Mr. i Mrs. Chesterton damunt la platja |
El gran polemista anglès va passar una llarga temporada a Sitges. Les seves cases blanques, la noble mania de netedat que anima llurs habitants, el clima benigne, el paisatge de garrofers i de vinyars, la intensitat dels vincles familiars, el somriure innumerable de la mar, tot va contribuir a l'encisament del bon gegantàs, fugitiu de les boires del Nord. En els intervius que va donar als diaris anglesos va parlar amb afecte de totes aquestes coses i fins d'algunes altres que no fóra escaient de retreure. No dubtem que en la seva obra tan vasta i joiosa trobarem algun reflex de la llum de Sitges; ell tan amic -teòricament almenys- del seny llatí i mediterrani, no deixarà d'evocar en algun racó de polèmica o de novel·la, en alguna estrofa de poesia, en algun assaig de crítica, els pulquèrrims topants d'aquesta vila que suporta una gran tradició literària. Per si cal esperar amb confiança que el pas de Chesterton per Sitges hagi produït en un grau més o menys intents de catalanització de l'autor d'Herètics, la cosa des d'ara indiscutible és que la seva presència entre nosaltres ha produït un principi de chestertonització de Catalunya. És més que probable que la seva obra, tot i la colossal força que l'anima, no hauria entrat tan de pressa i tan bé a casa nostra, si no fos per la simpatia que hi ha desvetllat la persona de l'autor... Qui cara veu cara honra!
Ha calgut que Josep Ma. Junoy sentís, en veure Chesterton per la Ribera de Sitges, adés passejant, adés jugant amb els infants, el desig vehement de trasplantar totes les seves obres a lanostrallengua vernacla. Sense l'espurna de la simpatia personal, potser no ens trobarem avuidavantl'agradable perspectiva de veure a l'abast de tothom l'obra d'aquest nou “jutglar de la Mare de Déu” que restarà com un dels més extraordinaris i inesperats i desconcertants apologistes del Catolicisme.
Ha calgut que Josep Ma. Junoy sentís, en veure Chesterton per la Ribera de Sitges, adés passejant, adés jugant amb els infants, el desig vehement de trasplantar totes les seves obres a lanostrallengua vernacla. Sense l'espurna de la simpatia personal, potser no ens trobarem avuidavantl'agradable perspectiva de veure a l'abast de tothom l'obra d'aquest nou “jutglar de la Mare de Déu” que restarà com un dels més extraordinaris i inesperats i desconcertants apologistes del Catolicisme.
G. K. Chesterton jugant amb una noia de Sitges |
D’Ací i d’allà, núm. 127 (juliol de 1928)
1 comentari:
la nena segons sembla seria Rosa Muntané.
Publica un comentari a l'entrada