TURISMO EN SITGES

De com ha canviat tot els darrers anys...

Donant un tomb per la nostra vila, m'ha vingut de gust esbrinar com es va iniciar el moviment turístic a casa nostra i què fou el que interessava a la gent que ens visitava.

Es diu que tot va començar quan els gustos de la societat que acudien als balnearis, s'anaren decantant a fer banys de mar, ja habituals a Santander, San Sebastián i Sitges. (!) Ja el Doctor Gaietà Benaprès aconsellava aquesta pràctica, que evidentment es va anant popularitzant. (Les dames es banyaven en una zona i els homes en una altra, com havia de ser).

Amb l’arribada del ferrocarril el 1881, l’accés a la vila millora, i a aquest canvi li hem de sumar inequívocament l’arribada de Rusiñol. Rusiñol és un clar exemple per entendre la popularització dels destins litorals catalans i especialment de Sitges. Amb la fugida de l’ambient que es respirava a Barcelona, a la nostra vila hi troba el lloc idoni per a desenvolupar els seus interessos artístics i serà un dels principals responsables en popularitzar aquest destí, primer entre les seves amistats i posteriorment entre els seus coetanis i finalment entre una primera corrent d’estiuejants.

Entorn a Rusiñol i el seu cercle, anirà arribant a Sitges aquesta creixent colònia d’estiuejants burgesos de la propera Barcelona, a la que s’unirà posteriorment una incipient colònia d’estrangers, atrets també per la vila, les seves platges i l’ambient bohemi que es respira.

En aquells anys i en els posteriors, tindrà lloc la conseqüent construcció de grans residències burgeses, configurant un nou front costaner al municipi.

Això va portar algunes conseqüències, ja que en un primer moment aquesta ‘invasió’ de nous residents d’estiueig que contrastaven amb les formes de vida més purament locals, va permetre en certa mesura, la creació de nous llocs de treball, vinculades directament a les cases senyorials, i evidentment, amb tot el referent al projecte de ciutat-jardí de Terramar, que no se trata de la simple construcción de un hotel o de un casino rodeado de un parque más o menos extenso y más o menos alejado de un centro de población, sino de una plana total de ciudad de reposo, al estilo de las urbanizaciones modelo de las costas pacífica y atlántica americanas.[1] Aquesta ciutat-jardí o ciutat del repòs, va ser construïda amb molta cura i de forma minuciosa, tenint en compte el traçat dels carrers, els xalets, els hotels, etc. En paraules del mateix Francesc Armengol, autor i propietari de la idea, volia que Terramar fos Atenas y Niza fundidas, però per problemes econòmics, l’obra no es va veure del tot acabada.

La cosa amb el temps ha canviat... l'apropament amb l'àrea metropolitana i tots els fàcils accessos d'avui en dia han fet que aquell encant de vila marinera (amb la seva important indústria sabatera) hagi desaparegut. Sovint puc pecar de nostàlgic, fins i tot nostàlgic d'un temps que no he pas viscut, però el contrast de l'abans i l'actual és considerable. Fins i tot amb prou feines recordem el nostre passat mariner i pagès i molt menys encara el passat industrial de fàbriques de calçat.

Turismo en Sitges!

A la imatge: Visita de Rubén Darío a Sitges. Grup d'intel·lectuals davant l'estàtua de El Greco., amb Santiago Rusiñol al capdavant. 1913

[1] Signat per O. A. P. Barcelona Atraccion, febrer 1921