dijous, 24 de setembre de 2020

ELS BALLS POPULARS A LES FESTES DE LA MERCÈ DE BARCELONA





Festa Major de Sitges, 1958. Fotografia de Salvador Picas. Col. F. Parra



En els darrers dies d'estiu i tot just arriba el dia de la nostra co-patrona santa Tecla, te lloc com ja és sabut a Barcelona, les populars festes de la Mercè el 24 de setembre. Una celebració que durant molts anys va tenir els seus alts i baixos i que fou considerada com la Festa Major de Catalunya per l'alta participació de balls populars i entremesos, principalment de la mateixa ciutat, però anys enrera, gràcies també al fet que nombroso balls de diverses poblacions catalanes, contribuïssin a fer de La Mercè, una festa principal, amb gegants, cabeçuts, dracs, etc, d'arreu.

Si ens fixem en el costumari i concretament al refranyer popular, ens trobem que per aquests dies, un fet que cal remarcar és observar la climatologia i fixar-nos be en com aniran les pluges : les aigües d'agost duen la tardor ; si plou per sant Bartomeu, bona tardor tindreu ; la pluja de santa Tecla, no ha durat mai un segle ; per la Mare de Déu de la Mercè, convé que plogui bé... i així aniriem desencabdellant tot un seguit de frases fetes que ens indiquen el que cada any demostra el temps: la pluja hi és present.



LA FESTA

Les festes barcelonines no constitueixen una tradició que es remunti a diversos segles. Enguany fa 149 anys d'existència de la seva vida atzarosa. Desprès que a finals de 1868 el Vaticà declarès la Verge de la Mercè patrona de la diócesi de Barcelona, l'Ajuntament va creure convenient celebrar alguna festa de caràcter popular i aconseguir una major participació ciutadana. Tot i això, el clima, en aquest cas polític, va impedir qualsevol signe de festivitat fins dos anys més tard, el 1871.

Finalment, el 1871 es van poder celebrar les festes, amb gran esforç per part de l'Ajuntament, amb l'objectiu d'animar els seus ciutadans i aprofitar l'esdeveniment per a l'atracció de forasters i així donar-li vida als comerciants. L'alcalde en aquells temps era Francesc Soler i Mates, però la iniciativa festiva procedia del primer tinent d'alcalde i president de la secció de festes, Francesc de Paula Rius i Taulet.

Malgrat les bones intencions de celebrar la festa cada any i les variacions i innovacions que pretenien afegir els organitzadors, no es va poder evitar que les festes de La Mercè acabarien en l'oblit una bona colla d'anys, tal vegada per les inevitables pluges que contribuïen a un deslluïment continu, com hem dit abans, en certa manera a semblança de l'aiguat de Santa Tecla del 23 de setembre de 1874 que va patir la vila de Sitges, com a tall d'exemple.


1902 LA FESTA DELS GEGANTS DE CATALUNYA


Proposta d'Adrià Gual per al concurs per a les Festes de la Mercè de 1902




Els antics gegants de Santa Maria del Mar de Barcelona a primer terme


Va ser l’any 1902 que tindria lloc la primera trobada de gegants de tot Catalunya i que va estar impulsada pel Centre Excursionista de Catalunya, entre altres entitats de la ciutat i que un grup d’intel·lectuals, entre els que hi destacaven Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch i Miquel Utrillo va voler donar un nou aire singular a les festes que en anys posteriors, no tinguren continuïtat degut a, entre altres motius, les condicions climatològiques i també per crispacions polítiques del moment. 

"Jo volia que no fossin les festes de Barcelona, sinó que fossin les festes de tot Catalunya", recordava Cambó en les seves memòries. Per aquell any, es van convocar tota una sèrie de gegants, nans, dracs, balls populars, àligues i comparses. Durant la setmana anterior, van anar arribant comitives de Lleida, Valls, Vilanova, Sitges, Canet de Mar, Mataró, Olot, Berga, entre altres. 

Els gegants, foren ubicats a l’antic Palau de Màquines de la Ciutadella, on eren llavors les quadres dels cavalls de la Guàrdia municipal muntada de Barcelona. A cada departament de cavall es col·locà un gegant, i a l’alçada de les quadres s’estengueren taulons, que feien de bastidor, per tal de poder abillar-los per la sortida. 

