ELS CABEÇUTS DE SITGES

Els cabeçuts apareixen per contraposició amb els gegants i originalment es conta que són una variant o extensió de la màscara. El fet que no surtin habitualment referenciats, és degut a que la seva significació no era de caire religiós i per tant, no formen part del Corpus, la font d’on s’obté la major part d’informació sobre imatgeria festiva.
Existeix diferent tipologia de noms que es fan servir per anomenar aquestes testes populars, com ara nans, nanos, cap-grossos, caparruts, cabuts, cabeçuts, etc. Tammateix hi ha dos grups ben diferenciats: els nans i els cap-grossos.
Aquestes diferències entre nans i cap-grossos fan que tinguin una funció diferent. Mentre els nans serveixen per ridiculitzar la figura que representa, els cap-grossos han mantingut el sentit d’homenatge. Un exemple proper el tenim a Vilafranca del Penedès, que representen personatges locals als que s’ha volgut homenatjar amb un capgrós.
No cal oblidar que en el segle XVIII van sovintejar les prohibicions dels entremesos. Primer va ser el 1714 i el Decret de Nova Planta de Felip V, més tard sovintegen les prohibicions fins arribar a la de 1780 de Carles III. Tanta represió va suposar la fi per a molts entremesos. A finals del segle XVIII i començament del XIX van significar una represa a nivell popular i per tant el Corpus va significar més que mai una celebració festiva de caire popular, en la que els entremesos van anar perdent el seu sentit religiós i es van incorporar a la processó elements purament lúdics. És possible que trobéssim nans en els carnavals i amb la represa del Corpus s'incorporessin a la processó.

Trobem poblacions que aquestes figures executen una dansa i de fet, algunes de les antigues comparses que ens han arribat fins avui, es caracteritzen pel seu ball. En aquesta línia han ajudat molt els esbarts del país, que han incorporat algun ball de nans en el seu repertori, donant a la seva dansa un aire distingit. Aquesta tendència, ha anat evolucionant i com en la dansa en general, s’ha primat la perfecció en l’execució per damunt del conjunt com a festa i com espectacle.
Malgrat això, aquestes bones intencions de dignificar la dansa tradicional i per tant també els balls de nans, han fet perdre cada vegada més el paper dramàtic que té aquest element folklòric. Si observem les referències antigues, ens trobem que el paper inicial dels nans era teatral, al marge de que poguessin dansar en els carrers o places, perquè fins i tot dansant, la seva personalitat era interpretada corporalment pel portador.
A partir de 1939, la major part dels cap-grossos havien perdut ja el seu caràcter. A molts indrets desfilaven a la processó de Corpus amb caixetes o bossetes on la mainada els tirava una moneda a canvi d’uns passos de ball.



Quan trobem cabeçuts a Sitges? Es tè constància documental que en la doble matinal paral·lela del 1877 prengueren part, uns nans. Una altra data constatada sobre els nans sitgetans no és fins a la Festa del 1897, any que és fixada una despesa per la confecció del vestuari d’aquests personatges. És també consignada una altra despesa el 1899, per la confecció d’uns vestits nous. La confecció dels vestits va costar 5 pessetes.
Pel que sembla, aquests nans, que formaven una parella, tenien uns braços postissos que anaven adossats a la testa.
També són esmentats els anys 1902 i 1903. El primer cap de colla documentat a Sitges és en Juli Planas, el 1903. El 1907 foren llogats sis cap-grossos, i el 1920: “... se exhibieran unos enanos de modelo aquí desconocido”. D’aleshores ençà són esmentats amb més continuïtat.
El 1922 es van estrenar tota una colla sencera de cabeçuts, quatre dels quals van ser adquirits en propietat i es van batejar per la mainada, apadrinant-los els infants Jaume I Isabel Canals i Casacuberta i sufragats pel seu pare, Antoni Ma. Canals i Porta, atès d’haver-li confiat el penó de la confraria de la Minerva en la festivitat del Corpus. Amb tot, sembla que aquests nans no assoliren una gran aceptació, tot i que la seva presència en la festa es perllongà durant molt de temps, ja que a “El Eco de Sitges” del 27 d’agost d’aquell mateix any aparegué publicat: “(...) 4 nanos nuevos adquiridos para el municipio, adolecen falta de originalidad, ya que son modelos sobradamente conocidos. Los apadrinaron para darles nombre de Patufet, Bernat, Bartomeu i Tecla”.

