SITGETANES. 1901

L'article que reproduïm, il·lustrat amb la seva corresponent fotografia, es refereix a un fet que va tenir lloc a Sitges el 4 d’agost de 1901. Va ser la visita que l’Orfeó Català va fer a la nostra vila, en la qual va ser rebut per un gran nombre de sitgetans. No era aquesta la primera vegada que l’Orfeó visitava Sitges. Ja l’any 1895, Santiago Rusiñol va rebre una agradable visita amb l'arribada de Lluís Millet i de l’Orfeó per fer una cantada al Cau Ferrat. L'article que publiquem a continuació va aparèixer en La Ilustració Llevantina : Revista artístich-literària de Catalunya, València, Balears y Rosselló, número 20. La Ilustració va ser una revista barcelonina, de vida no gaire lluïda malgrat tenir una excel·lent presentació. Va néixer el març de 1900 però dos mesos després, pel maig, va plegar. Va tornar a sortir el novembre de 1900 i va durar fins al desembre de 1901. És en aquest període quan va publicar aquest article. Cal indicar que el balcó de la fotografia és el del Casino Suburense, que era a la banda de muntanya del Cap de la Vila, on ara hi ha la pizzeria. L'Agrupació Catalanista de Sitges havia estat fundada l'1 de gener de 1899. El seu president va ser Bartomeu Misas i el bibliotecari Josep Soler i Tasis, de l'Eco de Sitges.

ESTOL DE SITGETANES CONTEMPLANT LO PAS DEL “ORFEÓ CATALÁ”

Una fulla més pot enganxar lo celebrat Orfeó Catalá á la seva brillant corona de llors recullits arreu arreu per tots los que celebrém les tasques del Orfeó, sinó que’ls forasters, potser més impregnats del ambient musical y artístich que’s respira en altres terres més europees que la nostra, apreciant també ab ton son valer á la llorejada institució catalana que tan va celebrar la bonica y riallera vila de Sitjes lo diumenge dia 4 del corrent, fan grans elogis de aquesta societat choral y li dedican frasses d’encoratjament y afalagadores felicitacions.
A Sitges se’n recordarán molt temps de aquella festa, perque, com per tot allá hont va l’Orfeó, se li va fer una rebuda entusiasta, en la que hi prengué part tot lo poble, uns recorrent junt ab l’Orfeó los nets carrers de la vila, altres des dels balcons y terrats saludant á la senyera y als individuos que forman lo chor, particularment á la secció de senyoretes que dava bo de véurer ab ses blanques mantellines crehuant per los carrers de la blanca y assoleyada Sitjes.
D’aquella festa ne doném un recort als postres llegidors al reproducir lo balcó de la patriótica Agruapació catalanista de aquella vila, curullat de boniques sitjetanes, si guapes sempre, más en aquells instants en que’ls seus cors glatían per la patria; que les noyes catalanes son més maques quant més catalanes son.

La Ilustració Llevantina : Revista artistich-literaria de Catalunya, Valencia, Balears y Rosselló, 16.VIII.1901, n. 20, p. 234 i 243