La desfilada estava programada per al 25 de setembre però es va haver de posposar un dia degut a la pluja. Els gegants del Castell de Santa Florentina de Canet de Mar varen guanyar el primer premi del concurs, guanyant una medalla d'or i 1000 pessetes per a tota la comparsa , i els de Sitges una medalla d'argent i diploma d'honor per la seva indumentària. 


Gegants de Berga. La Mercè, 1902
.
Gegants del Castell de Santa Florentina de Canet de Mar.
La Mercè, 1902, guanyadors del primer premi de la mostra.


Gegants de Vilanova i la Geltrú. La Mercè, 1902



LA DÈCADA DELS 50


A partir de l’any 1951, el llavors alcalde de Barcelona, Antoni Maria Simarro recuperà la festa tot i les condicions precàries, donant-li un caire festiu i popular i que comptà durant alguns d’anys amb la participació de nombrosos balls populars de diverses poblacions, entre elles Sitges. 

Cal destacar que fou habitual que es comptes amb la presència dels gegants, cabeçuts, fera foguera, diables, bastons petits, pastorets, cercolets, diables, bastons grans i la Moixiganga. Com a dada curiosa podem destacar el fet que quan els balls populars arribaven a Sitges, especialment el ball de bastons  i el grup de grallers feia algun ball al Cap de la Vila, on eren força aplaudits.

1 (…) los de Sitges, que han enviado una numerosa representación compuesta de gigantes, cabezudos, “ball de bastons”, “pastorets”, “cercolets”, el dragón con su corte de diablos y el sonar de sus fuegos de artificio y la “moixiganga” a La Vanguardia, 26.IX.1961, p. 20

El fet de participar tant en aquestes festes de Barcelona també és degut a que per la Santa Tecla dels anys cinquanta i seixanta no era com ara. De fet, ni tant sols era un dia festiu i si bé, durant molts anys, es celebrava l’ofici com a acte central i a la tarda amb la Processó, un cop acabada aquesta, ja es tenia en compte que a l’endemà es faria el viatge cap a Barcelona perquè al matí els gegants i els balls estiguessin a punt per al cercavila que es feia pels principals carrers i rambles de Barcelona.


Festes de la Mercè. Els gegants de Sitges a la plaça Sant Jaume, any 1957. Arxiu Cuyàs.



Festes de la Mercè. La Moixiganga a la plaça Sant Jaume, any 1953. Arxiu Cuyàs



Castañeda, Jordi. Uns Gegants viatgers. La Xermada, estiu 2010, núm. 41, p. 8-9

Masip, J. Los Gigantes en Barcelona. L'Eco de Sitges, 2.10.1955, p. 3

Parra, Francesc. Les Trobades de gegants a les festes de La Mercè. La Xermada, est. 2010, núm. 41, p. 7

Permanyer, Lluís. Tradición y desventuras de las Festes de la Mercè. La Vanguardia, 23.9.1988, p. 38

Rabaseda, Joaquim. La Mercè, unes festes catalanistes i antimonàrquiques. L'Avenç, setembre 2018, núm. 449, p. 70-71

divendres, 4 de setembre de 2020

FESTA MAJOR DE SITGES... UNA DE GEGANTS





Festa Major. Sortida d'Ofici de l'any 1900. Copia d'època positiva
en paper a l'albúmina. Col. F. Parra



Sortida d'Ofici de l'any 1900. Fons CL-BPSR


Aquest any de pandèmia, ens toca, com aquell qui diu, actuar amb prudència i coneixement, alterant-se així el nostre dia a dia i modificant els nostres hàbits.  Aquest estiu ha estat com ha estat i s'ha fet estrany el fet de veure poca gent pels carrers, acostumats com estem de veure la corrua de turistes i estrangers que arriben cada any, sobretot per aquestes caluroses dates. 

Un temps estrany també evident pel que fa al calendari festiu. Aquest 2020 la Festa Major ha tingut un registre diferent, a l'igual que Santa Tecla i anteriorment totes les altres festivitats i els qui la vivim de mes a prop, no queda cap altra cosa que passar-la de la millor manera. En tot cas, el primer és la salut i també com es diu, l'any que ve més i millor, i destacar l'exemple de la nostra vila durant el 23 i 24 d'agost, pel que fa al respecte i responsabilitat de tot un poble, que viu la Festa Major intensament i que aquest any tan "especial", s'ha vist com s'han fet les coses molt be. Felicitem-nos!

