Artur Carbonell era fill del comerciant i que fou alcalde de Sitges Pere Carbonell i Mestre i de Sebastiana Carbonell i
Termes. En havent acabat el batxillerat començà el 1923 la carrera
d'arquitectura, estudis que abandonà per dedicar-se a la pintura. El 1925
exposà obra seva en el marc de l'Exposició Històrica de l'Art Sitgetà
que es va fer al Casino Prado Suburense, i fins a l'any 1929 participà en un
mínim de sis exposicions col·lectives més. També publicà diversos dibuixos en
les revistes locals L'Amic de les Arts i L'Art Novell.
Amb
Joaquim Sunyer, al 1929 viatjà a París on feu coneixença tant de les tendències
avantguardistes en la pintura, com del teatre que conreaven Sacha Guitry i
Georges Pitoëff. Ambdós fenòmens l'influïren tant, que d'aquell moment fins a
la seva mort es dedicà indestriablement a les dues arts. Així, al 1930 dirigí
la seva primera obra teatral, l'Orfeu de Jean Cocteau en traducció de
Maria Carretalà, que s'estrenà al Casino Prado. Poc després representaria una altra obra de Cocteau, La veu
humana. Per altra banda, aquell mateix any també la seva primera exposició
individual, a les "Galeries Areñas" de Barcelona. Els anys 30 serien
de gran activitat: exposà a les Galeries Syra (1932 i 1933), a la Sala Parés, a la llibreria Catalònia
(1936); fou elegit membre de la directiva del Cercle Artístic de Sant Lluc i
assessor de la junta dels Amics de l’Art Nou; i dirigí diverses obres de
teatre: Caps de recanvi de Jean-Victor Pellegri (1931), Egmont,
de Goethe (1932), Antonieta o la tornada del marquès de Tristan Bernard
(1934), L'indigent de Charles Vildrac, Sopar de comiat d’Arthur
Schnitzler i Su esposo de G.B. Shaw (1933), Abans d'esmorzar,
d’Eugene O’Neill (traducció de Ramon Planes i Izabal), A la sortida, de
Pirandello (1935), Davant la mort d’August Strindberg i L'innocent
de Henri René Lenormand (1936). També fou en aquest període que J. V. Foix li
dedicà una composició al seu llibre KRTU, composició que n'acompanyava
dues més dedicades a Dalí i Miró.
Acabada
la guerra, Artur Carbonell es dedicà intensament al món teatral. L'any 1940
s'incorporà com a professor de "Dibuix i Realitzacions Escèniques" al
claustre de l’Institut del Teatre. L'any 1952 va
ser escollit sots-director de l'Institut del Teatre. A l'any següent fundà amb
Marta Grau una companyia pròpia, el Teatro del Arte, que representà a
Barcelona La discreta enamorada de Lope de Vega (1941), Las medallas
de Sara Dowey de J.M. Barrie i El Gran Teatro del Mundo de Calderón
de la Barca (1943), Eco y Narciso de Calderón (1944, amb Aurora Bautista
i Maria Assumpció Balaguer), Medea d’Eurípides
(1945, novament amb Aurora Bautista), El tiempo es un sueño de Lenormand
(1946). La majoria dels decorats i dels figurins foren obra d'Artur Carbonell,
també.
 |
Vestint la geganta per Festa Major, supervistat per Artur Carbonell. 1955
Fons: Col·lecció local Biblioteca Santiago Rusiñol |
En una
altra especialitat dins el món de l'espectacle, al setembre del 1942 estrenà el
musical Sitges 1900-1941, que fou el primer d'un llarg seguit
d'espectacles de varietats que es representaren a l'escenari del Casino Prado (Espectáculo
1940-1942, La viuda alegre -1943-, Sitges sonríe -1944-, Varieté
1940-1947 i Carillón -1953-). En la seva faceta de pintor, exposà a
les galeries Pictoria de Barcelona i a la Xermada de Sitges. I encara en un
altre vessant artístic, fou el dissenyador dels nous vestits dels Gegants de
Sitges, disseny que encara ara, desprès de 60 anys continuen portant, sense cap variació.
Als anys
50 dirigí diverses obres de teatre, algunes de gran volada: Asesinato en la
catedral de T.S. Eliot i Mirra de Vittorio Alfieri (1953), Hamlet de Shakespeare (1954), El zoo
de cristal de Tennessee Williams (1959). Pel conjunt d'una vida dedicada a
l'art escènic i a la docència teatral, la Diputació de Barcelona li atorgà al
1971 la "Medalla
al Mèrit de l'Institut del Teatre". Amb posterioritat, Artur Carbonell
faria donació del seu fons escenogràfic a l'Institut a què tan vinculat havia
estat.
En
homenatge pòstum, al 1982 l'ajuntament
de Sitges rebatejà un dels carrers més cèntrics de la població, la "Pujada de
l'Estació", amb el nom d'"Avinguda d'Artur Carbonell". El 2000,
el Grup d'Estudis Sitgetans li dedicà una exposició monogràfica,
comissariada per la
historiadora Isabel Coll i Mirabent.
Bibliografia
· Francesc
Xavier Renau Artur Carbonell i Carbonell: pintor, escenògraf i director
teatral (Sitges, 1906-1973), article publicat a Papers d'art núm. 86
(2004)
· Isabel
Coll Artur Carbonell, commemoració dels 25 anys de la seva mort Sitges: Grup
d'Estudis Sitgetans, 1998
· Roland
Sierra i Farreras Diccionari biogràfic de sitgetans Sitges: Ajuntament
de Sitges, 1998
· Beli
Artigas Coll Artur Carbonell o una vida dedicada a l'art, article a La
Xermada núm. 9 (1998), p. 12-19
· Bodas de
plata de Arturo Carbonell con el teatro, text publicat
a Antología de Sitges núm. 8 (hivern del 1955) p. 69-71
