Enguany farà tot just cent anys, per la Festa Major de 1910, coincidint amb la benedicció i col·locació de la primera pedra del nou hospital, d'una iniciativa popular de recuperar els antics gegants moros. Es va tenir la idea, desprès d'anys de cert descuit i abandó, de fer una bona restauració als antics gegants moros o també anomenats "dels germans Querol". Pel que llegim, segons es després de la premsa sitgetana del moment, el que fou alcalde de Sitges, D. Pere Carbonell Mestre y el Sr. Síndich D. Joseph Parera han practicat algunes visites a distingides families de nostra Vila al objecte de recabar fondos pera confeccionar uns vestits nous pera els Gegants-Vells, en vista de que resulten inservibles els Gegants-nous. El fet que s'esmenti que els Gegants-nous resultessin inservibles, devia ser pel pes elevat que en aquella època tenien i que arrossegaven des del primer dia de la seva innauguració, per Festa Major de 1897. Recordem que la seva inauguració també va ser criticada, doncs els vilatans encara n'estaven dels seus gegants antics. Així doncs, desprès d'alguns anys sense fer masses sortides festives, els gegants antics aparegueren amb nous trajos. 
No cal dir que la idea va ser aplaudidíssima i quan les autoritats hi posaren fil i agulla, desseguida es va trobar el fons necessari per a portar-ho a terme. "Entre varios compatricios, aceptando la iniciativa del concejal señor Ferrer, se ha adoptado el propósito de reformar los antiguos Jigantes municipales, habiéndose iniciado al efecto una suscripción con objeto de que salgan de nuevo en la próxima Fiesta Mayor, mereciendo el desinterés de algunos industriales que se han ofrecido voluntariamente para los trabajos de su correspondiente industria. Un sentimiento de respeto á los antiguos recuerdos explica que se haya preferido el arregló de los Jigantes tradicionales que para una parte del vecindario tienen mayores atractivos."
No cal dir que la idea va ser aplaudidíssima i quan les autoritats hi posaren fil i agulla, desseguida es va trobar el fons necessari per a portar-ho a terme. "Entre varios compatricios, aceptando la iniciativa del concejal señor Ferrer, se ha adoptado el propósito de reformar los antiguos Jigantes municipales, habiéndose iniciado al efecto una suscripción con objeto de que salgan de nuevo en la próxima Fiesta Mayor, mereciendo el desinterés de algunos industriales que se han ofrecido voluntariamente para los trabajos de su correspondiente industria. Un sentimiento de respeto á los antiguos recuerdos explica que se haya preferido el arregló de los Jigantes tradicionales que para una parte del vecindario tienen mayores atractivos."
Com ha restat dit, semblava que de cop, hi hagués un interés col·lectiu per fer de la recuperació dels gegants vells una realitat. Aquell any doncs, com ha restat dit, estrenen vestuari, i estrenen canvi d'imatge i com deien les cròniques, es presentaren per la Festa Major consciensosdament restaurats y abillats uns luxosos trajos, isitl moresch, nous de trinca tot i q
ue en les cròniques dels dies posteriors, s'observen certs comentaris crítics i llegim que la primera preocupación del vecindario fue la salida de los antiguos Jigantes con su nueva indumentaria, produciendo en general muy buen efecto la vestimenta árabe de nuestro Jigante, cuyas tez de un moreno subido, facciones poco recomendables y barbas nada sedosas, contribuyeron al efecto estético del personaje. No podemos dedicar igual aplauso á la Jiganta, de pésimas facciones, de vestimenta poco apropiada y de corte sin donaire. (Eco, 28 .VIII.1910). I poca cosa més... el que si se sap és que l'any 1919 aquests gegants moros fan la seva darrera sortida, i del què va ser d'aquests gegants encara avui és una incògnita.
ue en les cròniques dels dies posteriors, s'observen certs comentaris crítics i llegim que la primera preocupación del vecindario fue la salida de los antiguos Jigantes con su nueva indumentaria, produciendo en general muy buen efecto la vestimenta árabe de nuestro Jigante, cuyas tez de un moreno subido, facciones poco recomendables y barbas nada sedosas, contribuyeron al efecto estético del personaje. No podemos dedicar igual aplauso á la Jiganta, de pésimas facciones, de vestimenta poco apropiada y de corte sin donaire. (Eco, 28 .VIII.1910). I poca cosa més... el que si se sap és que l'any 1919 aquests gegants moros fan la seva darrera sortida, i del què va ser d'aquests gegants encara avui és una incògnita.
Il·lustració dels gegants, un any desprès de la seva darrera sortida per Festa Major.
Baluard de Sitges 9.XI.1913.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada