FESTA MAJOR, UN LLIBRE DE JOSEP MARIA ESPINÀS

Festa Major de Josep Maria Espinàs, publicat el 1969 per Destino

De de la col·lecció de llibres que l'editorial Destino va publicar entre les dècades dels 60 i 70, n'hi ha un que ens toca de ben a prop. El llibre, amb el títol Festa Major del periodista i escriptor Josep Maria Espinàs, és un llibre esplèndid que recull algunes de les millors festes majors catalanes, i redactat sempre amb la gràcia i identitat que hi posa l'autor, on, si ens hom mirem amb deteniment, queda clara la visió forània de l'autor barceloní. Presentat amb unes magnífiques imatges del fotògraf de Canet de Mar Eugeni Forcano, ens fan un repàs de les festivitats mes típiques i populars, retratades entre 1966 i 1967.No es tracta d'una enciclopèdia de festes majors, encara que n'ofereixi una valuosa antologia; és, per damunt de tot, un llibre viu, treballat sobre el terreny, gràcies a la singular capacitat d'observació dels seus autors, Josep Maria Espinàs i Eugeni Forcano, escriptor i fotògraf que han recorregut de festa en festa, compartint maldecaps i sorpreses, empentes i polsegueres, i centenars d'hores a peu dret. En ell es recullen festes majors grosses, com la de Vilafranca, Sitges, Cardona, Badalona, Solsona, Gràcia i olot, però també festes més humils com les de l'Esquirol, Vilalba Sasserra, Argentona, Castelló de la Farfanya, Torregrossa, Linyola, Arbeca, la Barceloneta, la Guingueta, Castellterçol o Cantonigrós.

En el capítol dedicat a la Festa Major de Sitges, Espinàs, amb afany curiós i observador, l'anomena Festa Major de La Moixiganga, posant aquest ball com a element principal i singular de la nostra festa principal. Hem de tenir en comte que el 1966, ni a Vilafranca del Penedès ni a Vilanova i la Geltrú es ballava aquest ball, si bé havia format part del seu repertori fins a principis del segle XX, aquest no va ser recuperat fins ben entrat els anys 80.

 Fotografia original d'Eugeni Forcano

És per tant aquest capítol, un testimoni de la Festa Major dels anys seixanta. Per als balladors i participants directes de la festa, aquesta es vivia amb la mateixa intensitat d'ara i de sempre.

El llibre es va publicar en primera edició el 1969 i se'n va fer una segona el 1976. Destino va ser qui va publicar el volum, que segueix la col·lecció d'altre volums, seguint una mateixa línia editorial : Els Monestirs Catalans, amb fotografies de Francesc Català Roca ; Guia de Catalunya de Josep Pla i fotografies de Català Roca ; Ceràmica catalana d'Alexandre Ciriri i Ramon Manent ; Vuit segles de carrers de Barcelona, entre altres.

"A l'esquerra, la dramàtica i inoblidable "Moixiganga" sitgetana... i a la dreta, els contrastos d'una festa major a ple estiu i en una platja de moda".

"Una dona indígena comença a remugar, després ja protesta en veu alta, busca adhesions, i aconsegueix complicar-hi un senyor respectable, que s'adreça finalment a un municipal. Li ensenya les dues estrangeres més sumàriament "bikíniques" que volten entre els nobles elements de la Festa Major, però el guàrdia dissimula".

"La presència d'una gentada caracteritza la festa major de qualsevol indret, però aquí no, aquí els turistes, estiuejants i passavolants tafaners són cosa de cada dia. Les úniques persones que us demostraran que avui hi ha alguna novetat són els senyors de l'Ajuntament, que s'han posat uns vestits seriosos, unes sabates negres i unes corbates rígidament impecables. Entre la gent que duu shorts i va descalça, aquestes respectables persones deuen ser considerades com uns "provocadors"".