dimecres, 27 de juny del 2018

RUSIÑOL VERSUS SITGES

Un dels patis blaus que pintà Santiago Rusiñol

El nom de Sitges està vinculat perpètuament al de Santiago Rusiñol i viceversa. Vegis, si no, com el gran artista demostra el seu gran amor a aquesta vila, amb el llegat que li fa:

En el seu darrer testament, atorgat el 9 d'abril de 1929, Rusiñol llegava a la vila de Sitges les col·leccions i l'edifici del "Cau Ferrat", propietat seva, amb la condició que mai no es poguessin vendre ni alienar, i disposant que en el cas que es fes així la venda o alienació resultés absolutament nul·la.
El cas és que a l'Ajuntament de Sitges se li presentava una tasca de conservació i funcionament que no s'esqueia amb els mitjans que podia disposar, de manera que per tal de trobar una solució, seria la Junta de Museus de Barcelona, com a delegada de la Generalitat de Catalunya pel que atany a afers de Museus d'Art, tindria la direcció tècnica i administrativa del nou Museu. 

Per a portar a realització aquest projecte el més aviat possible i a fi que l'obertura i organització del «Cau Ferrat» com a museu públic sia un dels primers actes de l'homenatge a la memòria de Santiago Rusiñol que es projectaria, la Junta de Museus es posà d'acord amb l'Ajuntament de Sitges comunicant-li les condicions de la seva intervenció, que foren examinades pel municipi sitgetà i acceptades.

Una de les darreres imatges de Santiago Rusiñol
Així llegim en l'acta administrativa: En la villa de Sitges, a los diez y ocho de Junio de mil novecientos treinta y uno. Ante el señor Alcalde Presidente de este Ilustrísimo Ayuntamiento D. José Costa Canal e infrascrito Asesor Jurídico, habilitado para ello, personase en estas Casas Consistoriales D. José Planas Amell, esposo de D.ª María Rusiñol Denís, quien delegado por la familia de don Santiago Rusiñol Prats, Hijo Adoptivo de Sitges, fallecido en Aranjuez el día 13 del corriente, [juny de 1931], expresó al señor Alcalde, que según noticias de la misma, el difunto otorgó su último testamento a los nueve de Abril de mil novecientos veintinueve ante el señor Notario con residencia en Barcelona D. Miguel Martí Beya, abrigando el convencimiento de que en el mismo se expresa su definitiva voluntad, constando en el referido testamento la cláusula literal que sigue: -" Poseo una colección de cerrajería antigua, cuadros, esculturas y otros objetos de arte, instalada en el edificio de mi propiedad, denominado "Cau Ferrat", situado en la villa de Sitges y es mi deseo que la indicada coleccion no salga de Catalunya y se quede perpetuamente, junto con el edificio en que se halla instalada, de propiedad de la villa de Sitges por el cariño que profeso a dicha población. Por estos motivos LEGO a la villa de Sitges el expresado edificio denominado "Cau-Ferrat" con la colección de objetos de arte que en él existan en el día de mi muerte". (...) El Ayuntamiento de Sitges deberá permitir la entrada en dicho "Cau-Ferrat" a los que quieran visitarlo todos los días durante las horas que designe el Ayuntamiento. (...) 
-En seguida, D. José Planás Amell que, cumplida la misión que ha motivado su viaje a esta villa, somete al señor Alcalde la conveniencia de sellar el edificio Cau-Ferrat con la colección artística que contiene mientras no se cumpla a la orden de inventariarlo y se sepa en definitiva la última voluntad del Hijo Adoptivo de Sitges señor Rusiñol. (...) Llenada la misión confiada al señor Planás, dispuso el Alcalde se extendiera por duplicado la presente acta administrativa, siscribiéndola con D. José Planás Amell, con D. José Planas i Robert, con D. Antonio Muntané Sardá y conmigo el Asesor jurídico, de que certifico. - José Costa, J. Planás, J. Planas i Robert, Antonio Muntané. El Asesor jurídico Buenaventura Juliá.- Rubricados". 

L'Abella d'Or. Al Penedès, 1932. Ed. Altés, Barcelona
Butlleti dels Museus d'Art de Barcelona. Junta de Museus, Juny 1933