dimarts, 8 de gener de 2019

GARRAF, POEMA LÍRIC


L’òpera Garraf va ser el projecte més ambiciós del poeta Ramon Picó i Campamar (1848-1916) i del compositor Josep Garcia Robles (1835-1910). La composició de l’obra durà tretze anys. Ni el poeta ni el compositor no buscaven ni l’èxit ni els guanys materials de la representació. A poc a poc bastiren una obra que dedicaren al seu benefactor, Eusebi Güell i Bacigalupi.
Garraf, publicació de 1911
El primer acte es va estrenar al Palau Güell l’agost de 1892, i tingué una bona acollida. El segon acte s’escoltà l’octubre de 1894, en una audició que va aplegar al Palau Güell el bo i millor de l’època. 
Per arrodonir el concert  s'interpretà un preludi de Grieg i un Himne a Apol·lo, presentat com la primera obra dramàtica de l’antiguitat que servia de marc inspirador a l'òpera Garraf. Les al·legories mitològiques del llibret es combinaven amb les referències al paisatge de la quadra de Garraf i de la cova de la Falconera. 
Pocs dies després, Ramon Picó llegí a Joan Alcover el tercer acte de l’òpera, en el qual descobrí un món sensible i dramàtic.
L'òpera Garraf no pretenia fer una descripció costumista d’una propietat d’Eusebi Güell que hauria pogut abastir d’aigua Barcelona. El seu lent procés de composició anava creant expectatives, justament els anys de més efervescència del teatre líric català. La partitura escapà de les influències de Wagner i Puccini, que llavors es disputaven el públic barceloní.
Malgrat tot, Garraf no va arribar mai als escenaris i no va sortir de l'àmbit de vetllades privades i versions de concert.


Notes