ENRIC MORERA I VIURA: 150 ANYS DEL SEU NAIXEMENT

Morera vist per Ramon Casas. Fons MNAC

Enguany i arran de la celebració del 150è aniversari del naixement del compositor Enric Morera, s'han organitzat diferents actes per tal de commemorar tal esdeveniment. Ja fa uns dies que a Sitges, es va inaugurar l'exposició "Enric Morera i el seu món" i que es pot visitar a la sala de Can Rocamora, als Museus de Sitges, exposició produïda per la Biblioteca de Catalunya, entitat que preserva el seu fons musical, la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Sitges i Museus de Sitges, que també acull, com sabem, obres artístiques vinculades a Morera.

L'univers personal, l'herència i el llegat de l'obra del compositor protagonitzen l'exposició, que aplega un centenar d'obres de fons i procedències diverses, configurant un retrat del compositor català, el seu univers artístic i el seu escenari personal. L'exposició es podrà visitar fins el dia 1 de novembre.

El mestre Morera fou un dels compositors catalans més notables de finals del segle XIX i principis del XX. Amb un dels catàlegs lírics més extens, des de ben jove fou un gran defensor del cant coral i impulsador del Teatre Líric Català. En un conjunt, la seva obra la formen més de 700 obres entre òperes, música lírica per a teatre, música simfònica, religiosa, coral, instrumental  i cobla. Va escriure la seva primera sardana vers 1901, quan ja era una figura de renom, dins i fora del país i son justament les seves sardanes, les que van tenir més repercussió popular.

  

Detall de l'exposició "Enric Morera i el seu món". Museus de Sitges

D'infant anà amb els seus pares a Buenos Aires i allí visqué la música a l'ambient familiar,  ja que el seu pare treballà com a contrabaix al Teatro Alcázar, on també donà lliçons de piano. El 1881 torna a Europa, i des de 1883 resideix a Barcelona, on feu amistat amb Isaac Albéniz i estudià piano amb C. Vidiella i harmonia amb Felip Pedrell. El 1885 anà a Brusel·les, on estudià amb P. Gilson y F. Fiévez, al conservatori. Va estar dos anys més a l'Argentina. El 1890 tornà definitivament a Barcelona, ja amb una sòlida preparació tècnica i musical. 

Estrena "Dansa dels gnoms" (1893), i per la Societat Catalana de Concerts, el poema simfònic "Introducció a l'Atlàntida (1893). És aleshores quan es vinculà al grup de l'Avenç i als ideals modernistes i escriví música per a "Jesús de Nazareth" (1894), d'Àngel Guimerà i per a les Festes Modernistes de Sitges, composa l'òpera "La Fada" (1897) estrenant-se al Teatre Prado, amb text de Jaume Massó i Torrents. Amb Santiago Rusiñol, composa "L'Alegria que passa" (1898) i "La Nit de l'Amor" (1905).

Escultura de Josep Cardona i Furió. Modelat de guix

Va ser impulsor de diferents iniciatives musicals, com ara la coral “Catalunya Nova”, formada per obrers i fundada el 1895, recorrent nombroses poblacions del país, i assumí també la direcció musical de la "Asociación Euterpense" durant alguns anys, el va portar a escriure nombroses obres per a cor com "Sota de l'om" o "Sant Ramon" i estrenar melodies tan conegudes com “El Rossinyol”, “El Testament d’Amèlia”, “Els Tres tambors”, etc.
Es casà amb la sitgetana Maria Riera i Mestre, al Santuari del Vinyet el 22 de novembre de 1897. Havia de casar-los Mossèn Cinto, però a darrera hora el sacerdot no pogué desplaçar-se. Finalment els casà Mn. Bricullé, rector de la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla i en foren padrins el pintor Arcadi Mas i Fondevila i el doctor Gaietà Benaprès i mestre, i testimonis, Santiago Rusiñol i el pintor Antoni Almirall.

Actualment, no és estrany escoltar una peça de Morera, sense saber que ell n'és el compositor. Cal esmentar que la posteritat no ha reservat la mateixa sort que a d'altres grans músics com Josep Anselm Clavé, o Lluís Millet, per posar dos exemples. A partirt de 1939, el buit fou absolut i es generà una gran ruptura. 

Per aquells anys, ni es parlava de Morera ni s'escoltava la seva música. En el desè aniversari del seu traspàs (1952) se li va fer un homenatge al Palau de la Música i més endavant es comença a fer una revisió de la seva extensa producció. 

A Sitges se l'homenatjà en diferents ocasions (1911, 1935, 1947 i 1966), i es posà el seu nom a un carrer del sector del Vinyet. El 1993 i dins dels actes commemoratius del centenari de les Festes Modernistes, tingué lloc al Teatre Prado la posada en escena de l'òpera La Fada, executada pels Amics de l'Òpera de Sabadell.

 

Dimecres, 2 de setembre, per ser primer dimecres de mes, el Cau Ferrat i el Museu de Maricel realitzaran una jornada de portes obertes, amb la intenció que tothom qui ho desitgi puguin visitar l’exposició Enric Morera i el seu món de forma gratuïta. Aquesta mostra s’exposa a la sala de Can Rocamora i s’hi pot accedir amb l’entrada als dos museus.