I ara una petita troballa. La imatge que encapçala aquest post, ha estat trobada ni mes ni menys que a una llibreria de vell madrilenya. No sabem a qui podia pertànyer, ni sabem com va anar a parar, la única cosa que podem llegir al verso de la fotografia original és: "3. Fiestas de Catalanes". Aquesta numeració ja indica que formava part d'una col·lecció?. El que no sabem és si el col·leccionista o  propietari era el mateix fotògraf, i tampoc ens queda clar qui devia ser tal fotògraf. Que hi feia la fotografia a Madrid? Està el fotògraf, esperant a que el públic es col·loqui en posició per disparar la instantània? 

Les imatges pertanyen de ben segur a la sortida d'ofici de l'any 1900, segons podem comprovar de les dades que trobem al blog de la Colla Vella de Xiquets de Valls i que reprodueixo en aquest post:




"Doncs efectivament, tenim el gust de reproduir la fotografia més antiga coneguda de castells a Sitges: concretament correspon a un pilar de cinc de salutació a les autoritats aixecat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la Festa Major de Sant Bartomeu de Sitges de l’any 1900. Considerem que es tracta d’un document gràfic totalment inèdit fins a la data, al mateix temps que presenta una bellesa formidable, tot i que el pas dels anys ha anat deteriorant la qualitat de la imatge. El pilar apareix perfecte, esvelt, amb l’enxaneta a l’antiga amb les mans; per sota passen les autoritats amb barrets de copa alta al mateix temps que la moixiganga fa una de les seves figures. Tot plegat una Festa Major en estat pur". Text de Xavier Cabré Puig (www.collavella.cat)


Una altra curiositat d'aquestes imatges és la casa que es veu al fons, Can Puig de Galup, on ara hi ha el monument al Dr. Robert. L'ajuntament comprà la casa pocs anys desprès, per 8.040 pessetes i segons sembla, es trobava molt envellida i en mal estat i fou enderrocada, de tal manera que a finals d'agost de 1906, la demolició ja estava totalment enllestida. Amb l'estàtua del Dr. Robert, l'entorn es va veure molt beneficiat, donant sensació d'amplitud en tots aquest context monumental. 



Fem un salt en el temps i ens situem a l'any 1920. Durant el mes de juny d'enguany i cap al final del confinament, Beli artigas publicava en una xarxa social un film que pertany a Jordi Baron i Rubí, que com diu Beli, és un tresor inèdit, on apareixen un conjunt d'imatges provinent d'una pel·lícula en blanc i negre i que comença en la matinal de la Festa Major d'aquell any, ara just en fa cent. De les moltes escenes que s'hi veuen, hi ha un personatge que destaca per sobre els altres, pero per ara no se sap qui és.

Dues imatges inèdites  dels gegants durant la Festa Major de 1920
Fotogrames del film,  col·lecció de Jordi Barón Rubí.



dimarts, 4 d’agost de 2020

ELS LLIBRES DEL VINYET




Enguany estem vivint un estiu i un any diferent. Molt diferent, sense festes i celebracions de cap mena, ni grans ni petites. Ni Festa Major, pel que fa a la seva tradicional celebració habitual, ni Santa Tecla i ara per ara, a principis d'agost, amb una festivitat del Vinyet ben particular, adaptada a la situació de pandèmia actual.


Justament fa un any, es va publicar de la mà del Grup d'Estudis Sitgetans, un nou quadern sobre el Vinyet, per Ignasi Mª. Muntaner, on explica detalladament els canvis que s'han fet històricament a l'edifici de l'església del Vinyet, des de la primitiva capella medieval fins a l'església actual, la que es va construir en el segle XVIII, que només ha experimentat petites modificacions, en especial la de la construcció del campanar. Els esplèndids dibuixos de Lluís Albors i Soler ens permente veure l'església del Vinyet tal com la veieren els nostres avantpassats dels segles XIII al XIX.




