LA BUFERA

La Bufera és un dels llocs avui desapareguts. A tocar de la punta de les forques, al que aleshores eren les afores de Sitges, el lloc desapareix degut a la construcció del port d'Aiguadolç. 

"La Bufera", situat en el sector conegut com "Les forques", on avui hi ha el port esportiu d'Aiguadolç. Era un forat fet de forma natural a uns 15 metres del mar. En petar les onades contra la costa, pel forat sortia un vent acompanyat del soroll de l'onada contra les roques. Era un lloc on hi acostumaven a anar-hi gent de Sitges a portr els nens i nenes a passejar i berenar al mateix temps, quan no hi havia escola. Les criatures s'entrenien en tirar farigoles o altres herbes pel forat, que la força de l'aire que sortia les retornava amb força amunt, el que feia que servís de gran distracció per als petits.

Manel Ferrer Hill. L'Eco de Sitges, 5 de febrer de 1983

La Bufera, rere sant Sebastià, un lloc on els sitgetans hi anaven a peu d'excursió quan aquest indret era ben be les afores de Sitges

LA BUFERA també va ser un periòdic satíric - fins i tot la redacció i la impremta eren inventades. Va sortir amb motiu de les eleccions municipals de l'any 1922 i va ser dirigit per Josep Soler i Cartró, director i fundador del setmanari L'Eco de Sitges :

La Bufera : Bufarà sempre que hi hagi tràngol i marejada. Redacció: Platja d'Aiguadolç, cantonada el Torrent dels Ases

Claudi Mas i Jornet també en va fer un poema, en publiquem alguns dels versos:

LA BUFERA

del llibre de poemes de Claudi Mas i Jornet, 1914

1. (Cova marina, prop de Sitges. Les onades, baten-t'hi amb violencia, comprimeixen l'aire del seu interior, que surt, udolant per una esberla del sostre).

Les roques nues de la costa brava

en'quells indrets tenen quelcom d'humà:

d'un clam sinistre que jamay s'acaba,

esgarrifades semblen tremolar.

Hi ha un esboranc del mar a la vorera

que es resirall d'un calaboç pregon

a dins, radiant com acosada fera,

hi jau un monstre des que'l món és món.

Qui es el damnat? Quin és el crim que expía?

Del tràgic fet se'n esborra'l recort.

No més se sap que sempre nit i dia

hi ha un foll que brega en mig del desconhort.

Brega, captiu d'endimoniades furies

y ni venç ni se sent mai defallir

brega obstinat, per sobre les centuries,

en lluita inacabable amb el Destí.

...

I mai s'agota son desig de fuita

per més que sempre el resultat és nul

Tot reprenent la mil·lenària lluita

de nou fendeix l'espai son ronc bramul.