ERMITA DE SANT SEBASTIÀ

Tot i que no hi ha documentació sobre els orígens de la primitiva ermita de Sant Sebastià, hom pensa que data del segle XIII; la inscripció de l’any 1614 que hi havia als seus murs ha fet que els historiadors situessin en aquesta data unes obres de remodelació. Un conjunt de comptes existents a l’arxiu parroquial, demostra que la primitiva capella fou objecte de diverses reparacions en diferents èpoques.

L'ermita, que enguany celebra el seu 150è aniversari de la seva benedicció, tot i que l'actual edifici es començà a construir el 1857 sota la direcció del mestre d'obres Francesc Cros. Va ser beneïda el 23 d'agost de 1861 per mossèn Antoni Claramunt i el dia 25 del mateix mes s'hi va portar la imatge del sant des de la parròquia. Aquesta edificació forma part del conjunt del cementiri de Sitges.

El santuari de Sant Sebastià

El vinent divendres, dia 20, la nostra Vila festeja el patronatge d'aquest temple que els nostres avantpassats alçaren en etern homenatge al gloriós màrtir de l'Esglèsia.

Antigament els estaments de Sitges s'endiumenjaven per a celebrar la tradicional diada, però, en els nostres temps, sols els aimants de les coses nostrades, amatents a la metálica veu del cloquer, amb la seva presència donen vida a la festa omplenant la capella durant els cultes en honor de Sant Sebastià.

Considerant els canviants dels temps i els trasbals que els homes fan de les coses, ens plau dir que la pietat sitgetana vers el santuari, mai ha minvat, al contrari, sempre s'ha manifestat la predilecció del nostre poble en fer-lo lluir com una tassa de plata i en donar-li el màxim relleu en les funcions religioses, mercès als patricis que han cuidat gentilment de la seva administració. Festejant la diada, bo és recordar que l'actual església començà a fer-se en 1857 sots la direcció dels mestres d'obres senyors Crós.

Del tot llesta, el 23 d'Agost de 1861 fou solemnement beneïda i el següent dia 25 s'hi portà la imatge del Sant, precedint-la d'una brillant processó, concorreguent-hi tot el poble. Amb tant faust motiu, els veïns del carrer de Sant Sebastià, per on passà la processó, l'adornaren amb arca» des de boix i banderetes i en domassos els balcons i finestres. L'església és d'una sola nau, amb creuer i capelles als costats; té 84 peus de llargada per 40 d'amplada. Segueix l'ordre tosca, i està pintada a l'estil barroc.

Serveixen de piques dos trigans, hermosos exemplars crustàcecs que en 1924 portà de les índies el Rnd. Sr. Pau Farret Raventós i els regalà al santuari. La imatge del Nen Jesús, que s'adora en l'Ofici de la diada de Sant Sebastià, és un donatiu que feu el sitgetà Rnt. Sr. Manuel Sans, entusiasta del santuari, el qual adquirí i beneí la preciosa escultura precisament a Betlem, en el lloc on nasqué el diví Redemptor.

En els diferents altars s'hi veneren les imatges de Sant Isidre, de la Mare de Déu del Mar, de Santa Marina, de Sant Rafael i de Santa Clara. El primer, o sigui el de Sant Isidre, el va fer construir el reverend Narcís Mestre, Pvre., i els tres restants són procedents de la capella que es va enderrocar.

S'ignora l'any en que es va erigir la primitiva capella, però en obres practicades antigament es trobà en un mur la data 1614. En la resserca i ordenació de documents feta a l'Arxiu Parroquial pel qui fou vicari d'aquí el benemèrit Mossèn P. Farret Raventós, s'hi troben una pila de comptes d'obres, realitzades des de 1623, palesant l'existència del temple dedicat al gloriós Sant Sebastià, quina devoció pels sitgetans ha continuat creixent fins als nostres dies i Déu fassi que perduri sempre, entre els moradors de Sitges i la seva encontrada, aquesta fe cristiana que enlaira l'esperit i fortifica l'ànima.—M.E.U.

L'Eco de Sitges, 15.1.1933