dimecres, 16 de juny de 2010

LA FESTA MAJOR DE CAMPDÀSENS


Abans de la guerra, la festa major de Campdàsens no havia deixat mai de celebrar-se. Després d'una solemne missa cantada, a la plaça s'organitzava un envelat i es contractava una orquesta de Sitges. Hi acudia gent de tot el contorn del Garraf i de la propera vila i es ballava fins a la matinada. Costà molt després de la guerra, de tornar a reemprendre els vells costums, però poc a poc, alguns incondicionals tornaren a pujar en aquesta diada, patrocinats per la societat sitgetana "Els amics del Garraf". Esmentem en Salvador Picas, gran coneixador del país, que cada any ens delectà amb les seves documentades conferències sobre la toponímia i la flora del Garraf; també el pare Torres, incansable caminant des de la seva joventut, d'aquells paratges muntanyencs i que amb les seves plàtiques, evoca sempre coses del passat. D'altra banda, ¿quie hauria mai pogut somniar de veure a Campdàsens els gegants de Sitges ballant davant de l'esglèsia al so de les gralles i sentir ressonar els cops acompassats dels bastoners? També els nostres poetes sitgetans, David Jou, Maria de Frederic, Eulàlia Vergés, Toni Pañella de Ferrer, J. M. Soler, Maria Dolors Pujadas, amb les seves inspirades poesies, han donat a conèixer la bellesa d'aquestes masies del Garraf, que tan vinculades estàn amb la nostra història.

No cal dir que els masovers de Can Ràfols i de Can Llussà han contribuït en gran manera a donar vida a aquesta festa. La Neus, arreglant artísticament l'esglèsia, curulla de flors i la Maria de Can Llussà, organitzant el famós cremat, que aplega centenars d'excursionistes vinguts de lluny a aquesta pintoresca i antiquíssima masia.

Casas Robert, Pilar. Campdàsens, una llarga història a "L'Eco de Sitges", 23.6.1990