ANTICS CAFÈS

Reproduïm un fragment de l'article publicat al setmanari La Punta on parla del Cafè de Baix a mar on s'hi reunien els senyors principals de Sitges, i on la canalla, feia de les seves. Corria l'any 1858.

Era el temps que corrien lladregots i gent non santa, i que fins havien assaltat i segrestat a uns quants dels principals concurrents, els de més pessetes. I alguns tranquils, que sempre n’hi hagut, varen intentar fer-ne una de grossa. En el Misteri del Assotament i de la Coronació, que surtia per la Setmana Santa, hi figuraven quatre sayons, de cara feréstega; i sense que ningú sapigués res, els varen portar un vespre al dit Café, coberts, el cos amb una manta de pagès i el cap amb barretina, colocant-los a l’escala, convenientment distribuïts. Al sortir del Cafè quatre o cinc dels concurrents, vegent aquells homenassos, que amb la mitra fosquetat de l’escala feien una gran feresa, i fou tal l’esglai dels que baixaven, que prengueren embranzida retornant al Cafè, rompent les portes i vidres del cancell, tirant les taules per terra i embestiren als que encara jugaven al cau i al dominó. L’esfereïment va ser tal, que, sense averiguar res, va saltar tothom pel darrera, cap a l’Hort d’En Fals, i als crits de “assistència” i “auxili” va esvalotar tot el barri, fins que van anar-hi els més decidits i valents del poble i van veure la jugada. Després tot eren valenties, i de que jo ja ho sabia, que jo vaig fer això, que jo vaig dir això altre, però la qüestió és que molts se’n varen anar al llit sense sopar, de l’esglai. D’aquest fet se’n va parlar una pila de temps i es feu cèlebre, i de rialles i burles per aquells “valents” que fugen, no en vulguin més.

Una de les coses que més vestia i feia passar una gran tarda en lo que he descrit eren les contradances ballades a Baix a mar, al recó de Can Covat. Els músics es posaven en bancs i es ballava “La contradança” i “La Bullanguera”, constituint l’espectacle al aire lliure, una nota de gran colorit i animació. Allò era divertir-se i refrescar-se, doncs també es sucaven melindros amb orxata, encara que no era de l’esplèndida “Orxatera Valenciana” d’avui.

Bartomeu Carbonell. Sitges : Costums velles. La Punta, 14.III.1926

ERMITA DE SANT SEBASTIÀ

Tot i que no hi ha documentació sobre els orígens de la primitiva ermita de Sant Sebastià, hom pensa que data del segle XIII; la inscripció de l’any 1614 que hi havia als seus murs ha fet que els historiadors situessin en aquesta data unes obres de remodelació. Un conjunt de comptes existents a l’arxiu parroquial, demostra que la primitiva capella fou objecte de diverses reparacions en diferents èpoques.

L'ermita, que enguany celebra el seu 150è aniversari de la seva benedicció, tot i que l'actual edifici es començà a construir el 1857 sota la direcció del mestre d'obres Francesc Cros. Va ser beneïda el 23 d'agost de 1861 per mossèn Antoni Claramunt i el dia 25 del mateix mes s'hi va portar la imatge del sant des de la parròquia. Aquesta edificació forma part del conjunt del cementiri de Sitges.

El santuari de Sant Sebastià

El vinent divendres, dia 20, la nostra Vila festeja el patronatge d'aquest temple que els nostres avantpassats alçaren en etern homenatge al gloriós màrtir de l'Esglèsia.

Antigament els estaments de Sitges s'endiumenjaven per a celebrar la tradicional diada, però, en els nostres temps, sols els aimants de les coses nostrades, amatents a la metálica veu del cloquer, amb la seva presència donen vida a la festa omplenant la capella durant els cultes en honor de Sant Sebastià.

Considerant els canviants dels temps i els trasbals que els homes fan de les coses, ens plau dir que la pietat sitgetana vers el santuari, mai ha minvat, al contrari, sempre s'ha manifestat la predilecció del nostre poble en fer-lo lluir com una tassa de plata i en donar-li el màxim relleu en les funcions religioses, mercès als patricis que han cuidat gentilment de la seva administració. Festejant la diada, bo és recordar que l'actual església començà a fer-se en 1857 sots la direcció dels mestres d'obres senyors Crós.

Del tot llesta, el 23 d'Agost de 1861 fou solemnement beneïda i el següent dia 25 s'hi portà la imatge del Sant, precedint-la d'una brillant processó, concorreguent-hi tot el poble. Amb tant faust motiu, els veïns del carrer de Sant Sebastià, per on passà la processó, l'adornaren amb arca» des de boix i banderetes i en domassos els balcons i finestres. L'església és d'una sola nau, amb creuer i capelles als costats; té 84 peus de llargada per 40 d'amplada. Segueix l'ordre tosca, i està pintada a l'estil barroc.

Serveixen de piques dos trigans, hermosos exemplars crustàcecs que en 1924 portà de les índies el Rnd. Sr. Pau Farret Raventós i els regalà al santuari. La imatge del Nen Jesús, que s'adora en l'Ofici de la diada de Sant Sebastià, és un donatiu que feu el sitgetà Rnt. Sr. Manuel Sans, entusiasta del santuari, el qual adquirí i beneí la preciosa escultura precisament a Betlem, en el lloc on nasqué el diví Redemptor.

En els diferents altars s'hi veneren les imatges de Sant Isidre, de la Mare de Déu del Mar, de Santa Marina, de Sant Rafael i de Santa Clara. El primer, o sigui el de Sant Isidre, el va fer construir el reverend Narcís Mestre, Pvre., i els tres restants són procedents de la capella que es va enderrocar.

S'ignora l'any en que es va erigir la primitiva capella, però en obres practicades antigament es trobà en un mur la data 1614. En la resserca i ordenació de documents feta a l'Arxiu Parroquial pel qui fou vicari d'aquí el benemèrit Mossèn P. Farret Raventós, s'hi troben una pila de comptes d'obres, realitzades des de 1623, palesant l'existència del temple dedicat al gloriós Sant Sebastià, quina devoció pels sitgetans ha continuat creixent fins als nostres dies i Déu fassi que perduri sempre, entre els moradors de Sitges i la seva encontrada, aquesta fe cristiana que enlaira l'esperit i fortifica l'ànima.—M.E.U.

L'Eco de Sitges, 15.1.1933