dijous, 24 de setembre de 2020

ELS BALLS POPULARS A LES FESTES DE LA MERCÈ DE BARCELONA





Festa Major de Sitges, 1958. Fotografia de Salvador Picas. Col. F. Parra



En els darrers dies d'estiu i tot just arriba el dia de la nostra co-patrona santa Tecla, te lloc com ja és sabut a Barcelona, les populars festes de la Mercè el 24 de setembre. Una celebració que durant molts anys va tenir els seus alts i baixos i que fou considerada com la Festa Major de Catalunya per l'alta participació de balls populars i entremesos, principalment de la mateixa ciutat, però anys enrera, gràcies també al fet que nombroso balls de diverses poblacions catalanes, contribuïssin a fer de La Mercè, una festa principal, amb gegants, cabeçuts, dracs, etc, d'arreu.

Si ens fixem en el costumari i concretament al refranyer popular, ens trobem que per aquests dies, un fet que cal remarcar és observar la climatologia i fixar-nos be en com aniran les pluges : les aigües d'agost duen la tardor ; si plou per sant Bartomeu, bona tardor tindreu ; la pluja de santa Tecla, no ha durat mai un segle ; per la Mare de Déu de la Mercè, convé que plogui bé... i així aniriem desencabdellant tot un seguit de frases fetes que ens indiquen el que cada any demostra el temps: la pluja hi és present.



LA FESTA

Les festes barcelonines no constitueixen una tradició que es remunti a diversos segles. Enguany fa 149 anys d'existència de la seva vida atzarosa. Desprès que a finals de 1868 el Vaticà declarès la Verge de la Mercè patrona de la diócesi de Barcelona, l'Ajuntament va creure convenient celebrar alguna festa de caràcter popular i aconseguir una major participació ciutadana. Tot i això, el clima, en aquest cas polític, va impedir qualsevol signe de festivitat fins dos anys més tard, el 1871.

Finalment, el 1871 es van poder celebrar les festes, amb gran esforç per part de l'Ajuntament, amb l'objectiu d'animar els seus ciutadans i aprofitar l'esdeveniment per a l'atracció de forasters i així donar-li vida als comerciants. L'alcalde en aquells temps era Francesc Soler i Mates, però la iniciativa festiva procedia del primer tinent d'alcalde i president de la secció de festes, Francesc de Paula Rius i Taulet.

Malgrat les bones intencions de celebrar la festa cada any i les variacions i innovacions que pretenien afegir els organitzadors, no es va poder evitar que les festes de La Mercè acabarien en l'oblit una bona colla d'anys, tal vegada per les inevitables pluges que contribuïen a un deslluïment continu, com hem dit abans, en certa manera a semblança de l'aiguat de Santa Tecla del 23 de setembre de 1874 que va patir la vila de Sitges, com a tall d'exemple.


1902 LA FESTA DELS GEGANTS DE CATALUNYA


Proposta d'Adrià Gual per al concurs per a les Festes de la Mercè de 1902




Els antics gegants de Santa Maria del Mar de Barcelona a primer terme


Va ser l’any 1902 que tindria lloc la primera trobada de gegants de tot Catalunya i que va estar impulsada pel Centre Excursionista de Catalunya, entre altres entitats de la ciutat i que un grup d’intel·lectuals, entre els que hi destacaven Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch i Miquel Utrillo va voler donar un nou aire singular a les festes que en anys posteriors, no tinguren continuïtat degut a, entre altres motius, les condicions climatològiques i també per crispacions polítiques del moment. 

"Jo volia que no fossin les festes de Barcelona, sinó que fossin les festes de tot Catalunya", recordava Cambó en les seves memòries. Per aquell any, es van convocar tota una sèrie de gegants, nans, dracs, balls populars, àligues i comparses. Durant la setmana anterior, van anar arribant comitives de Lleida, Valls, Vilanova, Sitges, Canet de Mar, Mataró, Olot, Berga, entre altres. 

Els gegants, foren ubicats a l’antic Palau de Màquines de la Ciutadella, on eren llavors les quadres dels cavalls de la Guàrdia municipal muntada de Barcelona. A cada departament de cavall es col·locà un gegant, i a l’alçada de les quadres s’estengueren taulons, que feien de bastidor, per tal de poder abillar-los per la sortida. 

La desfilada estava programada per al 25 de setembre però es va haver de posposar un dia degut a la pluja. Els gegants del Castell de Santa Florentina de Canet de Mar varen guanyar el primer premi del concurs, guanyant una medalla d'or i 1000 pessetes per a tota la comparsa , i els de Sitges una medalla d'argent i diploma d'honor per la seva indumentària. 


Gegants de Berga. La Mercè, 1902
.
Gegants del Castell de Santa Florentina de Canet de Mar.
La Mercè, 1902, guanyadors del primer premi de la mostra.


Gegants de Vilanova i la Geltrú. La Mercè, 1902



LA DÈCADA DELS 50


A partir de l’any 1951, el llavors alcalde de Barcelona, Antoni Maria Simarro recuperà la festa tot i les condicions precàries, donant-li un caire festiu i popular i que comptà durant alguns d’anys amb la participació de nombrosos balls populars de diverses poblacions, entre elles Sitges. 

Cal destacar que fou habitual que es comptes amb la presència dels gegants, cabeçuts, fera foguera, diables, bastons petits, pastorets, cercolets, diables, bastons grans i la Moixiganga. Com a dada curiosa podem destacar el fet que quan els balls populars arribaven a Sitges, especialment el ball de bastons  i el grup de grallers feia algun ball al Cap de la Vila, on eren força aplaudits.

1 (…) los de Sitges, que han enviado una numerosa representación compuesta de gigantes, cabezudos, “ball de bastons”, “pastorets”, “cercolets”, el dragón con su corte de diablos y el sonar de sus fuegos de artificio y la “moixiganga” a La Vanguardia, 26.IX.1961, p. 20

El fet de participar tant en aquestes festes de Barcelona també és degut a que per la Santa Tecla dels anys cinquanta i seixanta no era com ara. De fet, ni tant sols era un dia festiu i si bé, durant molts anys, es celebrava l’ofici com a acte central i a la tarda amb la Processó, un cop acabada aquesta, ja es tenia en compte que a l’endemà es faria el viatge cap a Barcelona perquè al matí els gegants i els balls estiguessin a punt per al cercavila que es feia pels principals carrers i rambles de Barcelona.


Festes de la Mercè. Els gegants de Sitges a la plaça Sant Jaume, any 1957. Arxiu Cuyàs.



Festes de la Mercè. La Moixiganga a la plaça Sant Jaume, any 1953. Arxiu Cuyàs



Castañeda, Jordi. Uns Gegants viatgers. La Xermada, estiu 2010, núm. 41, p. 8-9

Masip, J. Los Gigantes en Barcelona. L'Eco de Sitges, 2.10.1955, p. 3

Parra, Francesc. Les Trobades de gegants a les festes de La Mercè. La Xermada, est. 2010, núm. 41, p. 7

Permanyer, Lluís. Tradición y desventuras de las Festes de la Mercè. La Vanguardia, 23.9.1988, p. 38

Rabaseda, Joaquim. La Mercè, unes festes catalanistes i antimonàrquiques. L'Avenç, setembre 2018, núm. 449, p. 70-71

Cap comentari: