divendres, 5 d’agost de 2016

150 ANYS DEL PRIMER PROGRAMA DOCUMENTAT DE LA FESTA MAJOR DE SITGES


Si hi ha algun document que ens resulta útil de cara al coneixement de les activitats pròpies d’un esdeveniment, aquest és el programa on es recullen els diversos actes que se succeiran en el transcurs d’una festa o una celebració. 
Així doncs, una de les coses que mai falta per la Festa Major de Sitges, entre altres coses, és el programa on queda reflectit tota la programació organitzada per part d’entitats, balls populars i principalment de l’Ajuntament. Si mirem enrere, esdevé un record d’una Festa Major passada i per tant, es converteix en un testimoni documental i gràfic on es deixa constància dels actes que aquell any es realitzaren. 
Hi ha actes de la Festa Major que, almenys des de mitjans de segle XIX estan consolidats, tant en horari com en espai o lloc de celebració. Però si volem saber on es farà un acte nou o be que fa pocs anys que es celebra, acudim al programa per no equivocar-nos del lloc ni dia i hora que es durà a terme. 
És doncs un element de la festa necessari i de fet ho ha estat des de com a mínim l’any 1866. Originàriament, deuria ser una variació o evolució dels antics bans o ‘bandos, on s’anunciaven actes especials que feien aturar la vida diària, el treball i la monotonia quotidianaper gaudir d’uns dies de Festa Major. Una pausa necessària per deixar pas a l’exaltació del sant patró i ja de pas, gaudir –els qui podien- dàpats especialment típics d’un dia de celebració, i així gaudir de nou dels actes socials, litúrgics i en definitiva, de fer festa a tota orquestra.  
Alguns d’aquests programes, els podem considerar autèntiques filigranes, petites joies editades per les antigues impremtes, essent un treball artesanal que s’ha mantingut, com la festa, de manera ininterrompuda, només aturada per causes de força major i que amb els anys, ha esdevingut en certa manera, una imatges icònica, gràfica i testimonial d’un temps i d’una època. 
La feina la tenia l’impremta encarregada de fer un bon programa d’actes i d’un cartell anunciador. Aquestes foren entre altres la del Diario de Barcelona, la dels successors de Narciso Ramírez y Cª, ambdues de Barcelona, la de José Antonio Milá de Vilanova i la Geltrú i ja des de la seva fundació i de manera habitual la de l’Eco de Sitges i sense oblidar en anys posteriors la impremta de Joan Puig i Mestre. 


Una bona manera de promocionar les festes, també era a través dels pregoners que anunciaven qualsevol esdeveniment o succés remarcable de ser anunciat. L’any 1860 per exemple, trobem una petita despesa a los pregoneros de Villanueva y Ribes.1 
El 1871 es pagà la quantitat de 7 pessetes por los carteles programas de la fiesta i que incloïa tots els actes a desenvolupar a Sitges durant els dies que dura la Festa Major. Si actualment, els programes inclouen articles d’assaig sobre la vila sobre algun aspecte de la festa, antigament els programes només tenien la utilitat prèvia de descriure únicament els actes de la  celebració. 
La ressenya mes antiga del que foren els actes inclosos en una publicació periòdica, la trobem al “Diario de Barcelona” del 22 d’agost de 1843, on s’esmenta la presència dels gegants i balls populars amb motiu de la festa patronal. Altres referències posteriors es troben al Diario de Villanueva, a partir de 1850 en endavant. 

LA FESTA MAJOR DE 1866 
La informació que es desprèn del programa-cartell de la Festa Major de 1866 és el següent: A las 2 de la tarde del 23 el repique y voleo de campanas y una salva de morteretes y petardos anunciará á los habitantes de la antigua y hermosa Subur la proximidad de las fiestasO sigui, com ara. Diferent però igual. Enlloc de les dues o una mica més tard com darrerament te lloc, els balls de 1866 sortien a les 3 i recorrerán las calles los GIGANTES, BALLS DE BASTONS, DIABLES, PASTORETS, GITANAS y otros con sus correspondientes dulzainas haciendo sus evoluciones”. 

A las 10 de la noche, més d’hora que no pas ara, se disparará un nutrido y variado castillo de fuegos artificiales en la Ribera, estando de un entendido pirotécnico de la vecina villa de Villanueva. 

Al rayar el alba del 24, los Gigantes, Balls y músicas recorrerán todas las calles de la población sembrando por do quiera la alegria.  
En aquesta ocasió no esmenta l’ofici ni la sortida d’ofici, i passa a informar directament els detalls de la processó : A las 6 de la tarde saldrá de la Parroquial una lucida procesionsiendo el pendonista de la hermandad de San Bartolomé el patricio D. Manuel Bernis, que no perdona gastos para su mayor lucimientocorriendo á cargo una de las orquestas ; al pasar la procesion por la Ribera se disparará una gran tronada ; despues de retirada la procesion, se acompañará el Ayuntamiento á la Casa Consistorial y se volverá la imágen del Santo Patron á casa de los señores Administradores acompañados de BALLS y orquestas 


LA FESTA MAJOR EN LA DÈCADA DE 1860 
Per situar-nos en aquells anys, ens trobem amb un Sitges on el nombre d’habitants es mantenia estable, malgrat haver patit anteriorment una gran epidèmia el 1854 amb nombroses baixes. Els joves marxaven de la vila per anar a buscar noves perspectives de futur, i com és sabut, foren molts els que emigraren cap a les antilles, degut a l’escassetat dels recursos de la zona, el qual feia difícil la prosperitat, que arribaria en dècades posteriors, entre altres motius gràcies a l’arribada del ferrocarril, el progrés que va comportar les comunicacions i la indústria. 
Eren els anys en que la vila es trobava immers en una lluita musical entre dos bàndols que es feien la competència. Els anys que els músics joves, liderats per en Josep Carbonell Vidal (el popular Senalla) que es separà de la banda del mestre Oller (Joaquim Oller Fontanet), aleshores mestre de Capella. Com llegim al programa de 1866, las dos orquestas acompañarán la imágen del Santo Patron ... 
A banda d’això, és quan trobem també la regularitat amb la que els balls feien la seva aparició, any rere any, a banda dels balls populars habituals i que actualment s’entenen com a balls blancs, feien exhibició pels carrers de Sitges els balls parlats com el Ball de Nostra Senyora del Vinyet (1860), el Ball del fill pròdig (1861), el Ball de Sant Bartomeu (1863, 1865), el Ball dels malcasats (1865), el Ball de les criades (1868), i probablement molts d’altres que lamentablement avui per avui desconeixem. 
Hi va haver anys que, degut a la crisi econòmica i la inestabilitat política, aquestes feien perillar els actes habituals. Per la Festa Major de 1867, es determinà que atendidas las circunstancias políticas que nos rodean bien conocidas de todos, y amenazados como lo estamos de un disgusto; era de parecer que la festividad del Santo Patron de la Parroquia se limitase á una cosa moderada que no llamase la atención,...” –així, entre d’altres funcions, no tingué lloc la celebració de la processó del sant- “... que la de Santa Tecla se celebre en la forma que otros años,... si no se presentan obstaculos insuperables.2 
Fou una dècada cabdal per al desenvolupament urbà i pel teixit civil que continuava organitzant el comerç de la malvasia i la relació amb les Antilles. És el 1863 quan es culminen les obres del campanar de l’església parroquial i te lloc la benedicció de la imatge de la Mare de Déu que la corona, transformant la imatge icònica de l’edifici i donant-li aquest aspecte que s’ha mantingut intacte durant tots aquests anys.  
En els darrers anys d’aquella dècada va tenir lloc les accions que es dugueren a terme arran de la revolució de setembre de 1868, anomenada «La Gloriosa» i que forçà a l'exili a Isabel II a França i  transformà el panorama nacional amb noves reformes polítiques. 
Aquelles festes majors ens queden llunyanes, tant, que escassegen les dades i mes aviat podem suposar que afirmar. A vegades només cal imaginar-nos com devien ser aquelles festes, i imaginar-nos com era la nostra vila, quan tot eren horts i els carrers estaven per fer. Malgrat no tenir gran cosa, sempre ens quedarà el programa.