dilluns, 23 de març de 2015

PATRIMONI BIBLIOGRÀFIC SITGETÀ : LES COL·LECCIONS DE LA BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL


Sovint parlem de patrimoni quan esmentem tot allò vinculat amb l’art o be allò que resulta bell o valuós : Bens mobles, mobiliari, peces de decoració, quadres, per citar exemples.  La nostra vila s’ha vist beneficiat en els darrers tres segles d’una situació privilegiada pel que fa a patrimoni artístic i cultural.  
Si parlem de col·leccions d’art, ens hem de situar en qualsevol dels museus sitgetans –Cau Ferrat, Maricel, Museu Romàntic o Fundació Stämpfli–  i a l’espera de la ja imminent reobertura del Cau Ferrat i Maricel, que com sabem, son gestionats per el Consorci del Patrimoni de Sitges on, des de 1995 ha sabut apropar els visitants i autòctons i treballar per la gestió, conservació i divulgació dels museus, així com també de les seves col·leccions artístiques.
Si a finals del segle XIX, que és quan Rusiñol arriba a Sitges i tenen lloc les celebrades Festes Modernistes, impregnant a la nostra vila un aire bohemi que ja no es tornaria a desprendre, a principis del segle XX, arribaria, de la ma de Ramon Casas, el seu mecenes, Charles Deering, enamorant-se també dels antics racons del barri vell, on ja de seguida es fa construir el seu palau d’estiu, acompanyat de Miquel Utrillo i Morlius, encarregat de tota la tasca administrativa i constructiva del Palau de Maricel.
Cançons catalanes armonitzades per Morera
Com ja sabem, Deering, multimilionari nord-americà vingué a Sitges, on queda encantat, fins a tal punt que encarrega a Utrillo la construcció de Maricel, allà on hi havia l’antic hospital i el barri de sant Joan, barri vell de cases de pescadors. Maricel serviria per acollir les col·leccions d’art, sobretot art hispà de Deering, i comptaria amb salons sumptuaris per a espais de lleure i contemplació, com el Claustre i les terrasses. Per desavinences amb Utrillo, Deering es va endur tota la seva col·lecció d’art, però conservant la propietat dels seus edificis, que, anys mes tard, van ser llogats per la Junta de Museus l’any 1932 i posteriorment adquirits per l’Ajuntament de Sitges i per la Diputació de Barcelona. La seva col·lecció d’art –que el 1921 s’emportaria a Estats Units– incloïa quadres de Velàzquez, El Greco, Zurbarán, Goya, Rusiñol, Mas i Fondevila, Casas i Sunyer ; escultures de Blay, Clarà, Llimona i Casanovas ; murals de Josep M. Sert, entre altres.
Per altra banda i actualment, també cal destacar la laboriositat que Pere Stämpfli realitza, amb la fundació que porta el seu nom i que treballa per a l’art contemporani d’abast internacional. Stämpfli és un reconegut artista, valorat especialment a França, Suïssa, Bèlgica i Estats Units i la seva obra forma part de col·leccions tant publiques com privades d’Europa, Estats Units, Japó i Corea, havent realitzat prop de seixanta exposicions individuals i prop de 230 de col·lectives al llarg de la seva trajectòria.
Pere Stämpfli i la seva muller, Anna Maria, es vincularen a Sitges des del primer moment que arribaren, i s’enamoraren del seu casc antic, -i molt especialment del carrer d’En Bosch- on a partir de 1977 organitzarien les primeres festes de l’esmentat carrer. Des d’aleshores, el matrimoni ha realitzat nombroses iniciatives culturals i de mecenatge, constituint finalment la Fundació Stämpfli.
A banda d’aquests, també hem de sumar els llegats i donacions de diverses personalitats com ara la il·lustradora Lola Anglada, del Dr. Jesús Pérez Rosales o la col·lecció marinera d’Emerencià Roig, per posar tres exemples, i mencionar també les donacions de particulars que han anat fen tal llarg dels anys per tal d’engrandir la col·lecció d’art de la vila, -pinacoteca. Gracies a tots ells, tenim al nostre abast una gran col·lecció d’art que, podrem gaudir, amb la propera reobertura del Cau Ferrat i Maricel.
