De com es va originar una societat anomenada La Palma, ens hem de remuntar a
principis de l’any 1904, per la primavera. Per aquells temps, quan tant la Societat Recreativa El Retiro com el Casino Prado Suburense estaven ja ben
assentats dins el panorama social de la vila, va ser quan va entrar en vigor el nou reglament de
la societat del Prado, que limitava el poder de Josep Carbonell, àlies Senalla en benefici de la Junta
Directiva de dita societat. Trobem a les cròniques de l’època notes sobre
aquest fet: “La comidilla de estos días ha consistido en comentar la
discrepancia surgida entre la Junta Directiva de El Prado suburense presidida
por don Bartolomé Misas Rosés y el usufructuario del edificio D. José Carbonell
Vidal, quien, no acatando las disposiciones del nuevo Reglamento, pretende ser
libre de alquilar la sala de espectáculos a quien crea conveniente tanto para
dar en la misma funciones teatrales, como para organizar veladas, celebrar
mitins o disponer otra clase de diversiones”
cosa que provocà la
separació de Senalla, que era una de
les persones més popular del casinet de
dalt, i que anteriorment havia estat el director de la banda del Prado, primer anomenada “del Pensil” o “d’en Carbonell”, i posteriorment “del Prado”, el mateix que l’any 1869 va tenir la valentia de
comprar, amb prou privacions i amb prou feines, un terreny al llavors afores de
la vila on aixecà la primera sala de festes particular que hi va haver a la
vila, El Salón Suburense, i que més
tard, el 1878, es convertiria en la seu del Casino
Prado, així doncs i per aquest fet, va proporcionar al bàndol contrari, és
a dir, la gent de El Retiro, un
esplèndid motiu per a criticar i riure’s de les penalitats dels seus
antagonistes tradicionals. Així doncs, una vegada fora del Prado, en Carbonell, amb pocs recursos i sense massa diners però
animat pels seus incondicionals amics, aquells que fins aleshores havien estat
del Prado i també per un bon grup de
socis de El Retiro, s’animà novament
amb una nova pensada i amb un nou projecte sota el braç de considerable
envergadura i fer realitat la construcció d’una nova entitat social anomenada: La Palma.
Durant gairebé quatre anys, la vila va gaudir de tres societats a la
vegada: El Prado, El el Retiro i La Palma.
Construït el 1905, va tenir una curta però intensa vida, fins al punt que
encara es recorda el nom del carrer com a “carrer
de La Palma”,
Les activitats de dita societat, s’iniciaren per Carnaval del febrer de
1905. Per aquestes dates,
els retiristes optaren per fer la
guitza als rivals donant suport a La
Palma, que eren partidaris de Josep Carbonell. Per això, trobem que els
músics de la seva banda, “no han querido abandonarle en la desgracia.”
Com que encara s’estaven tramitant els permisos per a la construcció del
local al carrer de Santiago Rusiñol, els balls es van haver de fer en un lloc
provisional; a un magatzem del carrer de Sant Salvador, cantonada amb la Bassa-rodona
i on la premsa de l’època assegurava que “los bailes en La Palma resultó ser
un grandioso éxito, siendo insuficiente el salón para dar cabida á la gran
extraordinaria concurrencia adicta al popular D. José Carbonell Vidal”
La nova sala d’esbarjo va construir-se amb rapidesa i les obres començaren
el dia 20 de març, sota la direcció del contractista Francesc Virella i
Escofet, enmig de no poques traves per part del primer tinent d’alcalde, i
aleshores president del Casino Prado,
Bartomeu Misas. El 15 d’abril, El Eco de Sitges informava que, salvades les
dificultats que obstaculitzaven l’aixecament de La Palma, “esta tarde han quedado instalados en su sitio los
tres grans caballetes de madera que deben sostener la cubierta, trabajándose
con febril actividad para inaugurar dicho nuevo local en la noche de Pascua de
Resurrección con un baile público”.
L’alcalde Francesc Batlle i Gené (antic retirista,
passant a les files del Prado) va fer
un últim intent desesperat per impedir l’obertura de La Palma posant traves a la inauguració del saló de ball, però
finalment, atendiendo a un volante recibido del Gobierno Civil de
Barcelona”, hagué d’acatar les disposicions
superiors i permetre que el nou local obrís portes a la data prevista, el 23
d’abril de 1905. Així
doncs, l’entitat es va crear per divergències polítiques.
