CORPUS I GEGANTS

Els gegants de Sitges. 1967

Sembla ser que la tradició gegantera a Catalunya sorgeix amb les processons de la festivitat del Corpus, celebració creada al segle XIII que representava la sacrilització d’antigues festes paganes de celebració de la primavera.

Així doncs, els primitius gegants, -amb el beneplàcid de l’Església-, eren representació d’aquests éssers presents en els mites de les grans cultures antigues. Trobem que el primer gegant documentat fou “Lo rei David ab lo giguant” i la primera processó documentada a Europa és la de Barcelona, l’any 1424.

Entre els segles XVI i XVII  apareixen nous gegants, amb aparença de personatges no bíblics. La repressió borbònica consegüent a la desfeta del 1714 va comportar que els béns dels gremis -entre ells, els gegants- fossin confiscats per part dels ajuntaments. En aquest context, la participació d’aquests figurots en les grans celebracions de l’època es va anar recuperant de la mà de les confraries, vinculades a l’Església, tot i que, paradoxalment, la seva presència fou prohibida en processons i actes religiosos en general. 

Catifa de flors al Carrer Sant Pere, c. 1965

Pel que fa al Corpus a Sitges, extreiem un breu paràgraf sobre com era la celebració a principis dels setanta del segle XX:

"De todas las fiestas notables que en el  transcurso del año animan las calles de Sitges embelleciéndolas aún más, si cabe, y convirtiéndolas en hormigueros humanos, ninguna tan solemne y tan popular a la vez como esta. En la mayor parte de sus calles, sobre todo las más céntricas, aparecen adornadas con tupidas alfombras de flores confeccionadas por los vecinos para honrar el paso del Señor. Y cuando la procesión desfila, al atardecer, por el centro de la villa, los sitgetanos y los millares de forasteros que por la mañana han admirado ya aquellas maravillosas obras de arte no pueden por menos que exteriorizar su entusiasmo ante aquella manifestación de un fervor religioso tan profundo como sincero.

La costumbre de los sitgetanos de sembrar de pétalos de flores las calles por donde había de pasar la procesión del Corpus parece que se inició en las postrimerías del siglo pasado. Con los años fue transmitiéndose de padres a hijos y adquiriendo cada vez mayor dimensión." La Vanguardia, 13.VI.1971