dimecres, 27 d’abril de 2022

Maria Rusiñol i Denís

 

Un retrat d'una jove Maria Rusiñol amb els seus pares, Lluïsa Denís i Santiago Rusiñol

Única filla del pintor Santiago Rusiñol i Prats i Lluïsa Denís i Reverter, Maria va viure la seva infantesa allunyada del seu pare, que viatjava constantment, però ben en contacte amb el món de l'art i amb els personatges de la Barcelona artística de les primeres dècades del segle XX. Tot i així, va ser el seu pare qui, en l'adolescència, la va animar a pintar, per bé que mai va tenir una formació reglada, en el sentit que no va assistir a cap acadèmia d'art.

És autora del recull poètic Llibre de versos (1928) i de L'Arna (Poema rural) (1953), novel·la de tema burgès i amb un cert component didàctic i moralitzant. També publicà la biografia Santiago Rusiñol vist per la seva filla (1950), a través de la qual defensà la figura del seu pare.


Llegim un fragment:

"Moltes vegades anàvem a Sitges tots dos a passar uns dies. Totes se les pensava per distreure’m. Perquè no m’enyorés feia venir totes les criatures del barri. Anàvem a dinar a la platja. L’Utrillo ens feia ombres xinesques [...] Sitges era el poblet que jo recordo de la meva infància com una taca blanca arran del mar. Des del terrat fins a les voreres era d’una blancor enlluernadora. No hi havia entrat l’estiuejant, ni l’arquitecte, ni la urbanització, ni el nou ric; les cases no tenien cap estil; per això feien tan bonic. Eren senzilles, sense sotracs artístics; eren reposants, serenes; eren cases que t’obligaven a sospirar: “I que hi deu fer de bon viure!”. Les anava mirant mentre baixava per aquells carrers estrets que duen fins a la Ribera, que era, ni més ni menys, un barri de pescadors. Els trobaves asseguts als portals, fumant les seves pipes, mentre les dones sargien les xarxes a la platja. Tots coneixien el meu pare. El feien seure i li oferien un gotet de malvasia. Els més atrevits li preguntaven: - I doncs, senyor Rusiñol, quan ens ha de retratar?"

Maria Rusiñol Denís. Santiago Rusiñol vist per la seva filla. Barcelona : Aedós, 1955, p. 72-73