Els del Retiro li donaren el suport necessari per bastir la societat i el
punt àlgid de l’entitat va esdevenir per Carnaval de 1906 on La Palma va assolí el seu punt màxim de
popularitat. Ja a la nit de reis, iniciant la temporada carnavalesca, quan les
tres entitats sitgetanes organitzaren els diversos balls de màscares precedits
de les corresponents comparses, La Palma,
composada per 64 parelles, doblava les del Casino
Prado i El Retiro juntes,
formades per 32 i 23 parelles respectivament. Més tard i per la nit de la
Candelera, La Palma se superà a si
mateixa i tornà a treure al carrer la comparsa més nombrosa amb un total de 102
parelles de palmistes “con un
jinete al frente ostentando una gran palma”, respecte als 80 de pradistes,
i només 18 retiristes fent gran
gatzara i al so d’alegres músiques populars de les respectives bandes de música
que les acompanyaven. I amb aquesta gran corrua, recorregueren els carrers de
Sitges. Aquest sorprenent resultat va ser fruit del gran suport que va rebre La
Palma per part dels retiristes, per
fer, una vegada més, la guitza als membres del Casino Prado.
La base social de la Palma era el Sitges
menestral i obrer amb un poder adquisitiu limitat, amb un tarannà més aviat socialista, doncs com ha quedat
reflectit es procurava celebrar mítings i actes de divulgació en temes legislatius, acords de congressos
socialistes, etc. tot i que sovint s’havien negat els permisos per fer-hi
mítings, al ser societat recreativa.
A diferència de Prado
i Retiro, La Palma no comptava amb mitja dotzena de butxaques
adinerades amb capacitat d’assumir les despeses que comporta la vida quotidiana
d’una entitat.
El tancament de l’entitat
Quan els palmistes
que havien estat anteriorment membres de El Retiro, havent aconseguit el
seu objectiu, decidiren retornar a la seva societat retirista, La Palma s’esvairia i així no passaria de l’agost
de 1908. L’entitat tancà les seves portes concretament el 12 d’agost de 1908.
Quan això succeí, Josep Carbonell i Vidal passà a regentar el cafè Català, fins
el 1913, que assumí la direcció de la banda musical de El Retiro.
Per contra, la major part dels palmistes
procedents del Prado, decebuts de la situació, no hi retornaren. Contràriament,
molts d’ells passaren a ser socis d’El Retiro.
A principis de 1909, la liquidació del local de
diversions La Palma, era ja un fet.
La directiva d’El Retiro, el 21 de març, comentava que “... Habiendo
ofrecido los propietarios del local La Palma ceder a precio módico un piano
para la Sociedad, la Presidencia manifiesta que no podiendo o no conveniendo
verificar semejante compra, la ha realizado el dueño del cinematógrafo señor
Bolet, con la condición de que dicho instrumento pueda utilizarlo en las
sesiones de cine y llevárselo siempre que dicho señor lo estime oportuno.” Més
endavant, el 13 de juliol, la mateixa junta proposava beneficiar-se de “...la
existencia de algunos atrezzos y una decoración en el que fué teatro La Palma,
así como varios brazos de gas de dicho salón de baile, cuya venta a precio
baratísimo propone para esta Sociedad.” El Retiro aprofità aquelles
rebaixes per autèntica liquidació, i adquirí tot aquell material, acordant “...
el inmediato cambio de aparatos y aumento de luces en el salón de espectáculos.
¡Ditxosa y desventurada Palma! Avans de que neixis, els teus padríns ja
s’equivocan: volen que entris al món dels vius per escotilló, d’amagatotis... y
l’erran. ¡Pretenen que no paguis drets de entrada com las demés companyas
tevas, y t’aturan ja al donar el primer pas! ¡Oh, qué aixerits que són els
que’t voltan! En particular D. Ramón, val un Perú! ¡Tan bé que lladra! Llástima
que al obrir la boca ell mateix es mossegui!... Bolets. Baluard de Sitges, 8
d’abril de 1905
El Eco de Sitges, 11 de febrer de 1905
El Eco de Sitges, 18 de febrer de 1905
La sala de diversiones La Palma ha cerrado sus
puertas, habiéndose comprado para D. José Carbonell Vidal (...) el céntrico Café
Catalá, a cuyo frente se halla desde el dia 5 de este mes. Deseamos al señor Carbonell, victima de los mas africanos odios locales,
toda clase de prosperidades en su nuevo negocio. El Eco de Sitges, 9 d’agost de
1908.
(A.H.R., Actes de la Socitat).
