divendres, 28 de juliol de 2017

SITGES, LA BLANCA SUBUR


Festa Major de Sitges, 1924

I aquí va un altre article publicat al setmanari El Borinot, (juliol de 1924) episodi de Biografia dels llocs d'estiueigs a Catalunya"

No volem començar sense pronunciar aquest nom: Santiago Rusiñol. Fa trenta anys que el Cau Ferrat marca el ritme de la bellesa de Sitges, racó florit de la Mediterrània, per on han passat tantes personalitats.
Però hi ha de tot a la vinya del Senyor. Després de l'arribada dels quadres del Greco, amb l'Utrillo i En Casas tirant encens, i després que el Pati Blau fou exaltat i glorificat, la dama dels nostres amors se'ns tornà una mica vanitosa, enflocant-se vistosos plomalls, com una nouvelleriche, malgrat escaure's el fet molt abans de la gran guerra.
Al centre de la nostra finíssima platja, un home tot cordial, per nom Antoni Cartró, plantava quatre antenes per sostenir una ampla vela que es convingué a anomenar Toldo. La primitiva coberta s'anà eixamplant, i aviat se la designà per Kiosk. Pocs anys després se l'anomenava Conxa de Mar, i finalment Pavelló de... ídem. Doncs bé; els senyors forasters que han anat pujant i baixant Pel Pavelló de Mar, són en realitat, els qui portaren el major trasbals en els costums vilatans. No cal dir que els nostres "descobridors" implantaren immediatament, com evidents senyals de civilització, el "ball d'apatxes", "el ball de mantons", la pública exhibició en cos de camisa, i la supressió de l'ús de mitjons.
Cal fer justícia així mateix als nostres autèntics americanos, que han fet molt de bo. Però la gestió llur més aviat es desplega dintre el clos d'"El Retiro" i "Prado Suburense", que són els dos pols oposats de l'esfera de la vida estricta de Sitges. L'altre dia, el senyor Joan Ramon Benarprés (Ves per on) anava desesperat pel carrer, tot cridant: -Hem de cremar el "Prado" i el "Retiro" ; ja estem tips de partidismes; visca la unitat sitgetana!...- I altres coses per l'estil.
Però, però... si tot fos com una bassa d'oli, què fariem els sitgetans, tan ensopits? 
Llàstima que la dinàmica atmosfèrica no ens permeti ésser més explícits i, lamentant-ho amb tota sinceritat -després de pregar als botiguers que no s'alarmin perquè aquest estiu encara vindrà més gent,- demanarem que es presenti el senyor Francesc Armengol i Duran, els cognoms del qual ja el delaten (és de Sabadell); car heu de saber i entendre que parlem amb l'iniciador, promotor i realitzador del "Passeig Marítim", "Terramar" i "L'Autòdrom Nacional". Quina figura, eh, per no ésser sitgetana? Ah, aquests sitgetans que es descrismen únicament per defensar les finances municipals! Hem tingut homes d'un tremp definit que haurien escalat uns quants graons més de no haver gastat únicament llurs energies per reparar els danys del cacic, que té set vides com els gats. Consti que En Bartomeu Misas, en Joan Marsal, en Xavier de Querol, en Pere Carbonell, en Francesc Batlle, en Planas i Robert i molts altres han resultat de la fusta dels patricis íntegres i cal assenyarlar-los; de la mateixa manera que assenyalarem, dintre de les arts, en Mas i Fondevila, en Miró, en Joaquim Sunyer, n'Agustí Ferrer i en Magí Albert Cassanyes; havent crescut en els camps de les lletres en Llopis i Bofill, el nostre historiador, en Josep Roig i Raventós, perfecte novel·lista, en Trinitat Catasús, el poeta de les atzavares, Sant Joan i la blavor ; en Salvador Soler, que ara es dedica a fer sermons de Quaresma en plena canícula (qui no pot segar, espigola), en Josep Carbonell i Gener, creador de "Monitor"...
Si a tot el que resta dit afegiu l'Orxateria Valenciana i la Fàbrica de Gel Canigó, ja comprendreu que la nostra caldera, gustosa i sempre a punt de tast, courà plats especialíssims, i que els mallots, les veles llatines i el bacallà a la marinera no desmereixen en res d'altres vegades, aquests juliol, agost i setembre.

Caimitu Hill