Un capítol de la història de la impremta a Sitges
La revolució del llibre fou cosa important a
Catalunya. A partir de l’aparició de la impremta, els catalans
s’introdueixen als nous cànons tipogràfics i poden començar a gaudir de
diferents exemplars d’una mateixa edició, amb les noves tècniques de
realització del llibre, allunyant-se a les anteriors formes de producció
manuscrita i a tot allò que de nou plantejava la nova tècnica d’impressió.
Tenim documentat que el primer tipògraf català fou
Pere Posa i que la seva primera publicació fou el 1481. Tanmateix no sabem com
ni quan a Catalunya es va rebre l’invent, i es creu que ja s’havien difós
algunes publicacions de la ma d’impressors alemanys des de almenys l’any 1473, o
fins i tot abans.
Amb tot, la impremta barcelonina no deixà de regir-se
per unes característiques concretes i un desenvolupament propi: amb
l’arrelament de la nova manera de difondre, de comunicar-se i de transmetre,
aplegà recursos fins aleshores limitats als manuscrits, a l’oralitat i a certes
pràctiques xilogràfiques; es sumà a d’altres cultures en un procés de
sociabilitat; i, tot i que no podia competir amb els grans centres editorials
de l'estranger, assolí amb èxit el mercat local.
Gràcies a la Revolució Industrial,
va ser possible entrar en una nova etapa, iniciada a principis de segle XIX on
es perfeccionaven els aparells, a partir d’utilitzar paper continu, de manera
que tecnològicament es va anar desenvolupant el periodisme de masses.
El primer imprès sobre Sitges data de 1618: Iuris
responsum pro Pia Elemosina insignique Capitulo Ecclesiae Barcinonensis contra
procuratorem fiscalem patrimonialem et Syndicum oppidi de Sitges. Super –
praetensa reductione iurisdicionis dicti oppidi ad coronam Regiam. Barcinone,
Laurentius Deu, 1618.
I tot just fa 200 anys, es publicà el que fou el
primer llibre imprès a Sitges. Es tracta d’un fulletó de vint pàgines: Carta
del señor Maestro Cosme cirujano de Bolina, pueblo de la montaña, al doctor Don
Josef Soler, ex-cirujano, etc., sobre su papel titulado Respuesta – en
contextacion al Oficio, etc. Etc.... Fou realitzat a la impremta de
Francesc Vilalta el 1813 . No és fins setanta anys més tard que trobem que, al
març de 1888, apareix la impremta de “El Eco de Sitges”, setmanari del qual es
funda dos anys abans, el 1886 i que s’imprimia a la impremta de Josep A. Milà i
Ramon Raldua, que temporalment estigueren instal·lats a la nostra vila. A més
de realitzar setmanalment el diari, entre 1890 i 1930, El Eco de Sitges
funcionà com una editorial, imprimint llibres i opuscles que són fets amb
autèntic ofici i coneixement.
“La Puntual” de “Joan Puig i Mestre, impressor”
Joan Puig i Mestre, que de ben jove treballà com a
aprenent a la fusteria de Joan Marsal, va poder observar de manera privilegiada
el procés de construcció de Maricel, veient la transformació d’aquell barri de
pescadors, amb les seves antiquíssimes cases blanques, en el palau que es
convertí, de nom Maricel, i que tot just per aquestes dates te lloc el
centenari d’aquella efemèride.
Ell que provenia d’una família treballadora, de
seguida va anant aprenent de forma autodidacta tota la producció literària
catalana, des de Maragall fins a Carner. De mica en mica s’anà apropant al món
literari d’aquell Noucentisme que brollava. Les seves amistats amb el seu cosí,
en Magí Albert Cassanyes i el fill del seu patró, en Salvador Marsal van ajudar
a familiaritzar-se amb aquell món cultural, ell, que ja tenia una personalitat
bellugadissa i inquieta.
Amb gran esforç i tenacitat, Joan Puig i Mestre, el
1927 funda “La Puntual”, de títol ben russinyolià. Queda palès que el senyor
Puig fou un home de caràcter, doncs va poder tirar endavant l’empresa
gràcies a la venda de la casa paterna. A més de servir als seus clients els
impresos comercials i publicitat, realitzava des de factures i fulls de comanda
passant per targetes de visita o de programes, especialment els del Casino
Prado Subursense. Disposà de la maquina plana Marinoni amb la qual va
poder publicar alguns setmanaris locals, com ara la “Gaseta de Sitges”, “La
Punta” i finalment el “Baluard de Sitges”, setmanari que si be es fundà l’any
1901, ell el continua a partir de 1930, just desprès de la fi de la dictadura
de Primo de Ribera i que publica al servei de les seves idees catalanistes i
culturals i que fins l’any 1936, en fou el redactor principal i director.
En aquells anys difícils de la dictadura, el senyor
Puig no va poder desenvolupar aquella activitat periodística i cultural que
havia iniciat ja a mitjans dels anys vint i trenta, amb la seva “Puntual”
primer i el seu “Baluard de Sitges” després. Ell, com en tants d’altres,
la guerra civil els va fer emmudir i tota la il·lusió i esperança s’esberlà.
 |
| Targeta de Los Iberos del jazz. Col·lecció germanes Puig Cañellas |
Amb el trencament de la guerra civil, la impremta Puig fou
temporalment confiscada i es publica, des de les cooperatives i sindicats i
col·lectivitzacions, pamflets i propagandes republicanes.
Malgrat tot, fou impulsor de l’Agrupació Fotogràfica
de Sitges, (Sitges Foto Film) essent un dels seus capdavanters, i en els
darrers anys fou membre de la consultiva del Casino Prado, soci de Joventuts
Musicals i un dels socis fundadors del Grup d’Estudis Sitgetans,
Sempre va estar relacionat amb els intel·lectuals
sitgetans, els quals protagonitzarien algunes de les millors iniciatives
culturals de vila, sobretot abans de la guerra, amb Salvador Soler i Forment,
Ramon Planes i Izabal o Josep Maria Massip.
Encara les seves filles se’n recorden de la botiga del
carrer de Sant Francesc, el popular “Can
Puig” com s’anomenava, on el recordaven com una persona molt endinsada a la
seva feina i amb les idees molt clares, i també amb una de les dependentes,
l’Olga Mestres, quan, de manera continuada, es posaven a relligar revistes i
llibres, tasca que va dur a terme els darrers anys de la seva vida, i on es conversava
de mil i un temes, de com anava el país, de les coses que succeïen de Sitges, i
tantes i tantes anècdotes.
 |
| Llibret commemoratiu del Casino Prado. 1927 |
Els seus treballs d’impressor tenen una pulcritud i
també un segell propi, amb un aire de qualitat i de factura moderna que encara
avui dia es pot apreciar. La seva feina queda reflectida en els centenars de
treballs, que han quedat conservats en targetes, programes, opuscles, i com hem
dit abans, setmanaris de caràcter local, ....
Per assolir un bon cop d’efecte, aquesta simplificació
en el disseny, marcadament diferent als giravolts i formes gràcils del
modernisme, es contraposaven amb el grafisme, típic dels anys trenta, més a
prop de les arts avantguardistes, amb dibuixos i colors i elements tipogràfics de
gran qualitat.
D’entre les seves filigranes, va editar un llibret de
56 pàgines amb el títol de “Memòria dels
diversos actes que varen tenir lloc durant els dies 17, 18, 19 i 20 de novembre
de l'any 1927 amb motiu de les "Noces d'or" del Casino Prado Suburense.
Llegim com feia publicitat del seu negoci: És la
impremta el lligam més ferm de la civilització. És la impremta qui més ha
contribuït al progrés del món. És la impremta, en les seves diverses
expressions d’estils, el reflex de l’art en el decurs del temps. Es pot
prescindir dels impresors? No. Cal aprofitar els avantatges de la impremta. Cap
industrial ni comercial ha d’oblidar tan poderós auxiliar. Serviu-vos de la
impremta i feu que els vostres impresos portin el segell de l’època en que
vivim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada