LA PALMA (1905-1908)

HISTÒRIA DE LA 'TERCERA' SOCIETAT RECREATIVA DE SITGES

L'Edifici de la Palma. Fotografia de Joan Yll i Fontanals

Fa anys va existir, a banda del Casino Prado Suburense i de la Societat Recretiva El Retiro, que aquest any celebra els seus primers 150 anys d'existènci, una rivalitat des dels seus inicis fundacionals, quan a Sitges hi vivien vora les tres mil persones. 

Des de les primitives bandes de música, el Gra i la Palla, els casinets, han anat recreant una mena de competència, cosa que ha fet, o almenys ha servit perquè desprès de més d’una centúria, pervinguin aquestes entitats fins a arribar tal com les coneixem avui en dia.

 

De com es va originar una societat anomenada La Palma, ens hem de remuntar a principis de l’any 1904, per la primavera. Per aquells temps, quan tant la Societat Recreativa El Retiro com el Casino Prado Suburense estaven ja ben assentats dins el panorama social de la vila, va ser quan va entrar en vigor el nou reglament de la societat del Prado, que limitava el poder de Josep Carbonell, àlies Senalla en benefici de la Junta Directiva de dita societat. Trobem a les cròniques de l’època notes sobre aquest fet: “La comidilla de estos días ha consistido en comentar la discrepancia surgida entre la Junta Directiva de El Prado suburense presidida por don Bartolomé Misas Rosés y el usufructuario del edificio D. José Carbonell Vidal, quien, no acatando las disposiciones del nuevo Reglamento, pretende ser libre de alquilar la sala de espectáculos a quien crea conveniente tanto para dar en la misma funciones teatrales, como para organizar veladas, celebrar mitins o disponer otra clase de diversiones”[1] cosa que provocà la separació de Senalla, que era una de les persones més popular del casinet de dalt, i que anteriorment havia estat el director de la banda del Prado, primer anomenada “del Pensil” o “d’en Carbonell”, i posteriorment “del Prado”, el mateix que l’any 1869 va tenir la valentia de comprar, amb prou privacions i amb prou feines, un terreny al llavors afores de la vila on aixecà la primera sala de festes particular que hi va haver a la vila, El Salón Suburense, i que més tard, el 1878, es convertiria en la seu del Casino Prado, així doncs i per aquest fet, va proporcionar al bàndol contrari, és a dir, la gent de El Retiro, un esplèndid motiu per a criticar i riure’s de les penalitats dels seus antagonistes tradicionals. Així doncs, una vegada fora del Prado, en Carbonell, amb pocs recursos i sense massa diners però animat pels seus incondicionals amics, aquells que fins aleshores havien estat del Prado i també per un bon grup de socis de El Retiro, s’animà novament amb una nova pensada i amb un nou projecte sota el braç de considerable envergadura i fer realitat la construcció d’una nova entitat social anomenada: La Palma.[2]

Durant gairebé quatre anys, la vila va gaudir de tres societats a la vegada: El Prado, El el Retiro i La Palma. Construït el 1905, va tenir una curta però intensa vida, fins al punt que encara es recorda el nom del carrer com a “carrer de La Palma”,

Les activitats de dita societat, s’iniciaren per Carnaval del febrer de 1905. Per aquestes dates[3], els retiristes optaren per fer la guitza als rivals donant suport a La Palma, que eren partidaris de Josep Carbonell. Per això, trobem que els músics de la seva banda, “no han querido abandonarle en la desgracia.”

Com que encara s’estaven tramitant els permisos per a la construcció del local al carrer de Santiago Rusiñol, els balls es van haver de fer en un lloc provisional; a un magatzem del carrer de Sant Salvador, cantonada amb la Bassa-rodona i on la premsa de l’època assegurava que “los bailes en La Palma resultó ser un grandioso éxito, siendo insuficiente el salón para dar cabida á la gran extraordinaria concurrencia adicta al popular D. José Carbonell Vidal”[4]

La nova sala d’esbarjo va construir-se amb rapidesa i les obres començaren el dia 20 de març, sota la direcció del contractista Francesc Virella i Escofet, enmig de no poques traves per part del primer tinent d’alcalde, i aleshores president del Casino Prado, Bartomeu Misas. El 15 d’abril, El Eco de Sitges informava que, salvades les dificultats que obstaculitzaven l’aixecament de La Palma, “esta tarde han quedado instalados en su sitio los tres grans caballetes de madera que deben sostener la cubierta, trabajándose con febril actividad para inaugurar dicho nuevo local en la noche de Pascua de Resurrección con un baile público”.

L’alcalde Francesc Batlle i Gené (antic retirista, passant a les files del Prado) va fer un últim intent desesperat per impedir l’obertura de La Palma posant traves a la inauguració del saló de ball, però finalment, atendiendo a un volante recibido del Gobierno Civil de Barcelona”, hagué d’acatar les disposicions superiors i permetre que el nou local obrís portes a la data prevista, el 23 d’abril de 1905[5]. Així doncs, l’entitat es va crear per divergències polítiques.