LA DEVOCIÓ DE LA MARE DE DÉU DEL VINYET

Durant segles, el Vinyet ha estat lloc de romiatge per als sitgetans, que hi van a demanar favors a la Mare de Déu. Com diu el pare Narcís Camós: "Ofrécenle muchas dádivas sus devotos y en particular los marineros que, como está dicho, la tienen por patrona suya".
Mossèn Fèlix Clarà afegia: "Los marineros en las tormentas, los enfermos en las enfermedades, los atribulados en sus tribulaciones, acuden a la santísima Virgen en su título del Viñet, y sin duda, que la Madre de Dios, invocada en su imagen, ha sido la salvación de sus devotos, los cuales han colgado sus exvotos en su santuario, como se veían antes de pintarse y como lo indican aún algunas embarcaciones en pequeño que cuelgan de sus arcos y otras dádivas en joyas, vestidos y funciones de acción de gracias".




Bibliografia sobre el Vinyet


Arias, Joan. Segon centenari de l'actual església de Santa Maria del Vinyet : 1727-1927. [Sitges] : El Eco de Sitges, [1927?]

Carbonell i Gener, Josep. Siete ensayos de historia suburense. Sitges : L'Eco de Sitges, 1961

El Vinyet histórico, pàgs. 139-168

 

Ferrando Roig, J. La Virgen del Vinyet : Sitges. Barcelona : [Montaner y Simon], 1941


Ferrer Soler, Albert.  Hallazgo de una necrópolis romana en el Santuario del Vinyet (Sitges). Barcelona : [s.n.], 1951 

Fontanals, Blai. El Vinyet : guia ràpida. Sitges : Ajuntament, DL 2012

 

Llopis i Bofill, Joan. Descripció del Santuari i consideracions crítiques sobre la imatge de la Verge del Vinyet. Barcelona : Tip. La Hormiga de Oro, 1892

Muntaner, Ignasi Mª ; Albors, Lluís. Les Esglésies del Vinyet. Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans, 2019



Relación de las Fiestas que la villa de Sitges en los dias 14, 15, y 16 de Mayo del Año 1814 dedicó á la Santisima Virgen Maria, con motivo de la traslación de la prodigiosa Imagen del Viñet de la Iglesia Parroquial de dicha Villaà su propia Capilla. Siendo administradores los Señores: Miguel Febrer, y Manuel Seriol. Custodio de dicha Capilla el Reberendo Josef Casacubierta Presbitero. Barcelona : Imprenta de Rubió, en la calle de la Librería año 1814. (AHS)

Relación de las fiestas que la villa de Sitges en los dias 14, 15 y 16 de mayo del año 1814 dedicó a la Santisima Virgen Maria... siendo administradores los señores: Miguel Febrer y Manuel Seriol Custodio... rdo.Josep Casacubierta... Sitges : Imp. "El Eco" de Tasis, 1929

Els Romans al Garraf i Penedès. Coordinació: Joan Garcia Targa ; textos: Francesc Xavier García-Marquès ... [et. al.]. Sitges : Ajuntament de Sitges, Regidoria de Cultura, [2009]

El Vinyet : el lloc i el santuari. [Textos: Francesc Xavier García Marquès... et. al.] ; [ Il·lustracions: Lluis Albors] ; [Dibuixos: Joan García Targa... et. al.]. [Sitges : L'Ajuntament : Consorci del Patrimoni de Sitges, 2006]



ARTICLES

Casanova Giner, Santiago. Els goigs de Nª Sª del Vinyet de Sitges a XXIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos. Sitges, 27-28 octubre 1984 Vol. II. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, p. 353-364

Garcia i Targa, Joan. Les Excavacions arqueològiques al Vinyet:  una vila romana al descobert a La Xermada. Sitges : Ajuntament de Sitges,  Núm. 35 (Abr. 2004), p. 6-13

Garcia i Targa, Joan. Treballs arqueològics al Vinyet (Sitges, el Garraf), 1996 a Miscel·lània penedesenca [Vilafranca] : Institut d'Estudis Penedesencs, 1978- Núm. 26 (oct. 2001), p. 19-41

Garcia i Targa, Joan. Vil·la romana del Vinyet : noves aportacions a Miscel·lània penedesenca [Vilafranca] : Institut d'Estudis Penedesencs, 1978- Núm. 23 (juny 1998), p. 35-52

Mirabent i Castiel, Jordi. El Santuari de La Verge del Vinyet  a La Xermada Sitges : Ajuntament de Sitges,  Núm. 8 (estiu 1998), p. 8-11 i  Núm. 11 (tardor 1999), p. 33-37

Miret i Mestre, Xavier. La Llegenda del Vinyet  la versió de Teodor Creus i Coromines a La Xermada. Sitges : Ajuntament de Sitges,   Núm. 41, (estiu 2010), p. 14-17 

Miret i Mestre, Xavier. Un Nom femení originari de Sitges. Vinyet a La                Xermada. Sitges : Ajuntament de Sitges,   Núm. 4, (est. 1997), p.14-15 

Panyella, Vinyet. Denominació d'origen i marca registrada a La Xermada. Sitges : Ajuntament de Sitges,   Núm. 4 (estiu 1997), p.16

Panyella, Vinyet. Els Goigs de la Mare de Déu del Vinyet : culte litúrgic i literatura popular a La Xermada Sitges : Ajuntament de Sitges,  Núm. 1 (tardor 1996), p. 28-32

Parra Mestres, Francesc. Les Festes commemoratives a Sitges del final de la Guerra del Francès : 200 anys de la processó religiosa i dels balls populars al Vinyet : 1814 a La Xermada. Sitges : Ajuntament de Sitges,  . Núm.46 (estiu 2014), p. 8-10

Vilà Soler, Jofre. Nostra Senyora del Vinyet a La Xermada Sitges : Ajuntament de Sitges,  Núm. 22 (estiu 2001), p. 25-30 i Núm. 23 (tardor 2001), p. 12-16



dimarts, 12 de maig de 2020

REVISTA TERRAMAR : ALGUNES IL·LUSTRACIONS

L'estiu de l'any passat el Consorci del Patrimoni de Sitges i la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Sitges va tenir l'oportunitat de reeditar en facsímil la revista Terramar – Publicació quinzenal d’art, lletres i deports, que es va publicar entre el 1919 i 1920 i això va ser amb motiu del centenari de la ciutat - jardí de Terramar. 

Terramar – Publicació quinzenal d’art, lletres i deports va ser la primera de les tres revistes impulsades per Josep Carbonell i Gener en el Sitges dels anys vint. Les altres dues van ser Monitor (1921-23) i L’Amic de les arts (1926-29), esdevenint un referent cultural del Noucentisme i les Avantguardes.

Per les pàgines de Terramar trobem autors com J. V Foix, Joan Salvat-Papasseit, Josep Carner, Eugeni d’Ors, Alexandra Plana, Josep Maria López-Picó, Paul Dermée ...
... i també hi apareixen il·lustracions de Josep Obiols, Enric Cristòfor Ricart, Xavier Nogués, Enric Casanovas, Darius Vilàs, Magí Albert Cassanyes, Joaquim Sunyer...

La revista es va editar com un suport propagandístic a la urbanització de la ciutat – jardí de Terramar, l’innovador projecte impulsat per l’industrial Francesc Armengol  i que acabaria marcant el futur de Sitges i la seva dimensió paisatgística.
A la revista es parla d’urbanisme, de literatura, d’art, d’esports, de filosofia… 

Es tractava de publicar “a Sitges una revista que s’ocupés de les lletres i de les arts i que propulsés l’embelliment i la creixença de la nostra vila” (...) A la mateixa revista llegim: “Intentem, fer de Terramar una de les millors publicacions de Catalunya. Una revista de lletres en la que hi trobarà cabuda i comentari l’obra de tots els prosistes i poetes catalans –els de la passada generació, els de l’actual i les primícies dels joveníssims–, i la producció dels estrangers”.
L'Auca de la Festa Major [de Vilanova i la Geltrú]. Enric C. Ricart
.

dimarts, 24 de desembre de 2019

DE SITGES AL MÓN


La Moixiganga de Sitges representada per noies. 1947

Entrevista a Cecília i Mercè Arnau Camps, sobre els espectacles teatrals dirigits per Jofre Vila i l’esbart de Sitges, aleshores anomenat grup de “Coros y Danzas”

En uns dies plujosos i fredosos com aquests dies de tardor, ve de gust escoltar vivències i records d’uns temps passats, però que es reviuen permanentment en el present. La Cecília i la Mercè Arnau Camps, bessones del carrer de l’aigua i nascudes l’any 1926, n’han vist de tots colors. Aquesta vegada recordem amb elles i amb la companyia d’una de les seves amigues, la Teresa Lorenz Costea, algunes de les seves vivències i experiències amb el grup sitgetà de noies i més tard, nois, que durant una colla d’anys, participaren en aquell “Coros y Danzas” amb nombroses actuacions tant al nostre país com a l’estranger. I veurem que era força especial participar-hi, ja que en aquells anys, el fet de viatjar, i molt més a l’estranger, no era pas com és ara.
El període que ens ocupa i que ells van participar, passa per aproximadament de l’any 1946 al 1964. Son, per tant, quinze anys plens de viatges, descobriments, assajos i actuacions de danses i balls populars sitgetans.

A vostès, com és que els hi va picar el cuquet participar en els balls tradicionals i el teatre?
(Mercè) Vaig participar en un espectacle de l’Artur Carbonell, mig per casualitat, però feia de “bulto”, no tenia cap paper principal.

I com van iniciar-se amb el grup de “Coros y Danzas”?
La Remei Casanova i Giner i la Maria Teresa Rodríguez, van ser les iniciadores de fer balls tradicionals a Sitges. En aquells anys, devia ser mitjans dels anys quaranta, volien ajuntar noies per fer una bona colla. Nosaltres ens vam afegir després.
Com que no podíem participar a la Festa Major de Sitges, ja que com és sabut, els integrants dels balls sempre havien estat homes, nosaltres podíem fer el mateix, però o bé fora de Sitges, o be al damunt d’un escenari.

I també participaren en alguna obra al Teatre Prado amb Jofre Vila?
Vam participar en alguns espectacles on actuàvem amb en Joan Serra. A l’Artur Carbonell li va sorprendre que féssim teatre amb en Jofre, fins i tot ens anomenava les “Girls d’en Jofre”. Molta gent es pensava que parlàvem un anglès perfecte però no cantàvem pas nosaltres, era un tocadiscs. En un dels espectacles que vam participar, al davant de l’escenari a cada cantó hi havia dos fanalets, i enmig de la funció, vam aparèixer nosaltres, de dins... a la gent li va sorprendre! Fèiem espectacles musicals, però teatre de text no en fèiem.

Tornant als “Coros y Danzas”, qui us dirigia?
Recordo (Cecília) que els primers anys ens dirigia en Josep (Pep) Ventura, que venia de Barcelona, era, com en dèiem, el nostre instructor. Després ens va dirigir en Rafael Marcet, Francesc Fontanals, (encara recordo que en per aquells anys ens deien “en Fontanals i sus muchachas”, també ens va dirigir en Josep Cabré i els darrers anys que hi vam ser nosaltres, en Jofre Vila.
Assajàvem en diferents llocs, allà on en aquell moment hi havia lloc per fer-ho. Al Patronat del carrer Sant Gaudenci, el que es deia també Teatre Vell, a la seu de la Falange, al carrer Sant Bartomeu o al Sindicat del carrer Illa de Cuba.

Recordeu qui formava part d'aquell grup, almenys els anys en què vau participar?
Entre altres, la Maria Ransanz, la Tello i Loli Borrell, Pepita i Carme Soler, de l'Eco, Tecla Briva, Dolors Llopis, Teresa Capdet, Lourdes Coll, Carmina Roig, Maria Montane, Rosa Valls, Teresa Lorenz, Anita Valls, Dolors Lujan, Cecília i Mercè Arnau, ...

En aquells anys vau tenir l’oportunitat de fer nombrosos viatges, en una època en que no era el costum fer-ho. Vau fer moltes actuacions a l’estranger?
Entre altres llocs, vam anar a París, a Roma, a Brussel·les... a Nova York nosaltres no. Vam plegar just abans d’aquell viatge. En aquells anys cinquanta i principis dels seixanta, podíem viatjar quan molt poca gent ho feia.
Vam estar, entre altres llocs, un mes a París, actuan al Théatre National du Palais de Chillot, coincidint amb un tal Coronel W. de Basil que dirigia ballets russos. Allà quan tocava ballar grups espanyols, en alguna actuació aparegueren manifestants estudiants i exiliats antifeixistes en contra del règim polític que representaven els “Coros y Danzas”, amb pancartes i tot. Eren fets i situacions que aquí evidentment no es veien.
També vam fer alguns viatges a Madrid, a les Canàries... fèiem forces coneixences i fèiem amistat amb altres noies d’altres pobles i ciutats que els agradava la dansa. A totes les noies ens agradava ballar i era una bonica ocasió per fer-ho.
Fins i tot vam fer amistat amb una cantant canària molt famosa, la Maria Mérida, que va estar a Sitges més d’una vegada. Amb tot, mai vam viatjar en avió, ja que era un mitjà car i com que érem moltes noies, era habitual viatjar en tren. Eren moltes hores però ens ho passàvem molt bé! És el que té la joventut!

Quins balls populars representàveu? Tot just no fa massa s’ha incorporat a la Moixiganga, una noia. Vosaltres la fèieu íntegrament per noies.
Fèiem el Ball de bastons, la Moixiganga, algunes vegades fins i tot el Ball de diables, amb foc i tot. Com que no hi estàvem acostumades al foc, teníem por que se’ns cremés la roba, i anàvem amb cura per no cremar-nos.
La Moixiganga, tota interpretada per noies, la vam fer a molts llocs de Catalunya i Espanya. Al principi la representaven un grup de noies de Lleida més quatre sitgetanes, entre elles, nosaltres. També vam representar La “Llegenda del Vinyet”, però en poques ocasions. Amb els “Coros y Danzas” també guanyàvem premis.

Podríem estar conversant amb elles moltes més hores, perquè no hi ha dubte que les germanes Cecília i Mercè, tenen moltes experiències i vivències per recordar. Que sigui per molts anys!

Una escena musical d'un dels espectacles dirigits per Jofre Vilà al Teatre Prado



NOTA
[Cronologia de Coros y Danzas fins l’any 1963 extreta de] : SINO. Una embajada suburense que debemos considerar dins L’Eco de Sitges, 10 de novembre de 1963, p. 1-2
(1942) Ganan frente a 659 grupos de Cataluña el primero, clasificándose para el Nacional. Desde entonces se clasifican en todos los concursos bianuales que organiza la Nacional de Coros y Danzas. (1946) Gira de exhibiciones por Europa: Alemania, Francia, Bélgica, etc. (1948) Salida a Italia, actuando frente al inolvidable Pío XII. Sigue la actividad en el ámbito nacional y son años dedicados al estudio de nuevas danzas, preparación de nuevos vestuarios, y renovación de los cuadros de danzantes, ya que los anteriores han ido tomando estado y colocándose en actividades, que les dificulta el ensayo y estado a punto. (1956) El grupo Juvenil gana el primer Regional y el de Sector, frente a Baleares y Valencia. El mismo año gana el Nacional con una danza antigua. (1957) Segundo Nacional, con el “Ball de Gitanes". El mismo año, exhibición en Canarias con otros grupos nacionales. (1958) En Barcelona, primer Regional. (1959) Concurso en Madrid, cuarto Nacional. (1960) Italia, Valle de Aosta -Torino- primer. Clasificado en el concurso en competición con Yugoslavia en la final. (1961) Ganan el Primer- festival de Europa — Infiori — San Remo. 1962 Campeones de Cataluña, habiendo actuado en agosto del mismo año en Holanda — frente al gobernador, y enviado especial de S. M. la Reina Juliana.

dilluns, 27 de maig de 2019

UNA DESCRIPCIÓ DE SITGES DE 1783






Antigament, la major part de les activitats econòmiques de Sitges era la pesca, el cultiu, i la vinya, sobretot de la Malvasia. També es conreava blat, horta, garrofers i bargallons, però n'hi havia d'altres, i és a partir del segle XVIII quan Catalunya obté el permís per a comerciar amb Amèrica, establint una relació comercial amb les colònies, amb la qual cosa es genera una bonança econòmica que durarà fins a començament del segle XIX.
En aquest Sitges, l'any 1833 s'amplien oritzons, on més del 27% dels catalans que comerciaven amb Amèrica eren sitgetans i la població passa a ser un petit poble pesquer a ser un nucli on arriben molts d'aquests americanos sitgetans a instal·lar-se, a viure-hi, construïnt les seves grans cases i impulsant la modernització. El 1881 arriba el ferrocarril i es forma el carrer del Progrès (avui carrer Illa de Cuba) i moltes d'aquestes cases i xalets es construeixen al voltant de la modernor de les vies fèrries.


