dilluns, 27 de maig del 2019

UNA DESCRIPCIÓ DE SITGES DE 1783






Antigament, la major part de les activitats econòmiques de Sitges era la pesca, el cultiu, i la vinya, sobretot de la Malvasia. També es conreava blat, horta, garrofers i bargallons, però n'hi havia d'altres, i és a partir del segle XVIII quan Catalunya obté el permís per a comerciar amb Amèrica, establint una relació comercial amb les colònies, amb la qual cosa es genera una bonança econòmica que durarà fins a començament del segle XIX.
En aquest Sitges, l'any 1833 s'amplien oritzons, on més del 27% dels catalans que comerciaven amb Amèrica eren sitgetans i la població passa a ser un petit poble pesquer a ser un nucli on arriben molts d'aquests americanos sitgetans a instal·lar-se, a viure-hi, construïnt les seves grans cases i impulsant la modernització. El 1881 arriba el ferrocarril i es forma el carrer del Progrès (avui carrer Illa de Cuba) i moltes d'aquestes cases i xalets es construeixen al voltant de la modernor de les vies fèrries.


A la guia Atlante español, ó Descripción general geográfica, cronológica è histórica de España ... de sus ciudades, villas y lugares mas famosos publicat el 1783 hi trobem la descripció de moltes de les poblacions de la nostra geografía, on es descriu de manera breu, algunes de les dades principals, la seva situació geogràfica, i detalls que ens poden semblar curiosos, i que ens ajuden a conèixer una mica més el nostre passat. 






Villa de Sitges

La Villa de Sitges està situada al Oriente de Barcelona de donde dista ocho leguas, però es del Corregimiento de Villafranca, que tiene a su Norte á cuatro leguas de distancia, y á los diez y ocho grados y veinte minutos de longitud, y cuarenta y un grados y diez y siete minutos de latitud, consta de mil vecinos en una Iglesia Parroquial dedicada a Nuestra Señora de la Asumpcion, Santa Tecla, y san Bartolomé; está servida por tres Vicarios, y nueve Clérigos, perteneciente á los Canónigos de la Seo de Barcelona; tiene un Hospital, y un cuartel para Infantería, y Caballería. Está en el camino Real que vá de Valencia á Barcelona ; en dicha Villa empiezan las costes de Garraf, que son unes montañas muy ásperas, en las cuales suelen haber los Moros sus emboscadas para salir al encuentro á las embarcaciones Christianas, sin embargo de haver algunas torres con guarnición para su resguardo.
El terreno de esta villa no es muy fértil en granos, però produce lo necesario para el consumo de sus naturales : abunda en aceite, avellana, almendra, cañamo, y mucho vino : de la uba que en ella se coge, se hace la malvasia tan especial, y estimada de los extranjeros, de cuyo genero se abastece España, Roma, Nápoles, Francia, Inglaterra, y otras partes ; este comercio le hacen sus mismos naturales, como igualmente el de las anchovas que pescant, y de los encaxes y blondes que hacen sus mujeres, y niñas, que son industriosas, y aplicadas como todas las del Principado.
Es esta Villa de las mas antiguas de Cataluña ; pero como fue este Principado, el teatro de la guerra tantos años, quemaron los enemigos los Archivos, y papeles que pudieran ilustrarnos sobre este asunto : su antigüedad la firma el Arzobisco Marcá, fol. 141


Espinalt i Garcia, Bernat. Atlante español, ó Descripción general geográfica, cronológica è histórica de España ... de sus ciudades, villas y lugares mas famosos ... : adornado de estampas finas que demuestran las vistas perspectivas de todas las ciudades ... / su autor don Bernardo Espinalt y Garcia. En Madrid : en la imprenta de Pantaleon Aznar, 1778-1795




NOTES

Carbonell i Gener, Josep. Esquema històric dels sis anys napoleònics a Sitges. 1808. Revolta i resistència (I) i (II)  a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 6 juny 1977, (nov. 1977)

I.M.P. Sitges i Joan Pere Fontanella a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 35/36, febrer/maig 1986

Jou Andreu, David. Les bateries de costa sitgetanes a últims del segle XVIII a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 18, desembre 1980

Jou i Andreu, David. La relació sitgetana amb Amèrica (I)-(II) a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 47-48 (febrer-maig 1989)

Miret i Mestre, Xavier. Sitges dins del marc de la guerra entre la corona espanyola i francesa a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 35/36, febrer/maig 1986

Muntaner i Alsina, Carme. Registros notariales y registros de la corte del baile. Dos registros complementarios para el estudio del funcionamiento de una pequeña villa señorial (Sitges, Cataluña, ss.XIV y XV) a La escritura de la memòria: los registros (2011), p. 247-262

Muntaner i Pascual, Ignasi M. Els canons del Baluard i els preludis de la guerra dels Segadors a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges, Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 132 (febrer 2010)

Panyella, Vinyet. Procés per unes cobles contra Magí Totesaus, comissari reial a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 14 desembre 1979

Panyella, Vinyet. Els fets del Primer de Maig de 1838 a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 15 març 1980

Serramalera i Cosp, Pere. Amèrica i els sitgetans (I)- (XII) a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans, núms. 41-55, ago./nov. 1987-febrer 1991



2 comentaris:

evarist ha dit...

crec que el tren va arribar a Sitges el 1881 !!

Francesc ha dit...

Cert Evarist! Gràcies per la rectificació!