Tot aquest llegat està directament vinculat amb una bona part del fons patrimonial i bibliogràfic que actualment te la Biblioteca Santiago Rusiñol. Si be a l’Arxiu Històric de Sitges ens trobem amb documentació de tipus administratiu, que genera la mateixa administració directa, és a dir, l’Ajuntament de Sitges i patrimonial, doncs acull tota una sèrie de fons vinculats directament –i estrictament- lligats a la vila de Sitges i el seu terme municipal. La línia de treball continua essent la mateixa de quan es va crear l’arxiu: treball de classificació, ordenació catalogació i inventari; intent d’ampliació dels fons referents a Sitges, sigui quina sigui la seva procedència; difusió i potenciació al màxim de la riquesa i coneixement dels fons documentals de la vila de Sitges. Alguns del llegats i arxius patrimonials son : Artur Carbonell i Carbonell, Josep Carbonell i Gener, Josep Vidal i Vidal, Antoni Català i Vidal, Amell de la Muntanya, Pau Farret i Raventós, José de Zamora, Ramon Planes, Francesc Moreu i Oliver, Jaume Sunyer i Juncosa, Manel Torrens, entre altres particulars diversos.

PATRIMONI BIBLIOGRÀFIC A LA BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL
El tema que ens ocupa està directament vinculat amb la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol –actualment tancada per les obres de remodelació i millora- unes obres molt esperades i que suposarà la posada al dia d’aquesta institució de la cultura i de la literatura, amb més de 78 anys d’història.
El seu fons, que detallarem tot seguit, ha estat consultat per investigadors i estudiants que, tot i que, en un primer moment estigué mancat de mitjans, ha sabut posar-se al dia pel que fa a mitjans de consulta electrònica i de reprografia, amb una part important del fons patrimonial disponible en suport digital.
És per això que detallem el que ben aviat es podrà consultar a la biblioteca Santiago Rusiñol, que, com ha restat dit, es troba en obres. Hem de tenir en compte, que a Sitges disposem d’un fons de col·lecció local molt ben proveït, amb tot allò publicat referent a la població i àmbit penedesenc. Col·lecció que va iniciar Lolita Mirabent, que fou directora de la biblioteca fins el 1990 i que gràcies a ella, va plantejar dita secció, que ha anat creixent al llarg de tots aquests anys. Per tant, farem una breu relació del llegat bibliogràfic que ens ha arribat a partir d’aquesta col·lecció i de les donacions de les diferents personalitats del món de la cultura i de les arts que han estat cedides a la biblioteca.
Primerament, ens endinsarem al que fou la primera biblioteca sitgetana com a servei públic. Ubicada en una de les dependències de l’ajuntament, la qual en fou el primer bibliotecari en Gaietà Benaprés i Mestre, a partir d’una donació de Don Víctor Balaguer. Molts dels exemplars eren duplicats que Don Víctor tenia a la seva “Biblioteca-Museo” de Vilanova i la Geltrú. Tanmateix, aquesta biblioteca no reeixí, però alguns dels seus primers llibres encara es troben en el fons inicial.
Fons Miquel Utrillo i Morlius
Santiago Rusiñol, per altra banda havia promès la donació de dos milers de llibres per a la futura biblioteca de Sitges, promesa que mostra la generositat de Rusiñol i la voluntat de contribuir al progrés cultural de la vila, a través de l’estima i valoració dels llibres.
La mort del sitgetà Emerencià Roig i Raventós, un dels primers investigadors de la nostra marina vuitcentista, de la pesca a Catalunya i del nostre vocabulari mariner, el mes de febrer de 1935, va significar la donació de les seves col·leccions d’embarcacions en miniatura, llibres i dibuixos relacionats amb la marina a la nostra vila, així com part de la seva biblioteca i llibres de marineria, que disposà el seu germà Josep Roig i Raventós i que anaren directament a la Biblioteca.
Antoni de Semir –conegut per haver estat directiu de la firma Roche– i que formava part de la colònia estiuenca, va fer donació de la seva biblioteca i així va fer la seva vídua, Amèlia de Togores, que en facilità la seva entrega. Llibres de temàtica diversa, fou col·leccionista de llibres d’art, de clàssics francesos, italians, anglesos i peninsulars. Així doncs s’inaugurava la sala Semir, situada al costat del pati de la biblioteca, des de l’any 1995, al costat de la Sala Lolita Mirabent.
A finals dels anys setanta, la biblioteca va rebre una donació molt particular, doncs aquesta va ser la biblioteca de la il·lustradora nascuda a Tiana, Lola Anglada  i Sarriera i que fou adquirida per la Diputació de Barcelona i destinada a Sitges per voluntat expressa de l’artista. La Biblioteca de Lola Anglada consta d’una bona part de llibres de finals del segle XIX, amb enquadernacions d'època i també alguns del segle XVIII, així com altres bons llibres de la joventut de l'artista.
Pel mes de juny de 1981 s’inaugura la Sala Utrillo, al segon pis de l’edifici de la biblioteca, on conté la col·lecció de llibres i de documentació de Miquel Utrillo i Morlius, que fou adquirida per l’Ajuntament de Sitges al seu fill, Miquel Utrillo Vidal. Juntament amb el fons de llibres, alguns d'ells primeres edicions d'autors molt remarcables i molt bona part d'ells amb dedicatòries i autògrafs molts interessants, cal destacar l'aspecte documental, format per documentació familiar, un interessant epistolari, una bona col·lecció fotogràfica sobre l'antic Palau de Maricel i altra documentació sobre Utrillo i Rusiñol. La inauguració d'aquesta nova sala marca, en la història de la biblioteca, com el final d'una primera etapa perquè, amb ella, la biblioteca passa a ocupar gairebé íntegrament el que fou, en l'època d'esplendor de Maricel, la casa de Miquel Utrillo i Morlius.
També cal destacar la incorporació als fons de la biblioteca, de tot un fons de llibres i documentació de l’advocat, submarinista i historiador Frederic Malagelada i Benaprés, que ofereix un conjunt de llibres, manuscrits, cartells i mapes sobre la vila de Sitges i de l’àrea i territori penedesenc. La biblioteca te un volum aproximat de 3.000 llibres, a més de la documentació de la família Benaprés, i tot un conjunt de publicacions periòdiques, programes i fulletons relacionats amb Sitges des de tots els seus vessants. Així doncs, hi trobem des de manuscrits del doctor Gaietà Benaprés i Mestre, documents sobre medicina, apunts diversos, etc., de la poetessa Rita Benaprés i Mestre i del doctor Joan Ramon Benaprés i Palet. La part de documentació familiar, tant impresa com manuscrita més antiga data del s. XVII.
Val a dir, que la biblioteca també ha rebut diversos lots de procedència diversa i que també han engrandit el seu fons. L’escriptor i crític literari, Josep Maria Castellet també va fer donació d’alguns dels seus llibres, dedicats especialment a literatura i ciències socials, alguns d’ells d’italians i francesos, i s’han rebut diversos lots de temàtica artística, com els de Mimó-Mena, la Galeria d’Art Foz, entre altres.
Per últim, podem destacar que el fons bibliogràfic de l’escriptor sitgetà Ramon Planes ha estat donat a la vila de Sitges. Juntament amb mitja dotzena de textos inèdits, en la seva majoria obres de teatre, la biblioteca consta de molts volums d’història de Catalunya, la col·lecció completa de clàssics llatins i grecs publicats en versió original i traducció al català per la Fundació Bernat Metge i recull tots els grans autors de la literatura francesa.