Els del Retiro li donaren el suport necessari per bastir la societat i el punt àlgid de l’entitat va esdevenir per Carnaval de 1906 on La Palma va assolí el seu punt màxim de popularitat. Ja a la nit de reis, iniciant la temporada carnavalesca, quan les tres entitats sitgetanes organitzaren els diversos balls de màscares precedits de les corresponents comparses, La Palma, composada per 64 parelles, doblava les del Casino Prado i El Retiro juntes, formades per 32 i 23 parelles respectivament. Més tard i per la nit de la Candelera, La Palma se superà a si mateixa i tornà a treure al carrer la comparsa més nombrosa amb un total de 102 parelles de palmistes “con un jinete al frente ostentando una gran palma”, respecte als 80 de pradistes, i només 18 retiristes fent gran gatzara i al so d’alegres músiques populars de les respectives bandes de música que les acompanyaven. I amb aquesta gran corrua, recorregueren els carrers de Sitges. Aquest sorprenent resultat va ser fruit del gran suport que va rebre La Palma per part dels retiristes, per fer, una vegada més, la guitza als membres del Casino Prado.[6]

La base social de la Palma era el Sitges menestral i obrer amb un poder adquisitiu limitat, amb un tarannà més aviat socialista, doncs com ha quedat reflectit es procurava celebrar mítings i actes de divulgació  en temes legislatius, acords de congressos socialistes, etc. tot i que sovint s’havien negat els permisos per fer-hi mítings, al ser societat recreativa.

A diferència de Prado i Retiro, La Palma no comptava amb mitja dotzena de butxaques adinerades amb capacitat d’assumir les despeses que comporta la vida quotidiana d’una entitat. [8] 

El tancament de l’entitat

Quan els palmistes que havien estat anteriorment membres de El Retiro, havent aconseguit el seu objectiu, decidiren retornar a la seva societat retirista, La Palma s’esvairia i així no passaria de l’agost de 1908. L’entitat tancà les seves portes concretament el 12 d’agost de 1908. Quan això succeí, Josep Carbonell i Vidal passà a regentar el cafè Català, fins el 1913, que assumí la direcció de la banda musical de El Retiro.[10] Per contra, la major part dels palmistes procedents del Prado, decebuts de la situació, no hi retornaren. Contràriament, molts d’ells passaren a ser socis d’El Retiro.

 

A principis de 1909, la liquidació del local de diversions La Palma, era ja un fet. La directiva d’El Retiro, el 21 de març, comentava que “... Habiendo ofrecido los propietarios del local La Palma ceder a precio módico un piano para la Sociedad, la Presidencia manifiesta que no podiendo o no conveniendo verificar semejante compra, la ha realizado el dueño del cinematógrafo señor Bolet, con la condición de que dicho instrumento pueda utilizarlo en las sesiones de cine y llevárselo siempre que dicho señor lo estime oportuno.” Més endavant, el 13 de juliol, la mateixa junta proposava beneficiar-se de “...la existencia de algunos atrezzos y una decoración en el que fué teatro La Palma, así como varios brazos de gas de dicho salón de baile, cuya venta a precio baratísimo propone para esta Sociedad.” El Retiro aprofità aquelles rebaixes per autèntica liquidació, i adquirí tot aquell material, acordant “... el inmediato cambio de aparatos y aumento de luces en el salón de espectáculos.[11] 

---

[1] El Eco de Sitges,  22 de maig de 1904.

[2] ¡Ditxosa y desventurada Palma! Avans de que neixis, els teus padríns ja s’equivocan: volen que entris al món dels vius per escotilló, d’amagatotis... y l’erran. ¡Pretenen que no paguis drets de entrada com las demés companyas tevas, y t’aturan ja al donar el primer pas! ¡Oh, qué aixerits que són els que’t voltan! En particular D. Ramón, val un Perú! ¡Tan bé que lladra! Llástima que al obrir la boca ell mateix es mossegui!... Bolets. Baluard de Sitges, 8 d’abril de 1905

[3] El Eco de Sitges, 11 de febrer de 1905

[4] El Eco de Sitges, 18 de febrer de 1905

[5] (…) han puesto en condiciones de ser inaugurado mañana el nuevo salón para bailes y otras diversiones La Palma. El Eco de Sitges, 22 d’abril de 1905

[6] El Eco de Sitges, 17 de febrer de 1906

[7] Sierra, Roland. Cinc mirades del carnaval. El carnaval de començaments de segle. 1901-1923. Sitges, Societat Recreativa El Retiro, 2000

[8] (...) interpretaronse con acierto por la estudiosa compañia de aficionados dirgida por don Andrés Bosch Domingo. El Eco de Sitges, 4 de maig de 1907.

[9] El Eco de Sitges, 4 de maig de 1907

[10] La sala de diversiones La Palma ha cerrado sus puertas, habiéndose comprado para D. José Carbonell Vidal (...) el céntrico Café Catalá, a cuyo frente se halla desde el dia 5 de este mes. Deseamos al señor Carbonell, victima de los mas africanos odios locales, toda clase de prosperidades en su nuevo negocio. El Eco de Sitges, 9 d’agost de 1908.

[11] (A.H.R., Actes de la Socitat).