Doble celebració aquest any, o triple!
Un. Els gegants celebren 120 anys, que es diu aviat, i per a tal commemoració, enguany sortiran per Corpus els gegants vells, els autèntics.
Dos. La recuperació del penó de la Minerva. La Minerva era el nom amb el que es coneixia la Confraria del Santíssim Sagrament, entitat amb una antiguitat anterior al 1635 i que s'encarregava de l'organització de la festivitat del Corpus Christi, juntament amb el Consell de la Vila i que va esdevenir la més important a Sitges durant molts anys.
Per als membres de dita Confraria era un honor ser el pendonista. El penó, que data del 1854 és el més antic de les festes sitgetanes i va participar per darrer cop en la festa del Corpus del 1973. En aquests anys, el penó ha estat custodiat a la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla i Mossèn Pauses en va encarregar la restauració l'any 2009. Enguany la figura del pendonista ha recaigut en Rosa Andreu i Almirall.
Per als membres de dita Confraria era un honor ser el pendonista. El penó, que data del 1854 és el més antic de les festes sitgetanes i va participar per darrer cop en la festa del Corpus del 1973. En aquests anys, el penó ha estat custodiat a la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla i Mossèn Pauses en va encarregar la restauració l'any 2009. Enguany la figura del pendonista ha recaigut en Rosa Andreu i Almirall.
Tres. L'enhorabona a Eduard Tomàs per aquest nou llibre del Grup d'Estudis Sitgetans : Corpus : La Festa. Història i evolució del Corpus de Sitges (1360 - 2017), on l'autor ha treballat a partir de més de 10.000 fotografies i on ha estudiat més de 18.000 documents històrics de Sitges, havent fet a més, un buidatge de més de 200 volums entre llibres, articles i tesis doctorals sobre les festes de Sitges i especialment sobre el Corpus.
 |
| Detall del nou llibre sobre el Corpus a Sitges d'Eduard Tomàs i Sanahuja |
Aquesta nova obra, esdevé doncs un volum de consulta i de referència amb més de 700 notes sobre la festa i tot el que l'envolta, i on s'en destaquen les il·lustracions, i tot un gruix de referències que fins ara es desconeixia. Amb la intenció de ser el màxim d'exhaustiu, aquest estudi situa el primer testimoni documental del Corpus al segle XIV i una de les valoracions i conclusions amb les que el seu autor ens afirma, entre altres, és que la celebració del Corpus a Sitges ha mantingut inalterable el seguici processional característic del segle XIX, i que ha perdurat fins els nostres dies.
Per saber-ne més....
Llibres
Marzal Ortiz, Miquel. L'Altar i la catifa de flors del Cap de la Vila : 1952-1957 : les bases d'una manera d'entendre el seu disseny. Sitges : Grup d'Estudis Sitgetans, 2012
Mirabent Muntané, Antoni. Exposicions de clavells. Catifes de flors per Corpus. Sitges : Ajuntament de Sitges, 1997
Montornès Dalmau, Frederic. Les Catifes de flors a Sitges, un costum tradicional?, Sitges : Grup d'Estudis Sitgetans, 1988
Infantils
Sierra Farreras, Roland. Ginesta i clavells. El Corpus de Sitges. Sitges : Ajuntament de Sitges, 2009
Articles
Marzal Ortiz, Miquel. Mar al peu, clavells al niu a La Xermada. Sitges: Ajuntament de Sitges, Núm. 15 (estiu 200), p. 7-11.
Marzal Ortiz, Miquel. Les catifes del Corpus Christi de Sitges. Passat, present i futur a Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges : Grup d'Estudis Sitgetans, Núm. 132 (febrer 2010).
Miret i Mestre, Xavier. L'ou com balla : del Corpus de Sitges a La Xermada. Sitges : Ajuntament de Sitges, Núm. 15 (estiu 2000, p. 12-14.
Ruiz de Castañeda, Jordi. Els Clavells i Sitges, una relació apassionada : Núria i Rosa Andreu, l'afició de dues germanes a La Xermada. Sitges : Ajuntament de Sitges, Núm. 21 (estiu 2001), p. 12-14.
Yll, Joan. Detalls del Corpus : en els altars de les cases particulars a La Xermada. Sitges : Ajuntament de Sitges, Núm. 21 (estiu 2001), p. 8-11.
En línia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada