No va ser fins per allà l'any 1845 que es van construir els primers gegants de la vila, coneguts com els gegants dels germans Querol i que eren d'aparença morisca. Aquests, van ser realitzats pels germans Joan i Joaquim de Querol i Cabanyes i que segons sembla, agafaren com a model per a la geganta a una masovera del Mas Nou de Jafre. Tot i així, se sap que anteriorment i ocasionalment en alguna processó, hi van parcicipar uns 'gigantes' per acompanyar a la Verge del Vinyet en un dels seus trasllats a la parròquia en motiu de les guerres de 1814.
Més endavant, la societat El Retiro organitzà el 1877 una matinal paral·lela per la Festa Major en el qual prengué part una parella de gegants construïts pels socis Joan Blanch, Josep Suñé i Josep Soler. La geganta anava vestida d’Adriana Angot –dama molt popular del directori de la revolució francesa– i el gegant de pagès. Aquests gegants, posteriorment, servien per encapçalar les rues del carnaval retirista.
Més endavant, la societat El Retiro organitzà el 1877 una matinal paral·lela per la Festa Major en el qual prengué part una parella de gegants construïts pels socis Joan Blanch, Josep Suñé i Josep Soler. La geganta anava vestida d’Adriana Angot –dama molt popular del directori de la revolució francesa– i el gegant de pagès. Aquests gegants, posteriorment, servien per encapçalar les rues del carnaval retirista.
Una de les primeres imatges dels gegants de'n Querol
El 1888 la geganta va estrenar una perruca nova, treballada per un perruquer depenent d’Ignasi Barrabeitg, pentinada a l’ultima moda, cosa que feia que els pentinats de la geganta servia com a model per a les noies del poble, segons el costum popular. Aquesta tingué una despesa de 119 pessetes. L’any següent, el 1889 van estrenar una nova indumentària i a més el gegant també va lluir un nou turbant, amb una despesa de 135 pessetes.
Amb els anys, es van anar deteriorant i fins i tot van patir algun ensurt força curiós en motiu de la seva sortida al Corpus sitgetà i que llegim a les pàgines de El Eco de Sitges del 8 de juny de 1890: “Sentimos mucho, pero no podemos llorar, la gigantesca caida de la jiganta desde el primer piso de la casa de su peinadora, donde había acudido para lucir su garbo y su peinado verdaderamente artístico; el lance, a pesar de su gravedad, no tuvo las fatales consecuéncias que eran de temer, pues con la autorización facultativa, pudo pasearse por la población con el natural contento de sus numerosos admiradores”[2].
El 1896 i segons el que podem extreure’n de les escasses notícies de la premsa, és que aquests gegants es trobaven en tan mal estat de conservació que l’Ajuntament va decidir en un primer moment fer-hi una acurada restauració. Ja l'any següent s'estrenaren els gegants que avui dia coneixem, tot i que aquests moros no van acabar de desapareixer sinó que més aviat se'ls hi donà un valor que no tenien i amb tot es feren més populars.
Amb l’estrena dels 'pesats' nous gegants, els gegants moros van esdevenir els més àgils i per tant les seves sortides eren més agraïdes pels geganters que preferien sortir amb els antics gegants.
En aquests anys, i malgrat haver-se estrenat una parella nova, no podem precisar amb exactitud quins gegants sortien, si la parella nova o els antics gegants moros, doncs sembla ser que, ja sigui per l’excessiu pes dels gegants, per la seva poca inestabilitat i per la enorme dificultat en fer-los ballar, s’anaven alternant les seves sortides.
