EL GRECO A SITGES

Ara que es commemora el quart centenari de la mort de El Greco, farem un breu apunt sobre la raó del seu redescobriment per part de molts artistes de finals del segle XIX, entre ells Santiago Rusiñol, que, en aquella època va contribuir a valoritzar l'obra de El Greco i donar a conèixer la seva pintura, desprès de 300 anys.

Quan va adquirir a París dos del seus quadres, Les llàgrimes de sant Pere i Magdalena penitent amb la creu, El Greco es va convertir en un dels màxims exponents de la modernitat i un dels principals actius del Modernisme, a la vegada que Rusiñol s'erigía com el més important promotor. Tant ell com Ignacio de Zuloaga, amb qui compartí l'estança parisina en el Quai de Bourbon, sentia per les obres de El Greco, quelcom especial.

Coincidint amb la tercera festa modernista, es va consumar la seva entronització, al ser portats en processó per els artistes
pels carrers de Sitges. El 14 de novembre de 1894, fou el dia de la festa. L'anomenada "Processó dels Grecos", que després se sabé pels diaris que havia estat cívica, s'aturà davant la porta del Cau Ferrat i allí, els dos quadres entraren per instal·lar-s'hi per sempre. Els dos quadres els portaren dalt dels tabernacles des de l'estació.

A finals de 1895, Rusiñol marxà uns mesos a Andalusia a pintar, i no tornaria a Sitges fins el 13 de febrer de 1896, després de passar uns dies a Madrid. Serà precisament a la Cervesería Inglesa d'aquesta ciutat on sorgí la idea d'organitzar una subscripció popular per tal d'erigir una estàtua a la figura de El Greco. Segons Miquel Utrillo, "Santiago Rusiñol, en una peña literaria de Madrid, reunida, naturalmente, en una cervecería, para demostrar la vitalidad espiritual de nuestro pueblo, dijo que él, en Sitges podía hacer lo que quería y que una iniciativa artística suya sería inmediatamente llevada a cabo. Los demás compañeros no lo creyeron y Rusiñol, con esa franca decisión suya dijo: Ved que el asunto puede apasionar a poca gente, y que no es propio para lanzar a todo un pueblo a la calle. Pues bien, para demostraros la inquietud artística y espiritual de nuestro pueblo, yo voy a lanzar la iniciativa de que Sitges debe levantar una estatua al Greco, y ésta
estatua será colocada en el principal paseo del pueblecito. Efectivamente lanzó Rusiñol la idea, y poco tiempo después los habitantes de Sitges habían cubierto una lista de suscripción, y Domenico Theotocopuli tenia una estatua en nuestro pueblo".

Sitges va respondre immediatament a aquesta petició, i als pocs dies aparegué a l'Eco de Sitges un escrit amb data del 22 de febrer de 1896 on es dóna a conèixer el projecte d'una comissió encarregada de recaptar els diners necessaris per erigir una estàtua a "lo Geni del Greco".

L'estàtua d'El Greco en dues imatges

Per la Festa Major d'aquell 1896 apareix un nou escrit, signat per la Comissió, però que hom atribueix a Rusiñol, mirant d'impulsar la subscripció popular que finalment tinguè èxit, i, a través de 192 subscriptors, es recolliren un total de 8.043 pessetes.

Per la Festa Major de 1897 es col·locà la primera pedra i l'any següent per les mateixes dates tingué lloc l'acte inaugural de l'escultura de Josep Reynés. La comitiva oficial va sortir de l'Ajuntament. Hi havia, a més de l'Alcalde i els Regidors, la Comissió organitzadora, i, presidits per Santiago Rusiñol, els artistes Zuloaga, Reynés, Mas i Fontdevila, Ramon Casas, Massó i Torrents, Enric Morera, Jordà, Pere Romeu, Costa i López, entre altres. Cloïa la marxa la banda de música del mestre Carbonell. En arribar al lloc on hi ha emplaçat el monument, els voltants del qual eren plens d'un públic densíssim, Santiago Rusiñol va pronunciar un emotiu discurs que va ser molt aplaudit per tots els presents. A continuació, es va descobrir l'estàtua, que estava tapada amb la bandera del Cau Ferrat, enmig d'ensordidors aplaudiments.