divendres, 9 de març de 2012

L'ANTIC APLEC DE SANTA BÀRBARA


L'Ermita de Santa Bàrbara. Fotografia publicada a l'Eco de Sitges, 6 de gener de 1912
Seguint amb la línia de fer una breu explicació de les ermites sitgetanes, ens aturarem aquest cop a l'antiga ermita de Santa Bàrbara, que es troba, o almenys estava situat al que eren les afores de la vila, a l’antiga Quadra dels Gassons i distanciada uns quants metres de la Creu de Ribes. Durant alguns anys, els veïns de Sitges i de Ribes tingueren l’ocasió de celebrar la diada de Santa Bàrbara, celebrant-se el 4 de desembre. El seu aplec era molt popular, doncs el dia de la festa sortia la gent de bon matí  -per l'antic portal de Sant Francesc- i s’encaminava vers l’ermita. Segons Emerencià Roig en el seu Sitges dels nostres avis, els vilatants avançaven lentament, enmig de l’alegria de les converses i cants i en arribar a la capella, la gent s’escampava pel pla, mentre esperaven l’arribada del capellà perquè celebrés la missa de vuit. A les 10, es celebrava l’ofici amb molta concurrència, segons conten les cròniques de l’època. Acabada la cerimònia religiosa, la gent se’n tornava a casa per dinar. Després, la romeria tornava altra vegada a l’ermita. Es feia la novenada seguida de cant dels goigs i, a l’igual que el matí, es feien ballades a l’era durant tota la tarda.
Es repartien bons de pa, carn i arros, a l’igual que es feia per Festa Major i durant la diada es feia la tradicional venda de coques típiques de Santa Bàrbara, dolços, licors i pastes.

L’ermita

Existia almenys des de 1376. A mitjans del segle XIX va ser refeta i beneïda. El 1936 va ser expoliada. L’ermita que avui existeix, no és la mateixa de que parlen els documents del segle XVI. Aquella, sota l’advocació de Santa Maria, va ser fundada pels senyors de Ribas i estava dintre de la casa de la quadra dels Gassons. L’actual ermita va ser beneïda pel rector Mn. Antoni Claramunt el dia 4 de desembre de 1858. Actualment es troba en estat d'abandó amb la porta d'entrada tapiada, i pel que haviem observat darrerament, les parets laterals conservaven part de les pintures originals que la decoraven.


Llopis i Bofill, Joan. Assaig històric sobre la vila de Sitges. Sitges : Grup d'Estudis Sitgetans, 1977
Roig, Emerencià. Sitges dels nostres avis, Barcelona : Catalonia, 1934