LA FESTIVITAT DE SANTA TECLA

Santa Tecla, titular junt amb Sant Bartomeu i compartint patronatge a la nostra vila, ens agermana de manera ancestral amb la ciutat de Tarragona, antiga seu de la nostra administració eclesiàstica. Desprès de molts interrogants, fa relativament poc hem conegut més dades del com i el quan s'afegeix com a copatró l'apòstol Sant Bartomeu com a principal.

Ja sabem prous dades del patronatge únic de Santa Tecla i de com la figura de Sant Bartomeu va agafant relleu? I novament la pregunta... Perquè es canvià la diada màxima de festa dels sitgetans al dia de Sant Bartomeu?

Sant Bartomeu i Santa Tecla, patrons de Sitges

Havia sentit dir que el 1874 hi va haver l'anomenat aiguat. Segons llegim al Diario de Villanueva i la Geltrú, la tempesta afectà a tota la contrada i a Sitges, uns veïns es van veure obligats a obrir forats a les muralles per treure l'aigua fora de la vila, i aquest fet no nomès passà en la nostra població. A la Revista Suburense (1877), no s'esmenta cap acte organitzat en motiu de Santa Tecla, cosa que ens fa suposar que ja feia anys que per tal data no hi havia celebració.

Fins fa poc, la informació que teniem era que des del segle X teniem com a única patrona a Santa Tecla i que al segle XV es construeix el retaule per Nicolau de Credença amb les figures dels Sants Bartomeu i Santa Tecla i que la part central encara es conserva a l'altar major de l'esglèsia parroquial, i que constitueix una de les joies pictòriques més apreciades.

És lògic pensar doncs, com diu Carme Muntaner que a causa del treball que comportava la verema durant el mes de setembre,  els pagesos sitgetans estaven massa atrafegats amb la collita del raïm i amb el tràfec del vi i no es podien distreure en festes i celebracions.

Suposem doncs que per això Sant Bartomeu poc a poc va anar agafant protagonisme... avançant la data de la màxima celebració a un més. Ni més ni menys. Fent que el 24 d'agost,  quan el raïm encara no era prou madur ni la feina tan abudant, es pogués fer la festa amb totes les màximes.

No va ser fins l'any 1940 de manera puntual i ja continuadament a partir de 1948 que es celebra amb actes civils i religiosos la festivitat de Santa Tecla, més o menys com la coneixem avui en dia, és a dir, amb la sortida de Gegants i demés balls populars. Amb els anys, la festa anava a més i l'any 1980 tindria lloc la primera matinal infantil, podriem dir, de les aportacions més ben encertades en una celebració festiva com és la Festa Major de Sant Tecla.

-o-

"La Fiesta Mayor pequeña constituirá sin duda el merecido incesario de plata vieja que ante Santa Tecla debemos esparcir en la transición del verano al otoño; si a los cultos religiosos unimos el fervor popular plasmado en nuestras típicas danzas y el empaque señorial de los Gigantes, motivo de admiración de propios y extraños, particularmente de los turistas extranjeros que esta temporada han imprimido un tono altamente cosmopolita a la Perla del Mediterráneo. El Eco de Sitges, 17.IX.1950"

La festividad de Santa Tecla. L'Eco de Sitges, 17.IX.1950
Miquel Forns. Santa Tecla: vaivens de la Festa Major Petita de Sitges. Sitges : Grup d'Estudis Sitgetans, 2004

Ventura Sella. Santa Tecla a la tardor. L'Eco de Sitges, 22.IX.1984