 |
| Ermita de la Mare de Déu de Gràcia |
Miralpeix,
zona de gran interès ecològic i cultural, té al capdamunt l´ermita
de la Mare de Déu de Gràcia. Edificada de cara a ponent, està
formada per un senzill àbsis. Al seu interior, antigament s'hi venerava la
imatge de la Mare de Déu de Gràcia a la que hi tenien devoció els
habitants de la contrada, tant sitgetans com ribetans.
A
Miralpeix hi havia dues capelles: la de Santa Margarida i la de la
Mare de Déu de Gràcia. Cinc vegades a l’any s’hi celebraven
aplecs. Els que atreien més gent eren els de Sant Joan i Santa
Margarida. També s’acostumava a celebrar missa el dia de Sant Marc
Evangelista (25 d’abril), el qual era invocat pels pagesos per tal
que els salvés les collites. També s’hi feien moltes excursions
degut a la seves extraordinàries vistes.
Aquests aplecs
suposaven un enllaç directe entre Miralpeix i el gran nombre de
ribetans que hi anaven. Però aquestes festes van anar decandint-se
en el segle XIX. La capella de Santa Margarida fins i tot es va
enrunar.
La
seva existència consta documentalment des del s. XIV, però amb tota
probabilitat, degué patir modificacions ja que l’arquitectura i
estil actuals no correspon a l’època. Se sap que pel 1662 mentre
el vicari de Ribes hi celebrava una missa “se movió una gran
tempestad y entró un rayo en la capilla resultando seis muertos”.
El
15 de setembre de 1858 els passatgers i tripulants supervivents del
tràgic tràngol sofert pel vapor “indio” el 23 d’agost hi van
celebrar un “oficio con orquesta” en agraïment del feliç
desenllaç amb el que es van veure beneficiats. Molt
a prop de l’ermita existeix una mena de pou o boca de cova
envoltada de pedres; en ell es deia, va ser trobada la imatge que es
venerava dins l’ermita. Abans que aquesta ermita fos destruïda
parcialment, en el seu interior es trobava l’altar com un enreixat
de fusta ple de flors amb la imatge al centre. Aquest altar es
trobava entre l’àbsis i la nau, de manera que l’àbsis venia a
ser la sagristía. Per altra banda, dins la capella podíem trobar
ex-vots: caps i cames de cera, tauletes pintades, entre altres.
La
Mare de Déu de Gràcia era invocada per les esposes de navegants i
comerciants d’ultramar quan no rebien les notícies desitjades, per
la gent de mar, mariners, pescadors, en temps de tempestes, si es
trobaven en perill de naufragi i pels que, tenint familiars en viatge
a Amèrica, esperaven notícies inmediates.
El
1936 es va destruir el seu interior, cremant-ne tot el que hi havia,
en la pletita placeta davant la porta, on molt de temps després
encara es veia a les pedres la marca del foc.
Darrerament,
amb els anys s’hi han fet actuacions puntuals, com ara neteja de
l’interior, reparació del potell que hi ha al marge que sosté la
placeta de davant l’ermita, entra altres, tot i que encara hi manca
una bona restauració pel que fa a la seva estructura i interior.
Bibliografia:
Amunt!
Boletin de la “Agrupació Muntanyenca” de Sitges, 1 de mayo de
1955, núm. 24
Soler
i Cartró, Josep. Geografia
i guia de la vila de Sitges i son terme municipal.
Grup d’Estudis Sitgetans, 1980. Estudis sitgetans, 5. pàg. 35
Miret
i Mestre, Xavier. La Quadra de Miralpeix. Notes sobre la formació
del terme municipal de Sitges. Grup d’Estudis Sitgetans (Quaderns
13), 1983
Vigia
de Miralpeix, El
(Santiago Casanova i Giner). Records de la Mare de Déu de Gràcia
(1930-1934) dins La
Xermada, núm. 27,
pàg. 26-29.
No queden restes de l'antiga capella del segle XIV, dedicada al Sant Crist. L'esglèsia actual fou construïda gràcies a Francesc Robert i Batlle, pare del Dr. Bartomeu Robert, propietari i hereu de les terres de Campdàsens i can Llussà, el 1853, sota l'advocació de la Preciosíssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. Contenia -segons es desprèn de l'article de Pilar Casas i Robert- una gran imatge de Jesús Crucificat, juntament amb tots els ornaments necessaris per a celebrar la missa. Al costat hi ha una casa o rectoria, destinada a l'allotjament del capellà.
