Ben puntualment, amb la plaça plena de gom a gom, el drac es presentà de nou. Es presentà com ja és sabut, renovat, amb una restauració acuradíssima, feta per mans expertes. Ja quan Pep Pasqual intervingué en la restauració necessària dels gegants vells (1996-97) en motiu del seu centenari, vam poder observar aquest treball pacient i minuciós d'aquestes peces que formen part del bestiari popular i festiu i considerades com un tresor patrimonial que son.
Gràcies a les fotografies, molt ben col·locades ahir a la façana de l'Ajuntament i fent un exercici de memòria gràfica, vam poder observar l'evolució de la figura del drac des de les seves primeres aparicions fins l'actualitat.
La petita crònica que veieu en aquest post és del Baluard de Sitges del 26 d'agost de 1922, com podeu observar, amb força detall ens descriu l'e
spectacultaritat de l'acte i de com devia ser d'apoteòsic.
Aprofito per afegir una de les fotografies extretes del bloc de Josep Maria Alegre, El Sitges que estimo on recull amb magnífiques imatges l'acte d'ahir a la tarda.
És feia notori la necessitat d'una restauració a fons. Lògicament, el pas dels anys, els danys ocasionats en les moltíssimes sortides, fan que aquestes peces s'acabin malmetent, amb les conseqüents reparacions, que amb els anys, transformaven i modificaven les figures originals.
Gràcies a les fotografies, molt ben col·locades ahir a la façana de l'Ajuntament i fent un exercici de memòria gràfica, vam poder observar l'evolució de la figura del drac des de les seves primeres aparicions fins l'actualitat.
La petita crònica que veieu en aquest post és del Baluard de Sitges del 26 d'agost de 1922, com podeu observar, amb força detall ens descriu l'e
spectacultaritat de l'acte i de com devia ser d'apoteòsic.
Aprofito per afegir una de les fotografies extretes del bloc de Josep Maria Alegre, El Sitges que estimo on recull amb magnífiques imatges l'acte d'ahir a la tarda.
