EL BRAÇ DE SANTA TECLA

Exposició de la imatge de Santa Tecla a la casa de la Pendonista. Fotografia: Albert Solé

Conta la història que durant l'any 48, a la ciutat d'Iconi, Sant Pau predicava el cristianisme a casa d'un amic. Davant hi vivia Tecla, filla de Teoclia, una jove de família rica, promesa en matrimoni a Tamiris. Tecla va quedar prendada amb la predica de Sant Pau i va decidir seguir-lo en el seu peregrinatge. El promès, va denunciar a Sant Pau per bruixot i aquest va ser empresonat. Davant d'aquesta situació, Tecla va repartir les seves joies entre els pobres i les va utilitzar per subornar als carcellers i aconseguir l'alliberament de Sant Pau.

I fou aqui quan Santa Tecla i Sant pau viatgen pel món, amb l'objectiu de cristianitzar el món. Posteriorment, la santa va seguir sola en la seva missió evangelitzadora i en conseqüència, va ser perseguida per enemics del cristianisme, sotmesa a terribles turments dels que en va sortir airosa. El turment que reconeix la seva iconografia és la d'uns soldats que van ser enviats per ultratjar-la. Santa Tecla, pregant per lliurar-se del nou turment i romandre pura, la cova es va esfondrar deixant només el seu braç al descobert. 

Els seguidors de la santa recolliren el braç i el traslladaren a Armènia per donar-li sepultura i rendir-li culte. D'allí va ser traslladat a Tarragona per custodiar la catedral consagrada a la seva memòria.

La devoció a Sitges de Santa Tecla, data almenys des de 1135 i ja quan trobem l'altar de Nicolau de Credença, el 1499, pinta ambdós patrons, Santa Tecla i Sant Bartomeu, retaule principal que encara es conserva a l'altar de l'església Parroquial.

Així doncs ens trobem que ambdos sants comparteixen patronatge, però amb els anys, i per diferents motius, es celebra la Festa Major per l'agost, és a dir, el 24 diada de Sant Bartomeu, obtenint del setembre, més dies de collita, que és quan mes feina hi havia. 

En conclusió :  No va ser l'aiguat de Santa Tecla de 1874 el causant de canvi de celebració entre Sant Bartomeu i Santa Tecla. "La maltempsada també va afectar Sitges, on els veïns es van veure obligats a obrir forats a les muralles per treure l'aigua fora de la vila. Una cosa ben semblant va passar a Vilafranca del Penedès, segons el Diario de Villanueva y la Geltrú".

La tradició d'acompanyar Santa Tecla a la processó de Sitges ens ve donat des dels anys quaranta del segle XX, quan reapareix la celebració de manera casual. Son les senyores i senyoretes de la vila les que acompanyen a la santa, (i els senyors a Sant Bartomeu) i on cada any s'escull qui serà la Pendonista i cordonistes, és a dir, qui acompanyarà el penó de santa Tecla. 

Potser algun any, la tradició d'acompanyar el sant i la santa es veuran lleugerament modificades, a tal fi que tan senyors com senyores, indistintament, puguem acompanyar amb gran alegria els nostres sants patrons. Heus aquí una proposta.

FORNS i FUSTÉ, Miquel. Santa Tecla: vaivens de la Festa Major Petita de Sitges. Sitges : Grup d'Estudis Sitgetans, 2004

IGLÉSIES, Josep. L'Aiguat de Santa Tecla. Barcelona : R. Dalmau, 1971, Episodis de la història, núm. 156

MISSER, Salvador. El Libro de Santa Tecla : con una monografia sobre su nueva parroquia en Barcelona y con una documentación gráfica de 164 grabados. Barcelona : Biblograf, 1977

MUNTANER i ALSINA, Carme. Festes, àpats i treball. Les diades de santa Tecla i sant Bartomeu a l'edat Mitjana. Sitges : Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, núm. 137, maig del 2011