LA PEPA I LA PAULA I ELS VENTALLS DE LA TRINITAT

Dibuix de l'Aplec de La Trinitat realitzat pel pintor Agustí Ferrer Pino

Dels molts objectes vinculats amb els aplecs i romiatges, el ventall és potser un dels més populars, el qual, per passar la jornada més refrescada, es venien ¡i es venen! ventalls amb motius relacionats amb el lloc i el sant o santa a qui es dedica el culte. Un d'aquests textos, trobats en aquests populars objectes és el de la Pepa i la Paula, dues noies sitgetanes que conversen sobre l'aplec que tindrà lloc a l'endemà, escrit amb un to distès i que transcrivim tot seguit:

Pepa.- On vas demà?
Paula.- Això preguntes? Me’n vaig a la Trinitat.
Pepa.- Sola?
Paula.- Vaja un disbarat! Som moltes que hi anem juntes
Pepa.- I... a quina hora sortireu?

Paula.- Que ets bota-buida! Al matí Perquè noia, aquell camí cansa un xic al qui el fa a peu. Ademé, alegra el cor veure el sol a la sortida quan dona el món nova vida i tenyeix els núvols d’or.

Pepa.- Ja m’agradaria anar-hi. però saps, no em decideixo per si d’acàs m’avorreixo...
Paula.- Avorrir-te?
Pepa.- Si.

Paula.- Al contrari! Mira: Arribo i tot seguit cap a missa matinal; després, com és natural, l’esmorzar et dóna neguit: rés... tres o quatre olivetes, una costella mig cuita, i darrera un tall de truita ben molsuda de monjetes Mentres tant, per tots cantons veus com s’enfila la gent i no paren ni un moment la tabola i les cançons. Més tard, comença l’Ofici amb sermó i a tota orquesta, i un cop semblant feina llesta, ja la gana et mou desfici. Llavors, sota un garrofer, vinga bullir la cassola llançant un olor que esmola les dents a tot fartaner; i allí, amb atractiu repós, tot mirant la mar com brilla, tú pesques amb la forquilla talls de pollastre i arròs. Amb això, algún peix fregit, alçar el porronet en l’aire, i un bon mató de Bellcaire... Ja no et queda més delit. Dorms un xiquet si tens nyonya i després, el qui no vagi cap a resar el Trisagi no té modos ni vergonya. Més tard, et plantes a l’era per ballar-hi algunes coques, Al fi, baixes per les roques a buscar la carretera. I... noia, aquell vespre al llit t’hi deixes caure aplomada. No t’agrada?

Pepa.- Si m’agrada? Mira, rés, m’has decidit.