CENT ANYS DE TEATRE A SITGES. NOVA PUBLICACIÓ DEL GRUP D'ESTUDIS SITGETANS

 
A Sitges, l'activitat teatral, abans de l’arribada del cinema, i, fins itot, quan el cinema era ja un entreteniment consolidat, va ser molt intensa. Probablement no ho hauria estat tant si no hagués existit la rivalitat, en alguns moments molt dura, entre les dues societats oposades, el Retiro i el Prado, però la competència entre els dos casinets va promoure l’aparició, ininterrompuda durant més de cent anys, de companyies teatrals d’aficionats en una i altra entitat, i també en altres grups culturals de la vila.

Aquest llibre tracta del fet teatral sitgetà entre els anys 1839 i 1936. S’ha estudiat de manera exhaustiva un fet tan efímer i transitori com són les representacions que es van fer a Sitges entre aquestes dues dates. I també els autors sitgetans de drames i comèdies, els actors que les van representar i els músics que van il·lustrar musicalment les operetes autòctones. És un treball interessant, fet principalment sobre els dos setmanaris de vida més llarga que hi ha hagut a Sitges, l’Eco i el Baluard. Ells són els únics testimonis que queden d’una gran quantitat de tardes de dies festius, que van congregar molts sitgetans a gaudir de l’espectacle, a aplaudir o a criticar l’actuació d’altres conciutadans seus que, dalt de l’escenari representaven obres escrites, la major part de vegades per altres sitgetans.

Com ja hem esmentat en un anterior apunt en aquest bloc, una de les coses a destacar fou la gran producció de teatre a nivell local, que va fer que molts aficionats de Sitges a la literatura i a l'escriptura, fossin autors de diferents peces teatrals, drames, comèdies, humorades, etc. Molts d'ells, obtenint prou èxit com per representar-se sovint, també en altres poblacions catalanes i fins i tot publicant-ne el llibret.

No són poques les estrenes d'autors sitgetans; unes, escrites amb més gràcia que d'altres, però amb la mateixa intenció de fer passar una bona estona al públic.

Molts d'aquests textos resten desapareguts i tan sols ens podem basar en les crítiques de l'època on a vegades se'n fa una descripció detallada però insuficient per fer-nos una idea i comptades les obres recuperades, quedant, com ha restat dit, el llibret publicat o fins i tot algun text manuscrit original, guardats en biblioteques i arxius.