ESTIUEIG (i 2)

La Vila de Sitges, situada prop de la gran Barcelona, ​​encara segueix essent de difícil accés fins el 1881 quan arriba el ferrocarril. Molts fills de Sitges, els americanos, que van fer la fortuna a les Antilles, hi construeixen les seves cases amb jardí, fent ostentació del patrimoni guanyat. Amb tot, la vila creix. On abans hi havia un hort gran i per tant, un nou terreny, es converteix en una oportunitat per edificar-hi noves cases d’americanos amb tot tipus de comoditats. Al carrer del Progrés, desprès dit d’Illa de Cuba és on hi ha la major concentració d’aquest tipus d’edificacions construïdes pels millors arquitectes. transformant la vila amb les grans cases, donaren, amb el seu estil colonial, un aire de permanent estiueig. 

Amb l’arribada de Santiago Rusiñol el 1891, la vila esdevé un dels centres culturals claus del moment. Rusiñol troba a Sitges el lloc idoni per a desenvolupar les seves manifestacions artístiques i esdevindrà un dels principals responsables en popularitzar-lo, primer entre les seves amistats, entre els seus coetanis i finalment entre una primera corrent d’estiuejants.

És aquí doncs, quan anirà arribant a Sitges aquesta creixent colònia d’estiuejants burgesos de Barcelona, a la que s’unirà posteriorment una altra colònia d’estrangers, atrets per les seves platges i l’ambient bohemi que es respira.

Ja aleshores alguns cronistes ho descrivien així: Aparte de ese delito inconscientemente perpetrado, de lesa estética, Sitjes, con ese mar inmenso por ceñidor, con sus calles relucientes y lujosas, sus patios-jardines, sus hermosísimas mujeres, sus modernos  edificios, su benigno clima, -preferible á los de Màlaga y Niza,- es una población de la cual no hay posibilidad de olvidarse nunca.

També hi trobem el següent fragment: Per això l’escullen moltes famílies de Barcelona i altres punts per passar-hi llargues temporades, i per aixó hi tenen ses torres no poc mimats de la fortuna. És població molt agradable per al foraster, que hi troba de seguida servicials amics. Em sembla haver dit ja que és molt bella i pintoresca la ribera de Sitges; no hi falta sinó una cosa: arbres frondosos que atenuïn els rigors del sol en les immediacions d’aquella platja. No obstant, sembla que prospera la plantació feta recentment pel senyor Oliva i d’aquí a quatre o cinc anys s’haurà realitzat aquesta aspiració de sos gelosos veïns, gosant de la frescor i amanit d’una rambla a la vora del mar.

Sitges esdevé una destinació turística a principis de segle, amb hotels de categoria i amb entitats pròpies que vetllen per donar bona imatge de la població. Com ja hem dit, son nombroses les persones que visiten Sitges, per passar-hi l’estiu, i fer us de les seves entitats socials, Prado, Retiro i Pavelló de Mar, on tenen lloc funcions, gales i sopars de societat. 

Gràcies a Ramon Casas i a la seva amistat amb el nord-americà Charles Deering, aquest s’enamora de la població i decideix construir la seva casa d’estiu, convertint el que havia estat fins aleshores l’antic hospital i tot un barri de pescadors, en el seu palauet que portaria el nom de Maricel.

El 1918 ja hi ha una primera idea de convertir Sitges en la primera ciutat-jardí. L’industrial sabadellenc Francesc Armengol en feu un primer disseny d’allò que poc mes tard, en diríem Terramar. Així doncs, fou la primera empenta d’intencions turístiques. Aquesta ciutat-jardí o ciutat del repòs, va ser construïda amb molta cura i de forma minuciosa, tenint en compte el traçat dels carrers, els xalets, els hotels, etc. En paraules del mateix Armengol, volia que Terramar fos Atenes i Niça unides. Moltes d’aquestes cases van ser dissenyades per l’arquitecte Josep Maria Martino i també es va construir l’Autòdrom que s’inaugurà el 1923.