Poc temps desprès, Joan Amades publicà el 1934: “(...) A Sitges: n’hi ha sis. Quasi tots figuren ésser del sexe masculí i van abillats de maneres molt variades sense guardar entre ells cap mena d’harmonia ni relació. Fa poc [1922] que son fets i no creiem que tinguin una tradició molt arrelada. Van prop dels gegants, i un cop aquests han ballat, fan quatre giravoltes sense cap concert ni harmonia, al so de la mateixa tonada a que han ballat els gegants o a gust del graller o flabioler”.

El vestuari de la mainada que darrerament els portaven, consistia en una túnica de roba estampada. Temps enllà, però, la indumentària corresponia gairebé al personatge que representaven.
El 1942 podem llegir a la premsa: “(...) Llamó la pública atención el cabezudo, de cara afable y risueña, que ha regalado el distinguido amigo de Sitges D. Juan Mas Bagá. Igualmente fue el encanto de la gente menuda la aparición de unos gigantes en miniatura construidos por el jovencito Jorge Pañella Virella”. Entre els anys quaranta i setanta, l’adquisició de nans a Sitges va ser resolta com en moltes poblacions de Catalunya. Si fem un repàs del tipus de nans que ens trobem, comprovarem que molts d’ells fan referència a personatges de cinema, còmics, o be de dibuixos i caricatures del moment.

Per la Festa Major de 1978 l’Agrupació de Balls Populars de Sitges van estrenar una colla de vuit cabeçuts, quatre masculins i quatre femenins, els quals representaven unes parelles de pagesos, amb la indumentària apropiada al capgros que representava. Aquests van ser realitzats i projectats per Jofre Vila, es pintaren al taller d’en Baqués i van ser construïts per sitgetans pertanyents a dita entitat i membres del grup de teatre amateur el Gall Groc.
En el programa de la Festa Major de 1978 es publicà un text anunciant que aquell any s'estrenaria aquest nou “ball de nans”, amb coreografia nova i amb música extreta, en part, d'una antiga melodia.
El material utilitzat va resultar molt fràgil i es van fer malbé de seguida. Després anaren a parar al magatzem d’en Joan Pros i van ser arraconats al cap de poc, de manera que caigueren en l’oblit. Després d’aquest primer intent, el 1983 se’n varen construir i batejar uns de nous, alguns dels quals encara surten per la Festa Major i Santa Tecla.
Els vuit cabessuts que l'Agrupació va construir el 1983 foren estrenats per la Festa Major i es batejaren el 25 de setembre del mateix any a la tarda. L'acte organitzat comptà amb el suport de La Caixa, entitat financera que aquell any complia 50 anys a Sitges. Una actuació de pallassos, passeigs en un globus de La Caixa i la baixada per les escales de la Punta dels balls i entremesos de l'Agrupació van amenitzar l’acte, el qual va acabar amb una pluja de paperets i una audició de sardanes a càrrec de la Cobla Miralpeix.

Cinc anys després, el 24 de juliol de l'any 1988, dins els actes del 10è aniversari de l'Agrupació, aquesta entitat va organitzar una trobada i gimcana de cabeçuts, la primera a Catalunya. Hi va poder participar tothom que tingués un capgros a casa. En aquesta gimcana hi prengueren part més de 50 parelles de cabessuts, les quals hagueren de superar un total de set proves per diferents carrers del centre de la vila. A la plaça de la Indústria hi havia un grup d'animació. A part de les dues colles de cap-grossos sitgetanes hi participaren les de: Lleida, Canet de Mar, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Castelldefels, Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de Ribes. Aquell any, els cabessuts de l'entitat van estrenar vestits nous.

El 1992 i amb motiu de la celebració del centenari de les Festes Modernistes de Sitges, van ser presentats per la Festa Major d'aquell any, els Cap-grossos Modernistes o el que és el mateix, la representació en cap-gros del mestre Enric Morera i el polifacètic Santiago Rusiñol, construïts per Núria Corretgé i Maite Prió, amb els quals l’Agrupació de Balls Populars de Sitges va contribuir, enmig de l'escenificació del pregó de la Festa Major, per la Companyia Teatral La Cubana. La idea inicial era fer dos cabessuts més, que representarien a Ramon Casas i Miquel Utrillo Morlius, però ara per ara, encara no és una realitat.

Actualment, dins de les processons i cercaviles, els cabeçuts que apareixen son una barreja de tots els que han anat sortint en els darrers anys i que estan en bon estat de salut. Amb el temps, se n’han incorporat d’altres de mida més petita que, a part de sortir per la Festa Major i Santa Tecla, també participen a la matinal infantil del 23 de setembre. Tammateix, continuen ballant sense cap mena de coreografia ni música pròpia i tampoc no s’estableix cap criteri a l’hora d’escollir els cabeçuts que surtiran un any o altre.