A la guia Atlante español, ó Descripción general geográfica, cronológica è histórica de España ... de sus ciudades, villas y lugares mas famosos publicat el 1783 hi trobem la descripció de moltes de les poblacions de la nostra geografía, on es descriu de manera breu, algunes de les dades principals, la seva situació geogràfica, i detalls que ens poden semblar curiosos, i que ens ajuden a conèixer una mica més el nostre passat. 






Villa de Sitges

La Villa de Sitges està situada al Oriente de Barcelona de donde dista ocho leguas, però es del Corregimiento de Villafranca, que tiene a su Norte á cuatro leguas de distancia, y á los diez y ocho grados y veinte minutos de longitud, y cuarenta y un grados y diez y siete minutos de latitud, consta de mil vecinos en una Iglesia Parroquial dedicada a Nuestra Señora de la Asumpcion, Santa Tecla, y san Bartolomé; está servida por tres Vicarios, y nueve Clérigos, perteneciente á los Canónigos de la Seo de Barcelona; tiene un Hospital, y un cuartel para Infantería, y Caballería. Está en el camino Real que vá de Valencia á Barcelona ; en dicha Villa empiezan las costes de Garraf, que son unes montañas muy ásperas, en las cuales suelen haber los Moros sus emboscadas para salir al encuentro á las embarcaciones Christianas, sin embargo de haver algunas torres con guarnición para su resguardo.
El terreno de esta villa no es muy fértil en granos, però produce lo necesario para el consumo de sus naturales : abunda en aceite, avellana, almendra, cañamo, y mucho vino : de la uba que en ella se coge, se hace la malvasia tan especial, y estimada de los extranjeros, de cuyo genero se abastece España, Roma, Nápoles, Francia, Inglaterra, y otras partes ; este comercio le hacen sus mismos naturales, como igualmente el de las anchovas que pescant, y de los encaxes y blondes que hacen sus mujeres, y niñas, que son industriosas, y aplicadas como todas las del Principado.
Es esta Villa de las mas antiguas de Cataluña ; pero como fue este Principado, el teatro de la guerra tantos años, quemaron los enemigos los Archivos, y papeles que pudieran ilustrarnos sobre este asunto : su antigüedad la firma el Arzobisco Marcá, fol. 141


Espinalt i Garcia, Bernat. Atlante español, ó Descripción general geográfica, cronológica è histórica de España ... de sus ciudades, villas y lugares mas famosos ... : adornado de estampas finas que demuestran las vistas perspectivas de todas las ciudades ... / su autor don Bernardo Espinalt y Garcia. En Madrid : en la imprenta de Pantaleon Aznar, 1778-1795




NOTES

Carbonell i Gener, Josep. Esquema històric dels sis anys napoleònics a Sitges. 1808. Revolta i resistència (I) i (II)  a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 6 juny 1977, (nov. 1977)

I.M.P. Sitges i Joan Pere Fontanella a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 35/36, febrer/maig 1986

Jou Andreu, David. Les bateries de costa sitgetanes a últims del segle XVIII a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 18, desembre 1980

Jou i Andreu, David. La relació sitgetana amb Amèrica (I)-(II) a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 47-48 (febrer-maig 1989)

Miret i Mestre, Xavier. Sitges dins del marc de la guerra entre la corona espanyola i francesa a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 35/36, febrer/maig 1986

Muntaner i Alsina, Carme. Registros notariales y registros de la corte del baile. Dos registros complementarios para el estudio del funcionamiento de una pequeña villa señorial (Sitges, Cataluña, ss.XIV y XV) a La escritura de la memòria: los registros (2011), p. 247-262

Muntaner i Pascual, Ignasi M. Els canons del Baluard i els preludis de la guerra dels Segadors a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges, Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 132 (febrer 2010)

Panyella, Vinyet. Procés per unes cobles contra Magí Totesaus, comissari reial a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 14 desembre 1979

Panyella, Vinyet. Els fets del Primer de Maig de 1838 a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 15 març 1980

Serramalera i Cosp, Pere. Amèrica i els sitgetans (I)- (XII) a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans, núms. 41-55, ago./nov. 1987-febrer 1991