dijous, 5 d’abril de 2012

L'ESCULTOR ENRIC CASANOVAS

EL MONUMENT A GAIETÀ BENAPRÉS


Inauguració del monument al Dr. Gaietà Benaprés
Sobre l'escultor Enric Casanovas (Barcelona, 1882-1948) se n'ha parlat darrerament a partir d'alguna exposició sobre la seva vida i obra, a través de la seva correspondència amb altres artistes i amics, com Picasso, Maillol, Gargallo, Sunyer o Salvat Papasseit, entre altres.
Casanovas va ser un escultor nascut al Poblenou : Tenia davant els ulls una platja grisa, de sorra enterbolida de totes les escòries llançades, i un aire que es fa dens amb el fum de les fàbriques. Gasòmetres i cloaques. Parets de rajola vermella o encalcinada, d'una calç bruta”. La seva escultura es troba enmarcada dins els valors del mediterraneïsme dels noucentistes. Estudià a Llotja i amplià els seus coneixements escultòrics al taller de Josep Llimona. El 1898 va participar per primera vegada en la Exposicion Nacional de Bellas Artes de Zaragoza.
L'escultura femenina de Casanovas usava formes pesades, suaus, cames sòlides i mans útils i actives. La dona, te rostre adornat per un somriure que fa reviure l'esperit grec arcaic amb forta personalitat. Josep Carbonell i Gener a la revista Terramar escriu : Així sou vos, Enric Casanovas, la revelació més formal, avui, del geni català. Amb la vostra obra comença la plàstica eugenèsia de la raça. Vos sou el clàssic, l'home més pregonament arrelat a la pròpia terra i el que més oberts té els braços a la universitat del cel. Germà dels helens, heu dominat la forma i ara bufeu per sobre les vostres escultures l'alè de la vida.


L'Estàtua, poc desprès d'inaugurar-se
Programa de la Festa Major, 1916

Al Sitges del Noucentisme, quan Maricel és pràcticament acabat i quan Terramar era encara un projecte, es reprén la idea de la construcció d'un monument al doctor Gaietà Benaprès. Joaquim Sunyer escriu a Casanovas, integrat com estava a les iniciatives del nucli noucentista sitgetà. Anteriorment, Trinitat Catasús havia alertat de la necessitat d'honorar la figura d'aquest metge, estimat per tot el poble, i proper a les iniciatives culturals. Recordem que Gaietà Benaprès, entre altres coses, fou impulsador, de la primera biblioteca de Sitges, situada a les dependències de l'Ajuntament. La proposta de l'escultura fou un medalló o alguna altra forma similar, de bronze que representés al·legoricament, el reconeixement del país al seu caritatiu metge. Segons carta de Sunyer a Casanovas : incrustarem el bronze en un gran bloc de pedra que serà col·locat en el passeig del costat del mar. (…) No has de fer necessàriament un medalló, també estaria molt bé una forma rectanguar. Fes-ho com et sembli. La inauguració es farà el 25 d'agost, dia de la festa major. [Carta de Sunyer a Casanovas, s/d. Arxiu Casanovas.]

La inauguració va ser tot un esdeveniment, com s'explica a l'Eco de Sitges, el 3 de setembre de 1916. Trinitat Catasús llegí el parlament i lloà la figura: “Es pura i simplement una oferta votiva a l'Amistat i calia presentar-la amb la mateixa simplicitat que's dona una flor, perquè Ell, l'home venerat, així ens oferí, dia per dia, sa existència”. L'alcalde dedicà unes paraules a Casanovas que “amb traça sobirana, ha creat una matrona ideal que, exuberant de bellesa, omple de flors l'arca santa ont reposa el Dr. Benaprès. Mai Sitges fou tan bellament personalitzada i el deure de gratitud queda satisfet”.


L'Escultor Casanovas. Ariel, febrer 1948, núm. 15
Enric Casanovas, escultor i amic, Fundació Caixa Girona, 2009