dimarts, 9 de maig de 2017

CENT ANYS DE LA VERSIÓ TEATRAL DE L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE

Josep Pla escriu en el seu assaig Santiago Rusiñol i el seu temps, a propòsit de L'Auca del Senyor Esteve: "... Rusiñol havia creat un arquetipus, un símbol social que durarà mentre el nostre poble, com a grup social, existeixi. (...) El Senyor Esteve, com a producte de la civilització industrial, existeix avui, amb tanta o més vitalitat que en el moment en què el llibre fou escrit". Aqueste frases de Pla es van publicar el 1942, però la seva vigència roman inalterable. 
La Barcelona burgesa, es convertia en la Barcelona del "senyor Esteve", provocant alguna queixa d'aquells que se sentien ferits per tot allò que desprenia la novel·la on Rusiñol, pintava tota una classe social barcelonina, personificant-la en un botiguer dels antics barris de Ribera, i com sabem, amb aquell punt autobiogràfic, barrejant-hi la ironia i la tendresa, fent d'aquesta obra, en aquell 1917, un èxit sense precedents pel que fa al nombre de representacions.





Com explica Margarida Casacuberta, "L'estrena de l'obra al Teatre Victòria representa un dels èxits més impressionants, segons es desprèn de les crítiques coetànies, de la història del teatre català. L'envergadura extraordinària d'aquest èxit es pot mesurar, en primer lloc, pel nombre de representacions que es van fer de L'auca del senyor Esteve al Victòria. Situa al bell cor del Paral·lel, hi acudia, nit rere nit, un públic nombrosíssim i absolutament heterogeni que, a més de reconèixer-se a si mateix sobre les taules o d'identificar-hi els seus avantpassats més immediats, tenia davant dels ulls -gràcies al costumisme que dominava l'obra i la magnífica escenografia de què s'havia pogut disposar- una Barcelona encara present en la memòria de molts barcelonins. En efecte, sis decorats diferents van ser projectats pels tres escenògrafs més coneguts del moment: Salvador Alarma, autor de la Muntanya Pelada i de l'interior de la fonda on se celebra l'àpat de noces; Maurici Vilomara, creador del Jardí del General i de l'interior de "La Puntual", i Oleguer Junyent, autor d'un carrer del barri de Santa Maria i de la sala amb arcova on es produeix l'escena de la guardiola, a més de tot el vestuari. (...) Tenint en comte tota aquesta parafernàlia, no ha de resultar gens estrany, doncs, que la cinquantena representació de L'auca, la nit del 18 de juny de 1917 fos celebrada amb la participació activa, a les escenes de la Muntanya Pelada i de la Processó, de nombroses personalitats del món polític i cultural relacionades d'una o altra manera amb l'artista. Aquest espectacle suplementari, justament amb la promesa que va fer Rusiñol d'afeitar-se la barba en cas que les representacions de L'auca arribessin al nombre mític, suposà una mena d'esquer per al públic, que va omplir de gom a gom el Teatre Victòria tot i que el preu de les localitats s'havien doblat.


Curiosament, l'any 1923 es va estrenar l'adaptació cinematogràfica de l'obra, dirigida per Lucas Argilés Ruiz del Valle. El desig dels seus autors era fer una cinta de gran nivell, contractant professionals de prestigi. La cinta va rebre poc acolliment per part de la crítica i del públic a causa del seu muntatge passat de moda i anticuat. Aquesta versió va comtar amb la participació d'Adrià Gual i d'Enric Borràs, que en feu el paper protagonista. Es va rodar íntegrament a Barcelona, la plaça del Pi, Santa Maria del Mar, i s'usaren escenaris pintats per als interiors.


De les moltes versions que se n'han fet, destaquem:

1956. Direcció de Pau Garsaball, pel grup L'alegria que torna de l'ADB, Gran Teatre del Liceu
1956. Per la companyia Orduna. Teatre Romea
1966. Per la companyia d'Adrià Gual, amb direcció de Ricard Salvat. Teatre Romea
1978. Direcció de Frederic Roda i Fàbregas, pel Teatre de l'Envelat, Passeig del Born
1984. Adaptació de Guillem-Jordi Graells, amb direcció de Pere Planella, per Zitzània Teatre, Teatre Grec de Montjuïc
1997. Direcció d'Adolfo Marsillach. Teatre Nacional de Catalunya
2007. Direcció de Xavier Canals, pel Grup Gent de Teatre de Sitges, Auditòri Hotel Melià Sitges
2010. Direcció de Carme Portaceli. Teatre Nacional de Catalunya




Rusiñol, Santiago. L'Auca del Senyor Esteve. Barcelona : Edicions del Teatre Nacional de Catalunya, 1997