LA SITGES EXTRAORDINÀRIA

Es tracta d'un article breu, escrit amb l'humor propi de l'època, i que es va publicar al setmanari il·lustrat "El Borinot". Fundat per Lluís Bertran i Pijoan i Josep Aragay, el Borinot va ser creat amb intenció política, iniciada la Dictadura de Primo de Rivera. És un precedent d'"El Be Negre". Malgrat les bones intencions, no va poder sobreviure a la censura, ja que es va clausurar l'any 1927. Malauradament no podem esbrinar quin fou l'autor real d'aquest article. 

Enrieu-vos-en, de Deauville, Baden-Baden, Cauterets i Ostende. El veritable centre estival és Sitges. Ací és on hi ha la bona confitura.

Quan algú es decideixi a escriure el nostre Baedeker, que no s'oblidi de posar-nos al primer lloc de l'estiueig, de la Malvasia i del Moscatell, car no ens en recordàvem, i no fa res que negligeixi detallar la mena de banys, perquè els banys són el de menys.

Al futur hipotètic autor que voldríem incubar en aquestes ratlles, li direm un secret per tal que l'escampi per mitjà del seu vade-mecum i arribi al Far-West i a la Yokohama reconstruïda. El secret és el següent: en el subsol de certs indrets de Sitges existeixen raigs ultra-violeta. Un dia l'artista sitgetà N'Agustí Ferrer mentre pintava el cambril de la Mare de Déu del Vinyet anà a fer la migdiada vora el camí vell. En despertar-se, i ben despert, veié que al lluny, a frec del Passeig Marítim es projectava perpendicularment terra endins com si passés al caire d'un bassol. Corregué cap aquell lloc i no veié la més mínima senyal d'aigua. L'experiment el renovà mantes vegades, donant sempre el mateix resultat. El miralleig del desert de Sahara esdevé insignificant al costat nostre.

També n'hi direm una altra al futur autor hipotètic. A Cala-forn poden observar-se perfectament empremtes de peus de gegant, datant naturalment dels temps anti-diluvials, i vers els retorns d'Aiguadolç, en unes roques enormes apareixen meravellosament esculpides formes de torços humans...

Vinguen, vinguen els geòlegs, els historiadors, els estudiosos de totes les contrades, que no es tracta solament de fer rajar les aixetes dels renta-mans, sinó els dolls de la nostra antiguitat, -ai-las!- massa erma. 

Adam

El Borinot, núm. 39 (21 d'agost de 1924)