Per la festivitat del Corpus de 1910 trobem que els gegants que hi van participar –hem de suposar que es tracta dels gegants vells– trobem noticies que esmenta que van sortir molt deteriorats “acordantse, després de dondres tots els edils de lo esparracats que’s troven els trajos que’ls referits alts personatges habillen, consentir la seva miserable presencia per aquests carrers”[1].. És per aquest motiu que per la Festa Major, hi ha la intenció de buscar una solució i mirar de trobar prou pressupost per fer una renovació del vestuari i restauració a fons. La idea de restaurar els antics gegants i recuperar aquestes emblemàtiques figures va ser molt ben acollida i per tal de recollir diners, es va fer una subscripció, afegint-se a aquesta iniciativa alguns industrials de la vila, com ells mateixos devien dir, recuperar aquests gegants “tradicionals” que el poble tant estimava, en detriment dels gegants nous que rersultaven feixucs i la vila encara no es tenia massa apreci: “Durant aquesta setmana el Sr. Alcalde D. Pere Carbonell Mestre y (el) Sr. Síndich D. Joseph Parera han practicat algunes visites a distingides families de la nostra Vila al objecte de recabar fondos pera confeccionar uns vestits nous pera els Gegants-vells, en vista de que resulten inservibles els Gegants-nous”[2].
Per la Festa Major doncs, s’estrenaren els nous vestits a l’estil moresc i apareixien totalment restaurats. En aquesta crònica de l’època podem llegir que “La primera preocupación del vecindario fué la salida de los antiguos Jigantes con su nueva indumentaria, produciendo en general muy buen efecto la vestimenta árabe de nuestro Jigante, cuyas tez de un moreno subido, facciones poco recomendables y barbas nada sedosas, contribuyeron al efecto estético del personaje. No podemos dedicar igual aplauso á la Jiganta, de pésimas facciones, de vestimenta poco apropiada y de corte sin donaire”[3].
El total de despeses va pujar a 706, 75 pessetes de l’època. I encara van sobrar diners dels recollits de la subscripció que es van entregar a la Comissió de Festa Major. Les despeses van anar així:
Als Srs. Blanco y Bosch, de Barcelona, per les robes ...................... 329,50
A Dª Dolors Puig, modista .................................................................. 330,75
A D. Miquel Milà, perruquer ................................................................ 20
A D. Bonaventura Mestre, idem ............................................................ 6
A D. Ramón Izabal, baster .................................................................... 18
Montar un armari per guardar les robes ............................................. 2,50
Total gastos 706,75
Per altra banda, també hi va haver la col·laboració de diferents industrials de la vila,: D. Antón Llanas, “Bartés Germans y C.ª”, D. Joan Rius i D. Baldomer Vidal, respectivament pintor, sabaters, fuster i lampista, i el treball personal de la modista D.ª Dolors Puig [4].
L’any 1919 va ser la darrera vegada que aquests antics gegants van sortir pels carrers de la nostra vila. Una de les darreres fotografies coneguda correspon a l’acte d’inauguració del nou Hospital de Sant Joan de 1912. En el llibre de Joan Amades, publicat el 1934, “Gegants, nans i altres entremesos”, explica que aquests antics gegants van passar a les mans de Josep Soler Robert que els va comprar a l’Ajuntament. Des d’aleshores ja no se’n sap res més i hom creu que van desaparèixer poc després de la Guerra Civil.
[1] Baluard de Sitges, 29 de maig de 1910.
[2] Balurad de Sitges, 7 d’agost de 1910.
[3] El Eco de Sitges, 28 d’agost de 1910.
[4] Baluart de Sitges, 11 de setembre de 1910.
No va ser fins a les darreries de 1978 que alguns membres de l’Agrupació de Balls Populars decidiren reconstruir el mes fidel possible els antics gegants d’en Querol. L’equip de constructors estigué acomboiat per Agustí Albors i Soler i es tractava de fer una rèplica el més exacte i semblant a aquells gegants vells que tantes festes majors visqueren i dels quals desaparegueren misteriosament.
La presentación de la nova parella va tenir lloc el 22 d’agost de 1979 i es desenvolupà al pati de l’escola Esteve Barrachina, enmig de gran expectació i davant de tots els infants de la vila.
Per la festivitat del Corpus de 1910 trobem que els gegants que hi van participar –hem de suposar que es tracta dels gegants vells– trobem noticies que esmenta que van sortir molt deteriorats “acordantse, després de dondres tots els edils de lo esparracats que’s troven els trajos que’ls referits alts personatges habillen, consentir la seva miserable presencia per aquests carrers”[1].. És per aquest motiu que per la Festa Major, hi ha la intenció de buscar una solució i mirar de trobar prou pressupost per fer una renovació del vestuari i restauració a fons. La idea de restaurar els antics gegants i recuperar aquestes emblemàtiques figures va ser molt ben acollida i per tal de recollir diners, es va fer una subscripció, afegint-se a aquesta iniciativa alguns industrials de la vila, com ells mateixos devien dir, recuperar aquests gegants “tradicionals” que el poble tant estimava, en detriment dels gegants nous que rersultaven feixucs i la vila encara no es tenia massa apreci: “Durant aquesta setmana el Sr. Alcalde D. Pere Carbonell Mestre y (el) Sr. Síndich D. Joseph Parera han practicat algunes visites a distingides families de la nostra Vila al objecte de recabar fondos pera confeccionar uns vestits nous pera els Gegants-vells, en vista de que resulten inservibles els Gegants-nous”[2].
Per la Festa Major doncs, s’estrenaren els nous vestits a l’estil moresc i apareixien totalment restaurats. En aquesta crònica de l’època podem llegir que “La primera preocupación del vecindario fué la salida de los antiguos Jigantes con su nueva indumentaria, produciendo en general muy buen efecto la vestimenta árabe de nuestro Jigante, cuyas tez de un moreno subido, facciones poco recomendables y barbas nada sedosas, contribuyeron al efecto estético del personaje. No podemos dedicar igual aplauso á la Jiganta, de pésimas facciones, de vestimenta poco apropiada y de corte sin donaire”[3].
El total de despeses va pujar a 706, 75 pessetes de l’època. I encara van sobrar diners dels recollits de la subscripció que es van entregar a la Comissió de Festa Major. Les despeses van anar així:
Als Srs. Blanco y Bosch, de Barcelona, per les robes ...................... 329,50
A Dª Dolors Puig, modista .................................................................. 330,75
A D. Miquel Milà, perruquer ................................................................ 20
A D. Bonaventura Mestre, idem ............................................................ 6
A D. Ramón Izabal, baster .................................................................... 18
Montar un armari per guardar les robes ............................................. 2,50
Total gastos 706,75
Per altra banda, també hi va haver la col·laboració de diferents industrials de la vila,: D. Antón Llanas, “Bartés Germans y C.ª”, D. Joan Rius i D. Baldomer Vidal, respectivament pintor, sabaters, fuster i lampista, i el treball personal de la modista D.ª Dolors Puig [4].
L’any 1919 va ser la darrera vegada que aquests antics gegants van sortir pels carrers de la nostra vila. Una de les darreres fotografies coneguda correspon a l’acte d’inauguració del nou Hospital de Sant Joan de 1912. En el llibre de Joan Amades, publicat el 1934, “Gegants, nans i altres entremesos”, explica que aquests antics gegants van passar a les mans de Josep Soler Robert que els va comprar a l’Ajuntament. Des d’aleshores ja no se’n sap res més i hom creu que van desaparèixer poc després de la Guerra Civil.
[1] Baluard de Sitges, 29 de maig de 1910.
[2] Balurad de Sitges, 7 d’agost de 1910.
[3] El Eco de Sitges, 28 d’agost de 1910.
[4] Baluart de Sitges, 11 de setembre de 1910.
No va ser fins a les darreries de 1978 que alguns membres de l’Agrupació de Balls Populars decidiren reconstruir el mes fidel possible els antics gegants d’en Querol. L’equip de constructors estigué acomboiat per Agustí Albors i Soler i es tractava de fer una rèplica el més exacte i semblant a aquells gegants vells que tantes festes majors visqueren i dels quals desaparegueren misteriosament.
La presentación de la nova parella va tenir lloc el 22 d’agost de 1979 i es desenvolupà al pati de l’escola Esteve Barrachina, enmig de gran expectació i davant de tots els infants de la vila.
 |
| Els gegants moros de l'Agrupació de Balls Populars de Sitges. Foto: Sergi Ases. 2016 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada