Enric Morera i Viura (Barcelona,
1865-1942) va ser un compositor català que va escriure òperes, música escènica,
obrers simfòniques, corals, etc, però pel que se’l coneix mes és per les seves
sardanes corals com La Santa Espina,
Les fulles seques, La sardana de les monges i L’Empordà. Pels sitgetans te especial significació la sardana La Festa Major, tot un homenatge a la Festa Major sitgetana que el compositor va escriure vers el 1905 on s'interpreten diferents músiques i sons dels balls populars. Morera es va casar amb la sitgetana Maria Riera al Santuari del Vinyet i van tenir dos fills, Jordi i Maria.
A tocar de commemorar-se el 150è
aniversari del naixement del compositor, ens endinsem en l’article d’Oriol
Martorell publicat a la Revista Sitges
de 1966. Conscient que no se li han fet prous merescuts homenatges, Morera va
morir gairebé en l’oblit de la postguerra d’aquell 1942 quan les entitats
públiques l’ignoraren, així com durant molts anys, també la seva obra passà inadvertida.
Com deia, no crec que sigui, aquí, el
lloc apropiat per detallar la seva vida i inventariar les seves obres.
Recordaré, tan sols, dos fets transcorreguts a Sitges. L’un, el 1897, quan al
Teatre del Prado va estrenar-se el drama líric en un acte “La Fada”, sobre un
text de Jaume Massó i Torrents, i calgué organitzar un tren especial per
facilitar el viatge de tots aquells que es volien desplaçar des de Barcelona.
No ens és difícil d’imaginar l’ambient i el color d’aquella vetllada memorable,
tan característica i representativa de l’esperit del modernisme, tan dins de la
línia traçada per Rusiñol i els seus amics, aquella gent que en mig de bromes i
estirabots varen tenir intuïcions genials i transcendentals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada