 |
| Dibuix de Glòria Pulido, 1995 |
 |
| Gravat de finals de segle XIX |
Aquest diumenge passat, 26 de maig, es va celebrar el popular Aplec de l'Ermita de la Trinitat, com ja és sabut, celebrat des de temps reculat, esdevé una festa de caràcter íntim i popular pels sitgetans.
L'Ermita acull els actes litúrgics, musicals i folklorics en el que esdevé la primera festa de la temporada estiuenca, prèvia a la festivitat del Corpus Christi.
Aquest any hi ha hagut l'actuació del Ball de la Moixiganga infantil de Sitges, acompanyats per la Colla de la Gorra de l'Escola de Grallers de Sitges. En acabar, actuació de sardanes per la cobla Sitgetana.
 |
| La Trinitat, 26 de maig de 2024 |
 |
| Sardanes a la Trinitat, 26 de maig de 2024 |
Pepa.- On vas demà?
Paula.- Això preguntes? Me’n vaig a la Trinitat.
Pepa.- Sola?
Paula.- Vaja un disbarat! Som moltes que hi anem juntes
Pepa.- I... a quina hora sortireu?
Pepa.- Ja m’agradaria anar-hi. però saps, no em decideixo per si d’acàs m’avorreixo...
Paula.- Avorrir-te?
Pepa.- Si.
Pepa.- Si m’agrada? Mira, rés, m’has decidit.
Paula.- Això preguntes? Me’n vaig a la Trinitat.
Pepa.- Sola?
Paula.- Vaja un disbarat! Som moltes que hi anem juntes
Pepa.- I... a quina hora sortireu?
Paula.- Que ets bota-buida! Al matí Perquè noia, aquell camí cansa un xic al qui el fa a peu. Ademé, alegra el cor veure el sol a la sortida quan dona el món nova vida i tenyeix els núvols d’or.
Pepa.- Ja m’agradaria anar-hi. però saps, no em decideixo per si d’acàs m’avorreixo...
Paula.- Avorrir-te?
Pepa.- Si.
Paula.- Al contrari! Mira: Arribo i tot seguit cap a missa matinal; després, com és natural, l’esmorzar et dóna neguit: rés... tres o quatre olivetes, una costella mig cuita, i darrera un tall de truita ben molsuda de monjetes Mentres tant, per tots cantons veus com s’enfila la gent i no paren ni un moment la tabola i les cançons. Més tard, comença l’Ofici amb sermó i a tota orquesta, i un cop semblant feina llesta, ja la gana et mou desfici. Llavors, sota un garrofer, vinga bullir la cassola llançant una olor que esmola les dents a tot fartaner; i allí, amb atractiu repós, tot mirant la mar com brilla, tú pesques amb la forquilla talls de pollastre i arròs. Amb això, algún peix fregit, alçar el porronet en l’aire, i un bon mató de Bellcaire... Ja no et queda més delit. Dorms un xiquet si tens nyonya i després, el qui no vagi cap a resar el Trisagi no té modos ni vergonya. Més tard, et plantes a l’era per ballar-hi algunes coques, Al fi, baixes per les roques a buscar la carretera. I... noia, aquell vespre al llit t’hi deixes caure aplomada. No t’agrada?
Pepa.- Si m’agrada? Mira, rés, m’has decidit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada