com cada any, durant els dies 23, 24, 25 y 26 del mes de Agost la nostra vila es veurà visitada per infinitat de persones forasteres.[3]

Finalment, només es celebraren les funcions religioses (les campanades de la vigília, el rosari i les Solemnes Completes, l’Ofici de Sant Bartomeu, el rosari i les vespres i les completes i l’ofici de sant Lli) i les activitats programades per a les societats Prado, Retiro i Pavelló de Mar.[4]


[1] BENET, Josep. Maragall i la setmana tràgica. Barcelona, Edicions 62, 1963
[2] El Eco de Sitges, 22 d’agost de 1909
[3] Baluard de Sitges, 22 d’agost de 1909
[4] FORNS i FUSTÉ, Miquel. Actes oficials, fets i anècdotes de la Festa Major de Sitges (1853-1996). Sitges, Grup d’Estudis Sitgetans, 1999