Antigament, la major part de les activitats econòmiques de Sitges era la pesca, el cultiu, i la vinya, sobretot de la Malvasia. També es conreava blat, horta, garrofers i bargallons, però n'hi havia d'altres, i és a partir del segle XVIII quan Catalunya obté el permís per a comerciar amb Amèrica, establint una relació comercial amb les colònies, amb la qual cosa es genera una bonança econòmica que durarà fins a començament del segle XIX.
En aquest Sitges, l'any 1833 s'amplien oritzons, on més del 27% dels catalans que comerciaven amb Amèrica eren sitgetans i la població passa a ser un petit poble pesquer a ser un nucli on arriben molts d'aquests americanos sitgetans a instal·lar-se, a viure-hi, construïnt les seves grans cases i impulsant la modernització. El 1881 arriba el ferrocarril i es forma el carrer del Progrès (avui carrer Illa de Cuba) i moltes d'aquestes cases i xalets es construeixen al voltant de la modernor de les vies fèrries.
A la guia Atlante español, ó Descripción general geográfica, cronológica è histórica de España ... de sus ciudades, villas y lugares mas famosos publicat el 1783 hi trobem la descripció de moltes de les poblacions de la nostra geografía, on es descriu de manera breu, algunes de les dades principals, la seva situació geogràfica, i detalls que ens poden semblar curiosos, i que ens ajuden a conèixer una mica més el nostre passat.
Villa de Sitges
La Villa de Sitges està situada al Oriente de Barcelona de
donde dista ocho leguas, però es del Corregimiento de Villafranca, que tiene a
su Norte á cuatro leguas de distancia, y á los diez y ocho grados y veinte
minutos de longitud, y cuarenta y un grados y diez y siete minutos de latitud,
consta de mil vecinos en una Iglesia Parroquial dedicada a Nuestra Señora de la
Asumpcion, Santa Tecla, y san Bartolomé; está servida por tres Vicarios, y
nueve Clérigos, perteneciente á los Canónigos de la Seo de Barcelona; tiene un
Hospital, y un cuartel para Infantería, y Caballería. Está en el camino Real
que vá de Valencia á Barcelona ; en dicha Villa empiezan las costes de Garraf,
que son unes montañas muy ásperas, en las cuales suelen haber los Moros sus
emboscadas para salir al encuentro á las embarcaciones Christianas, sin embargo
de haver algunas torres con guarnición para su resguardo.
El terreno de esta villa no es muy fértil en granos, però
produce lo necesario para el consumo de sus naturales : abunda en aceite,
avellana, almendra, cañamo, y mucho vino : de la uba que en ella se coge, se
hace la malvasia tan especial, y estimada de los extranjeros, de cuyo genero se
abastece España, Roma, Nápoles, Francia, Inglaterra, y otras partes ; este comercio
le hacen sus mismos naturales, como igualmente el de las anchovas que pescant, y
de los encaxes y blondes que hacen sus mujeres, y niñas, que son industriosas,
y aplicadas como todas las del Principado.
Es esta Villa de las mas antiguas de Cataluña ; pero como
fue este Principado, el teatro de la guerra tantos años, quemaron los enemigos
los Archivos, y papeles que pudieran ilustrarnos sobre este asunto : su
antigüedad la firma el Arzobisco Marcá, fol. 141
Espinalt i
Garcia, Bernat. Atlante
español, ó Descripción general geográfica, cronológica è histórica de España
... de sus ciudades, villas y lugares mas famosos ... : adornado de estampas
finas que demuestran las vistas perspectivas de todas las ciudades ... / su
autor don Bernardo Espinalt y Garcia. En
Madrid : en la imprenta de Pantaleon Aznar, 1778-1795
NOTES
Carbonell i Gener, Josep. Esquema històric dels sis anys napoleònics a Sitges. 1808. Revolta i resistència (I) i (II) a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 6 juny 1977, (nov. 1977)
I.M.P. Sitges i Joan Pere Fontanella
a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans,
núm. 35/36, febrer/maig 1986
Jou Andreu, David. Les bateries de
costa sitgetanes a últims del segle XVIII a Butlletí del Grup d’Estudis
Sitgetans, Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 18, desembre 1980
Jou i Andreu, David. La relació
sitgetana amb Amèrica (I)-(II) a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans,
Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 47-48 (febrer-maig 1989)
Miret i Mestre, Xavier. Sitges dins
del marc de la guerra entre la corona espanyola i francesa a Butlletí del
Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 35/36, febrer/maig
1986
Muntaner i Alsina, Carme. Registros
notariales y registros de la corte del baile. Dos registros complementarios
para el estudio del funcionamiento de una pequeña villa señorial (Sitges,
Cataluña, ss.XIV y XV) a La escritura de la memòria: los registros (2011),
p. 247-262
Muntaner i Pascual, Ignasi M. Els canons del Baluard i els
preludis de la guerra dels Segadors a Butlletí del
Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges, Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 132 (febrer
2010)
Panyella, Vinyet. Procés per unes cobles contra Magí
Totesaus, comissari reial a
Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans, núm.
14 desembre 1979
Panyella, Vinyet. Els fets del Primer de Maig de 1838 a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges :
Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 15 març 1980
Serramalera i Cosp, Pere. Amèrica i
els sitgetans (I)- (XII) a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges :
Grup d’Estudis Sitgetans, núms. 41-55, ago./nov. 1987-febrer 1991
2 comentaris:
crec que el tren va arribar a Sitges el 1881 !!
Cert Evarist! Gràcies per la rectificació!
Publica un comentari a l'entrada